|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
L'assignatura Política Comparada I té com a objectiu que els estudiants aprenguin a fer ús del mètode comparatiu per a descriure i explicar fenòmens del món. Com veureu al mòdul 1, per mètode comparatiu s'enten l'estudi de pocs casos d'una forma aprofundida. A aquesta assignatura aplicarem el mètode comparatiu però també farem servir la comparació entre un número gran de casos per estudiar un fenomen concret: els règims polítics. D'aquesta manera, aquesta assignatura intentará donar resposta als següents interrogants: què fa que un pais segui qualificat de democràcia i un altre no? Què explica que uns països tinguin democràcies i altres no? què explica que a alguns països les democràcies durin i a altres no? Finalment, quines són les vies per les què determinats països hi accedeixen o la perden?
D'altra banda, l'ús del mètode comparatiu no només es limita a la comparació de sistemes polítics. És per aquesta raó que els coneixements assolits en aquesta assignatura poden ser de molta utilitat en altres matèries del Màster com ara Política Comparada II, Integració Política, i Partits Polítics i Sistemes Electorals. Així mateix, el fet que bona part dels coneixements assolits en aquesta assignatura girin entorn de la democràcia de ben segur facilitarà la comprensió d'altres matèries com La democràcia, teoria i anàlisi. Un dels trets que distingeixen els politicòlegs d'altres professionals com els advocats o els periodistes és, sens dubte, la capacitat de recórrer a la comparació i d'utilitzar-la amb rigor i no de manera anecdòtica. Els coneixements i la metodologia adquirida en aquesta assignatura serà, doncs, de gran utilitat en la vida professional dels futurs graduats que vulguin treballar en el camp de l'assessorament o la recerca. |
|||||
Aquesta assigntura forma part del conjunt de quatre assignatures que constitueixen el tronc comú del Màster d'Anàlisi Política. En aquest sentit, és una assignatura bàsica i capadal en el conjunt del pla d'estudis. Aquesta assignatura té com objectiu introduïr a l'estudiant en l'ús de la comparació tal com s'utilitza a les ciències socials. També es una assignatura sustantiva en la mesura que aplica la comparació a l'estudi dels règims polítics, i concretamente, a l'estudi de la democràcia. En la mesura que és una assignatura de mètode té relació amb altres assignatures de métodes del Màster com ara Tecniques d'Investigació i Técnques d'Investigació aplicades a la ciència política. De la mateixa manera, en la mesura que aplica l'ús de la comparació a l'estudi de la democràcia té una relació molt estreta amb la assigntura Democràcia:Teoria i Anàlisi. |
|||||
Es recomenable tenir nocions de métodes i técniques aplicats a la recerca en ciències socials. També pot ajudar molt tenir nocions d'estadística. |
|||||
Els objectius de l'assignatura de Política Comparada I són: 1. Aprendre a distingir les dues formes de selecció de observacions que s'utilitzen a la política comparada quan la N és petita. 2. Aprendre a definir i operacionalitzar conceptes com la democràcia per classificar les nostres observacions -en aquest cas, països- en funció del seu règim polític. 3. Aprendre les característiques económiques, institucionals, i socials que hauria de tenir un país perquè hi trobem un règim democràtic que, a més, perdura en el temps. 4. Aprendre perquè les revolucions socials només han tingut lloc en uns quants països si en bastants la població tenia motius suficients per revoltar-se. 5. Aprendre com és possible que algú que té el poder polític de manera no democràtica estigui disposat a cedir-lo voluntàriament. Les competències que es treballaran a l'assignatura són: Competències transversals: 1. Llegir i interpretar textos en anglès 2. Gestionar informació en el camp de l'anàlisi política 3. Capacitat per prendre decisions sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts d'informació 4. Capacitat per prendre decisions en situacions d'incerteça 5. Aprenantatge permanent 6. Aprendre a comunicar i argumentar correctament en la llengua pròpia així com en alguna llengua extrangera. Competències específiques: 1. Ser capaç de diagnosticar una realitat complexe que permiti comprendre per una correcte pressa de decisions 2. Dissenyar estratègies adecuades als objectius que persegueixen organitzacions 3. Avaluar el rendiment i qualitat de les institucions polítiques 4. Dissenyar i desenvolupar uan recerca d'acord amb les regles del coneixement científic |
|||||
Mòdul l: La Política Comparada
Mòdul II. Què són la democràcia i la dictadura? On i quan es troben?
Mòdul III. Per què?
Mòdul IV. Com?
|
|||||
|
|||||
Webs: Freedom House: http://www.freedomhouse.org/template.cfm?page=363&year=2009 Polity IV: http://www.systemicpeace.org/polity/polity4.htm Indiemaps: |
|||||
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
|
|||||
|