| Teoria Política | Codi: M7.003 : 4 |
L'assignatura de Teoria Política és una introducció a l'enfocament econòmic aplicat a la ciència política. Tot i que tradicionalment s'ha relacionat el títol "Teoria Política" amb un component normatiu que precisament identificava aquest camp concret de la ciència política, en aquest cas l'associació no és pertinent atesa la perspectiva amb que es desenvolupa l'assignatura: la nostra "teoria política" no constituirà un corpus com hauria de ser el món polític. Al contrari, en base a uns supòsits sobre com és realment el món, es construiran un conjunt de proposicions deductives amb la pretensió d'explicar el seu funcionament real, deixant de banda qualsevol consideració de caràcter valoratiu sobre els resultats polítics que se'n derivin.
L'assignatura "Teoria Política" és la primera d'un conjunt d'assignatures del Màster que fan servir l'enfocament econòmic aplicat a la ciencia política. L'assignatura té un marcat caràcter metodològic i presenta els supòsits i les eines característiques de l'aproximació econòmica als fenòmens polítics. En la mesura que aquesta assignatura posa les bases de l'enfocament econòmic aplicat a la ciència política, té connexió amb altres assignatures que també utilitzen aquesta perspectiva. Per exemple, altres assignatures del Màster que comparteixen enfocament són:
"Partits Polítics i Sistemes Electorals" i molt particularment "Teoria de Jocs Aplicada a la Ciència Política", que representa una aplicació molt concreta d'aquest enfocament molt adient per analitzar situacions d'interdèpendencia estratègica.
No cal tenir coneixements previs per fet aquesta assignatura.
Els objectius de l'assignatura s'especifiquen a cada mòdul i són aquells els que l'estudiant ha d'assolir en el transcurs de la mateixa. Amb tot, és possible referir un conjunt d'objectius que d'alguna manera esdevenen objectius transversals de l'assignatura. Aquests són:
- Conèixer l'enfocament econòmic aplicat a la ciència política.
- Aprofundir en la construcció i l'ús de models analítics.
- Saber identificar els elements més rellevants del model de l'elecció racional.
- Definir el problema de la no-cooperació individual.
- Comprendre les dificultats lògiques de la presa de decisions de caràcter col·lectiu.
- Conèixer diferents sistemes de votació.
- Utilitzar les dimensions espacials per a l'anàlisi dels processos polítics.
- Aprofundir en el paper de les institucions polítiques com a generadores d'equilibris polítics
Les competències
Competències específiques
- Diagnosticar una realitat complexa i diversa de l'àmbit social i polític a un nivell local o global a través de l'elaboració d'informes o estudis d'alta qualitat que permetin la comprensió per a la presa de decisions.
- Dissenyar les estratègies adequades a la naturalesa de les organitzacions en un entorn complex i canviant en funció dels objectius plantejats i de les constriccions i oportunitats del context.
- Avaluar el rendiment i la qualitat de les institucions polítiques i assessorar sobre el disseny que pugui contribuir a la seva millora.
Competències transversals
- Ser capaç d'interpretar textos, documentació, informes i articles acadèmics en anglès.
- Ser capaç de gestionar informació i comunicació dins l'àrea de l'anàlisi política a través de les TIC.
- Capacitat per a la presa de decisions responsable i encertada en situacions complexes i/o compromeses.
- Aprenentatge permanent i contínua actualització.
- Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera,oralment i per escrit i en contextos diversos, de manera convincent i adaptant el missatge i els mitjans emprats a les característiques de les situacions i l'audiència.
Mòdul didàctic 1: Introducció a l'enfocament econòmic aplicat a la Ciència Política
Mòdul didàctic 2: El model de l'elecció racional
Mòdul didàctic 3: La cooperació, l'acció col·lectiva i els recursos comuns
Mòdul didàctic 4: L'elecció social
Mòdul dicàctic 5: Les institucions polítiques
Els materials propis de l'assignatura són de dos tipus: en primer lloc hi ha els mòduls didàctics.
Aquests mòduls han estat desenvolupats en funció dels objectius que es considera ha d'assolir l'estudiant en el transcurs de l'assignatura. En tots els mòduls apareix una bibliografia complementària que l'estudiant pot consultar en cas que vulgui aprofundir en l'anàlisi dels seus continguts. En segon lloc, hi ha les lectures obligatòries: aquestes lectures constitueixen un conjunt de textos seleccionats que il·lustren l'objecte d'estudi de cada un dels mòduls de tal manera que poden considerar-se com a part constitutiva dels mateixos. En aquest sentit, diferents epígrafs dels mòduls prenen la forma de lectura obligatòria i els exercicis d'avaluació continuada podran fer-ne referència explícita. Amb la finalitat de contextualitzar els textos i poder aprofitar-ne la lectura, des de la consultoria s'oferiran unes Guies de Lectura on l'estudiant trobarà pautes per una millor comprensió dels textos. És remarcable el fet que les lectures que es proposen pertanyin a autors seminals a partir dels quals l'enfocament econòmic de la política va desenvolupar-se de manera molt significativa. Les lectures obligatòries són, per a cada mòdul, les següents:
Mòdul 1.
BECKER: L'enfocament econòmic del comportament humà
Mòdul 2.
K.SHEPSLE & M.BONCHECK. La racionalitat: un model d'elecció.
Mòdul 3.
M.OLSON. La lògica de l'acció col·lectiva
G.HARDIN. La tragèdia dels recursos comuns
Mòdul 4.
A.DOWNS. Teoria econòmica de l'acció política en una democràcia
Mòdul 5.
K.SHEPSLE. Estudiant les institucions: lliçons de l'aproximació de l'elecció racional
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|