| Acció Col·lectiva | Codi: M7.017 : 4 |
L'assignatura "Acció Col·lectiva" descriu les interpretacions que diferents perspectives teòriques han ofert sobre el fenomen l'acció col·lectiva i considera els models derivats de la psicologia, de la sociologia i de l'economia. Aquesta darrera perspectiva és analitzada en profunditat perquè permet concebre l'acció col·lectiva com un "dilema social" i permet conèixer quines són les possibles solucions que facilitarien la cooperació individual.
En el mateix sentit, s'analitzaran els mecanismes concrets que faciliten o afavoreixen el desenvolupament de l'acció col¿lectiva (informació, comunicació, repetició, confiança, reciprocitat, etcètera), posant especial èmfasi en el paper que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) poden jugar en els processos d'acció col·lectiva.
"Acció Col·lectiva" és una assignatura optativa semestral tant de l'itinerari de recerca com el profesionalitzador del Màster Universitari en Anàlisi Política. Aquesta és una assignatura de caràcter teòric (en la mesura que es descriuen les perspectives des de les que s'ha intentat explicar el fenomen l'acció col·lectiva) però al mateix temps pràctic o aplicat (en la mesura que es coneixeran i s'analitzaran empíricament els mecanismes que faciliten o afavoreixen el desenvolupament de l'acció col·lectiva i es treballaran casos concrets a través de les PACs).
En la mesura que s'analitzen els mecanismes que faciliten l'acció col·lectiva i quina és la seva relació entre ells, aquesta assignatura pot ser una matèria especialment interessant per a aquelles persones que, a nivell professional, dirigeixen o formen part d'organitzacions polítiques i/o socials de caràcter finalista, és a dir, d'organitzacions que tenen com a finalitat la consecució de determinats béns col·lectius.
No calen coneixements previs per seguir "Acció Col·lectiva" tot i que es recomana haver cursat amb anterioritat "Teoria Política" (M7.003).
• Dissenyar les estratègies més adequades a la naturalesa de les organitzacions en un entorn complex i canviant en funció dels objectius que persegueixen i de les constriccions i oportunitats a les quals s’enfronten.
• A partir d’un coneixement profund sobre las conseqüències de distintes regles de decisió, assessorar estratègicament a organitzacions complexes sobre el disseny o redisseny dels seus processos de presa de decisió i les seves repercussions.
Competències transversals:
• Ser capaç d’interpretar textos, documentació, informes, i articles acadèmics en anglès.
• Ser capaç de gestionar informació i comunicació en el camp de l’anàlisi política mitjançant les TIC.
• Aprenentatge permanent i contínua actualització.
• Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies como en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contextos diversos, resultant convincent i adaptant el missatge i els medis utilitzats a les característiques de les situacions i les audiències.
Objectius d’Aprenentatge:
1) Conèixer les perspectives teòriques des de les que s’ha intentat explicar el fenomen l’acció col•lectiva: els models derivats de la psicologia, els models sociològics, els models derivats de l’economia.
2) Entendre perquè l’acció col•lectiva pot ser entesa com un “dilema social” i quines són les possibles solucions que facilitarien la cooperació individual.
3) Conèixer els mecanismes que faciliten o afavoreixen el desenvolupament de l’acció col•lectiva.
4) Entendre com les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) afecten els processos d’acció col•lectiva.
Unitat 1: Els enfocaments no racionals de l'acció col·lectiva
1.1. Els models de la psicologia
a. El model de la privació relativa
b. El models del frames i la identitat col·lectiva.
1.2. Els models de la sociologia
a. El model de la mobilització de recursos
b. El model e l'estructura d'oportunitats polítiques
Unitat 2: L'enfocament econòmic de l'acció col·lectiva
El model d'Olson: el problema del free-rider, els béns públics, la mida del grup, els incentius selectius, els emprenedors polítics...
Unitat 3: Mecanismes per a superar el dilema de l'acció col·lectiva
3.1. Informació, comunicació, confiança, reputació, reciprocitat, capital social, xarxes...
3.2. Les TIC i l'acció col·lectiva.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|