• Descripció

L'assignatura introdueix a l'estudiant els partits polítics i els sistemes electorals -institucions polítiques crucials de les modernes democràcies- de forma ambiciosa, anant més enllà d'un simple catàleg que classifica diferents 'espècies', tal com havien tendit a fer els enfocaments institucionalistes clàssics. Aquesta assignatura comença modelant el funcionament dels partits polítics en els sistemes electorals construint a partir dels supòsits bàsics de l'elecció racional i dels models espacials de competició electoral. Avança incorporant complexitat i realisme en el funcionament dels partits polítics i els sistemes electorals a partir de l'estudi de les dimensions político-ideològiques i del propi sistema polític. En conjunt, aquesta estratègia li permet incorporar en l'estudi dels partits polítics, els sistemes electorals i els sistemes polítics elements d'explicació, causalitat i predicció, que caracteritzen la ciència empírica moderna.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura utilitza l'enfocament teòric i l'instrumental analític que ha presentat l'assignatura de Teoria Política per tractar els partits polítics i els sistemes electorals. Com que l'assignatura ajuda a entendre els fonaments del funcionament de les institucions polítiques, resulta útil per altres assignatures de caràcter més descriptiu com Institucions i processos polítics a Espanya o Política Comparada .

• Objectius i competències

- Competències: 

Específiques: 

• A partir d'un coneixement aprofundit de les conseqüències de les diferents regles de decisió, assessorar estratègicament les organitzacions complexes sobre el disseny o redisseny de llurs processos de presa de decisions i de llurs repercussions. 
• Avaluar l'impacte de les polítiques, estratègies i decisions d'organitzacions i institucions partir de les tècniques i metodologies d'anàlisi més avençades que s'utilitzen a la ciència política. 
• Avaluar el rendiment i qualitat de les institucions polítiques i assessorar en el disseny i redisseny que pot contribuir a llur millora.

Transversals: 

• Ser capaç d'interpretar texts, documentació, informes i articles acadèmics en anglès. 
• Ser capaç de gestionar informació i comunicació en el camp d'anàlisi polític mitjançant les TIC.
• Capacitat per a gestionar la gestió i la decisió sobre un conjunt complex i divers de dades i fonts documentals. 
• Aprenentatge permanent i contínua actualització. 
• Comunicar-se correctament tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera, oralment i per escrit i en contexts diversos, resultant convincent i adaptant el missatge i els mitjans emprats a les característiques de les situacions i de les audiències. 

- Objectius d'Aprenentatge:

la descripció, comprensió i anàlisi de les principals característiques dels partits polítics i els sistemes electorals. Els objectius seran els següents:

• Conèixer un instrumental analític bàsic per a estudiar el funcionament dels partits polítics i dels sistemes polítics. 
• Analitzar les diverses estratègies de competència electoral. 
• Conèixer les regles del joc electorals i llurs efectes en la constitució dels parlaments i la formació dels governs. 
• Reconèixer els diversos tipus de partits polítics i de sistemes de partits (en general i en relació al cas espanyol). 
• Entendre l'origen històric dels partits polítics i dels sistemes de partits.

• Continguts

El capítol introductòri es presenta tres característiques generals de l'enfocament racional aplicat a la política: Primer, explica la forma de ser entesa racionalitat en la presa de decisions; després, la construcció d'explicacions dels fenòmens polítics a través de models formals; finalment, la manera de convertir les hipòtesis que plantegen les teories polítiques en recerques empíriques.

En el primer bloc ( capítols 2 a 4), es presenten els models espacials, progressant cap a un major realisme i complexitat dels models. Els dos primers capítols es centren en aplicacions del model espacial a la presa de decisions en un comitè. El capítol 2 presenta el model espacial unidimensional, les funcions d'utilitat dels membres. El principal resultat és el teorema del votant medià. El capítol 3, presenta les funcions d'utilitat en espais multidimensionals i l'efecte que té en la dificultat d'obtenir resultats d'equilibri. Finalment, el capítol 4 tracta els models espacials aplicats als electorats i fa prediccions per a la posició dels candidats en l'espai político-ideològic. Considera variacions en els supòsits del model. Tenint en compte una competició amb només dos partits o candidats considera, en primer lloc, si els objectius que intenten assolir els candidats a les eleccions poden ser només obtenir el càrrec (sense preocupar-se de les polítiques que duran a terme) o bé ideològics. El nivell d'informació que tenen els candidats sobre les peferències dels electors i llur reputació entre aquests, també afecta el tipus d'equilibris que poden ser assolits.

Un segon bloc (capítols 5 i 6), es centra en els sistemes electorals. El capítol 5 explica els elements constitutius de tot sistema electoral: els tipus de vot, els requeriments als candidats, la magnitud dels districtes, les fòrmules electorals i el llindar electoral. El capítol 6 estudia les conseqüències polítiques dels sistemes electorals. Les lleis de Duverger i el vot estratègic.

El tercer bloc (capítols 7, 8 i 9) es centra en els partits i els sistemes de partits. El capítol 7 tracta l'emergència dels partits polítics com a instruments necessaris per assolir la coordinació entre els representants polítics tant a les institucions parlamentàries i com a l'arena electoral per mobilitzar els votants. Les diferents formes organitzatives dels partits (partits de notables, masses i quadres) respondran als canvis en les característiques de l'entorn (especialment el creixement de l'electorat). Aquest capítol introdueix les eines analítiques que s'utilitzen per estudiar els elements dels sistemes de partits: el nombre de partits i les dimensions político-ideologiques o clivelles. Finalment, es tracta el paper de les organitzacions partidistes en resoldre els problemes d'acció col·lectiva en la mobilització de l'electorat. El capítol 8 explica la formació dels diferents sistemes de partits a partir de les mobilitzacions de les diferents clivelles socials i econòmiques. El capítol 9 aplica els continguts analítics desenvolupats en el bloc al cas del sistema de partits a l'Estat espanyol.

Finalment, el capítol 10 es centra en com els partits polítics que neixen de les regles electorals i de les preferències dels electorats incideixen sobre els governs que es formen i la governabilitat. S'estudia la longevitat dels executius i els criteris en la formació de coalicions de govern.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Utilitzarem fonamentalment el material didàctic disponible en format paper i web realitzat per Carles Boix. S'oferiran materials complementaris en forma de Guies d'Estudi o lectures complementàries per a les diferents unitats didàctiques en les que s'estructura l'assignatura. S'indicaran  lectures addicionals pels estudians que desitgin aprofundir en els continguts de l'assignatura.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
  A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

• Consulta del model d'avaluació