| Política Comparada II | Codi: M7.025 : 4 |
L'assignatura està composada d'una introducció i quatre mòduls. El primer mòdul se centra en la distinció clàssica relativa a la forma de govern dins les democràcies entre democràcies parlamentaries i democràcies presidencialistes. El segon mòdul se centra en l'estudi dels diferents sistemes electorals, els seus origen i les seves conseqüències. El tercer mòdul se centra en l'estudi dels sistemes de partits, els seus orígens i les seves conseqüències. Finalment, l'últim mòdul examina els dictadures i les seves variants institucionals.
Una característica d'aquesta assignatura és que es planteja tenint en compte un dels principals problemes que afecta l'estudi de les institucions polítiques: l'endogeneïtat. Aquest problema es refereix a que les mateixes condicions socials i econòmiques sota les quals sorgeixen les institucions afecten el seu desenvolupament i configuració que al seu torn altera les estructures socials i econòmiques. Amb l'objectiu de sortejar al màxim aquest problema, l'assignatura aborda tant l'estudi dels orígens com de les conseqüències de les institucions.
Objectius generals de l'assignatura
Conèixer les principals formes de govern de les democràcies, el presidencialisme i el parlamentarisme, i algunes de les seves conseqüències polítiques.
Conèixer els diferents sistemes electorals que existeixen a les democràcies, els seus orígens, i algunes de les seves conseqüències polítiques i econòmiques .
Conèixer els diferents sistemes de partits, els seu orígens i la seva configuració.
Conèixer les varietats institucionals dins les dictadures i les seves conseqüències polítiques i econòmiques.
Competències:
Competències específiques
1. Realizació de diagnóstics de la realitat social i política en l'ámbit local, nacional o internacional a partir de l'identificació dels actors més rellevants i de l'entorn institucional i socioeconómic, i formulació i proposició de recomanacions.
2. Disseny d'estratègies per organitzacions públiques i privades en funció dels seus objetius i de les constriccions i oportunitats amb les que es troben.
3. Assesorament estratègic a organitzacions públiques i privades sobre processos i regles de decisió i les seves consequències.
4. Anàlisi i avaluació de les decisions, estratègies i les polítiques de les organitzacions públiques i privades a partir de les diferents técniques i metodologies d'anàlisi.
5. Assesorament a organizacions públiques i privades en temes de disseny, rendiment i qualitat de les institucions.
6. Disseny i desenvolupament d'una investigació d'acord amb les regles del coneixement científic en l'àmbit de la ciència política.
Comptències transversals
1. Lectura i comprensió d'articles académics en anglès.
2. Us i aplicació de les TIC en l'àmbit propi d'estudi.
3. Gestió d'un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals.
4. Aprenentatge i actualització permanents.
5. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengues pròpies com en una llengua estrangera.
Mòdul 1: FORMES DE GOVERN DEMOCRÀTIC I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
- Les variacions institucionals dins del règims democràtics
- Les conseqüències polítiques: estabilitat del règim
- Les conseqüències polítiques: representació política
- Les conseqüències econòmiques i de governabilitat dels règims democràtics
Mòdul 2: SISTEMES ELECTORALS COMPARATS
- Els orígens dels sistemes electorals.
- Les conseqüències polítiques i econòmiques dels sistemes electorals.
Mòdul 3: SISTEMES DE PARTITS
- Els orígens dels sistemes de partits: perspectives
- Canvis i transformació dels sistemes de partits
Mòdul 4: DICTADURES I VARIETAT INSTITUCIONAL
- La institucionalització del règims no democràtics
- Les conseqüències polítiques: canvis de líder i democratització
- El rendiment econòmic de les dictadures
Lectures obligatòries
Mòdul 1:
Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 7. Samuels, David J. and Matthew Soberg Shugart. 2003. "Presidentialism, Elections and Representation." Journal of Theoretical Politics, 15 (1): 33-60. Samuels, David J. and Timothy Hellwig. 2008. "Electoral Accountability and the Variety of Democratic Regimes." British Journal of Political Science, 38 (1): 65-90. Gerring, John, Strom C. Thacker, and Carola Moreno. 2009. "Are Parliamentary Systems Better?" Comparative Political Studies, 42 (3): 327-359.
Mòdul 2:
Lectures: Golder, Matt. 2005. "Democratic Electoral Systems around the World, 1946-2000." Electoral Studies, 24 (1): 103-121. Benoit, Kenneth. 2007. "Electoral Laws as Political Consequences: Explaining the Origins and Change of Electoral Institutions." Annual Review of Political Science, 10 (1): 363-390. Cusack, Thomas R., Torben Iversen, and David Soskice. 2007. "Economic Interests and the Origins of Electoral Systems." American Political Science Review, 101(3): 373-391. Lijphart, Arend. 1990. "The Political Consequences of Electoral Laws." American Political Science Review, 84 (2): 481-496. Persson, Torsten, Guido Tabellini, and Francesco Trebbi. 2003. "Electoral Rules and Corruption." Journal of the European Economic Association, 1 (4): 958-989.
Mòdul 3:
Lectures: Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New Haven: Yale University Press. Chapter 5. Wolinetz, Steven. 2006. "Party Systems and Party System Types." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 6. Boix, Carles. 2007. "Emergence of Parties and Party systems." In Carles Boix and Susan Stokes (eds.), Oxford Handbook of Comparative Politics. New York: Oxford University Press. Pp. 499-521. Mair, Peter. 2006. "Party System Change." In Richard Katz and William J. Crotty (eds.), Handbook of Party Politics. London: Sage Publications. Chapter 7.
Mòdul 4:
Lectures: Geddes, Barbara. 1999. "What Do We Know about Democratization after Twenty Years?" Annual Review of Political Science, 2: 115-144. Gandhi, Jennifer and Adam Przeworski. 2006. "Cooperation, Cooptation, and Rebellion under Dictatorships." Economics & Politics, 18 (1): 1-26. Haber, Stephen. 2006. "Authoritarian Government." In Barry R. Weingast and Donald Wittman, The Oxford Handbook of Political Economy. New York: Oxford University Press. Pp. 693-707 (Chapter 38). Wright, Joseph. 2008. "Do Authoritarian Institutions Constrain? How Legislatures Affect Economic Growth and Investment." American Journal of Political Science, 52 (2): 322-343.
| Guia de lectures. Política comparada II | Web |
| Document de lectures. Política comparada II | Web |
Entre els matarials i eines de suport a aquesta assignatura destaquen les seguents bases de dades accesibles online:
*Polity IV (http://www.systemicpeace.org/polity/polity4.htm)
*Freedom House (http://www.freedomhouse.org)
A més, el consultor podrà proporcionar bases de dades "tailor-made" per fer les activitats d'AC.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|