|
Les arts en viu: les arts escèniques i performatives
|
Codi:
M7.210 :
5
|
|
Consulta de les dades generals
Descripció
L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis
Camps professionals en què es projecta
Coneixements previs
Informació prèvia a la matrícula
Objectius i competències
Continguts
Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura
Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
Consulta del model d'avaluació
|
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. |
Aquesta assignatura dona a conèixer un sector constantment en transformació com és el de les arts en viu, enteses com aquelles que inclouen totes les arts escèniques i performatives, així com processos experimentals i pràctiques experiencials.
|
L'assignatura Arts en viu pertany al bloc d'optatives del Pla d'Estudis del Màster en Gestió cultural UOC-UdG. Temàticament, es relaciona amb altres assignatures relacionades amb les Indústries culturals, com El sector de les arts plàstiques i visuals, Lletres i sector editorial i La indústria audiovisual. En conjunt conformen un cos sòlid per aquelles persones que volen especialitzar-se en la gestió cultural. El complement amb la resta de les assignatures, i la pròpia Arts en Viu, proporcionen les eines més adients per endinsar-se al món laboral del gestor cultural d'avui des de qualsevol de les seves possibilitats. Té assignats 5 crèdits ECTS i una càrrega lectiva de 125 hores.
|
El seguiment d'aquesta assignatura permet a la/l'estudiant poder assumir diferents rols en l'àmbit de les arts en viu:1. Acadèmica. Recerca sobre els modes d'organització i producció (la qüestió de l'autoria, les pràctiques col·laboratives, les pràctiques col·lectives, les Indústries creatives, la gestió comunitària, la relació "economia - cultura"); el tema de la cocreació, la participació i la transformació de la mirada de l'espectador; les pràctiques "instituyentes" (re-formular les relacions entre crítica i institució); el paper dels mitjans de comunicació, etc.
2. Gestora i productora. Producció executiva, planificació econòmica, gestió d'ajuts i patrocinis. Això implica treballar tant al sector públic com al privat: a companyies artístiques, centres de producció i exhibició, empreses productores, festivals, fires.
3. Responsable de comunicació. Assessorament i aplicació d'un pla de comunicació per a un projecte escènic d'una institució, festival, mostra i companyia: disseny de la imatge corporativa, premsa, comunicació digital, disseny de les estratègies i pla d'actuació.
4. Programadora (curadora). Curar programacions d'arts en viu tenint en compte tots els factors que intervenen: propostes artístiques - espai necessitats tècniques finançament- públic al qual ens dirigim.
|
Es pot accedir a l'assignatura sense un coneixement específic previ. El contingut es pot treballar des d'una formació bàsica de grau en diferents especialitats o des de l'experiència professional. No obstant això, es recomana haver cursat el primer bloc obligatori del Màster en Gestió cultural .
|
Aquesta assignatura es realitza al segon semestre de l’any lectiu.
|
L'assignatura pretén oferir una panoràmica dels diferents àmbits de les arts en viu, perquè la/l'estudiant assoleixi les competències necessàries per a desenvolupar-se al món professional.
Objectius:
- Visualitzar una panoràmica general de les pràctiques discursives i materials inscrites en les arts escèniques i performatives (en aquest exercici de desapropiació de la cultura).
- Conèixer el mapa de les estructures de creació i producció tant institucionals com independents o autogestionades.
- Reflexionar sobre qüestions bàsiques però molt importants com, per què fer alguna cosa? Per a qui? I Quins són els objectius? És a dir, una reflexió sobre el paper de les institucions i les iniciatives independents.
- Entendre el procés de producció d'una mostra d'arts en viu: recursos tècnics, recursos humans i econòmics.
- Conèixer les vies de finançament a l'àmbit públic (subvencions i co-produccions) i a l'àmbit privat (patrocini i micromecenatge).
- Adquirir les competències per dissenyar un projecte d'arts en viu en la seva totalitat: la programació, la producció i la comunicació.
- Reflexionar sobre el paper que el gestor cultural té a la societat: la capacitat d'inventar i transformar formes de gestió i organització, defenent el coneixement i l'experiència davant de situacions laborals precàries, reforçant les relacions afectives i entenent (i aprenent) que el fracàs també forma part del nostre aprenentatge continuat a la pràctica cultural.
Al llarg de l'assignatura es treballen les següents competències:
- Competència avançada per reconèixer les especificitats dels diferents sectors culturals i creatius i la seva aplicació en les accions pròpies de la gestió cultural.
- Competència per incorporar-se i adaptar-se a una funció de gestió cultural en diferents àmbits, contextos i nivells amb creativitat i innovació i respectant la diversitat cultural i les diferents expressions culturals.
- Competència per identificar necessitats, situacions, problemàtiques i oportunitats culturals de l'entorn que requereixin una intervenció professional i especialitzada.
- Competència avançada per aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
Amb això es pretenen aconseguir les següents capacitats:
- Capacitat de reconèixer les transformacions en les arts en viu, pràctiques escèniques i performatives, i amb elles, la gestió del teixit del què formen part.
- Capacitat d'intervenir críticament en la relació entre arts en viu i societat -des del coneixement-, i reflexionar sobre el potencial transformador de la cultura en general.
- Capacitat per oferir noves perspectives en la resolució de problemes i reptes en l'àmbit professional.
|
A més a més del contingut del diagrama, la/l'estudiant haurà de treballar amb els següents continguts: - Article "En defensa del arte del performance" de Guillermo Gómez-Peña. Col·lectiu La Pocha Nostra.
- El conjunt d'articles de "La danza del futuro" localizats al blog del centre de creació El Graner (Barcelona).
- Model de pressupost d'un projecte escènic.
- Model de contracte d'una companyia.
- Fitxa tècnica d'una producció d'una companyia i d'un espai escènic.
- Full de ruta d'una companyia en gira.
- Article "La economía de la cultura no existe" de Rubén Martínez.
- Article "Dando lugar al deseo" de Sol Henaro.
- Article "Retrato del artista como trabajador" de Dieter Lesage.
|
|
|
|
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió |
XML |
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió |
DAISY |
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió |
EPUB 2.0 |
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió |
MOBIPOCKET |
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió |
HTML5 |
La reconquesta de la rellevància i l'autonomia en la gestió |
PDF |
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució |
XML |
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució |
DAISY |
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució |
EPUB 2.0 |
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució |
MOBIPOCKET |
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució |
HTML5 |
Reflexions sobre la gestió de persones i la seva evolució |
PDF |
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques |
XML |
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques |
DAISY |
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques |
EPUB 2.0 |
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques |
MOBIPOCKET |
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques |
HTML5 |
La gerència i la presa de decisions en les arts escèniques |
PDF |
Gestionant les arts en viu |
Audiovisual |
La importància de la direcció artística |
Audiovisual |
Els públics de la cultura |
Audiovisual |
Des de la mirada de l'artista |
Audiovisual |
|
Els materials de l'assignatura són els textos desplegats en el diagrama. Com a eines de suport, la/l'estudiant trobarà diferents textos a cada una de les PAC's, documents relacionats amb les tasques de producció, la bibliografia recomanada i el seguiment de l'aula.
|
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC).
La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC.
|
|