| Gestió i usos del patrimoni cultural | Codi: M7.223 : 5 |
L'objectiu d'aquesta assignatura és familiaritzar l'estudiant amb les principals característiques de la gestió del patrimoni cultural en la societat contemporània. Ens centrarem en l'anàlisi de les institucions, els marcs d'actuació, les missions i en el propi concepte com una realitat en constant transformació. Per això es considera el patrimoni cultural com un sector amb característiques pròpies i en conseqüència es proposarà a l'alumne una aproximació holística que superi els límits de les institucions museístiques.
Algunes de les lectures o materials del curs poden estar en anglès.
- Capacitat per entendre les implicacions en la gestió que l'evolució i transformació del concepte de patrimoni cultural ha implicat.
- Reconèixer les diverses tipologies i usos del patrimoni.
- Capacitat per explorar la seva relació amb altres sectors culturals.
- Comprensió del paper del patrimoni com a element d'estratègies socials: inclusió, gestió de la immigració, col·lectius en risc d'exclusió, entre d'altres.
- Conèixer els principals debats d'actualitat sobre aquest àmbit.
- Valorar el paper de les tecnologies de la informació i la comunicació i els dispositius mòbils i xarxes socials en la conservació, gestió i difusió del patrimoni.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
- Competència per incorporar-se i adaptar-se a una funció de gestió cultural en diferents àmbits, contextos i nivells amb creativitat i innovació i respectant la diversitat cultural i les diferents expressions culturals.
- Competència per identificar necessitats, situacions, problemàtiques i oportunitats culturals de l'entorn que requereixin una intervenció professional i especialitzada.
- Competència avançada per reconèixer les especificitats dels diferents sectors culturals i creatius i la seva aplicació en les accions pròpies de la gestió cultural.
- Capacitat per a dissenyar i aplicar plans d'actuació en cooperació cultural per al desenvolupament i relacions culturals internacionals.
Hem dividit l'assignatura en quatre unitats temàtiques.
1. Tot el patrimoni és immaterial? (Smith)
La primera activitat de l'assignatura és un mòdul introductori que ens servirà per a analitzar el mateix concepte de patrimoni, tot fent un recorregut per les diferents definicions que la UNESCO - l'Organització de les nacions Unides per a l'Esport, la Ciència i la Cultura - ha anat fet al llarg del temps, des de la primera vegada que es parla de patrimoni l'any 1931 a la Carta d'Atenes, fins la darrera definició feta l'any 2022.
2. Que vol dir Patrimoni inclusiu?
Tal com ja hem començat a veure en el repte anterior, des de l'emergència de la nova museologia fins a l'actualitat, les missions i pràctiques museals envers el patrimoni han anat canviant segons el context polític i social viscut. Avui un dels eixos principals del debat se centra a promoure museus inclusius i sostenibles. Ara bé, a què ens referim quan parlem d'inclusió?
Com podem donar veu a la diversitat que ens envolta? Parlem de ser universals? Si bé com apunta Richard Sandell "Els museus i altres organitzacions culturals tenen el potencial d'apoderar els individus i les comunitats i contribuir així a combatre les múltiples formes d'experiència difícil tant per als individus com les comunitats descrites "en risc d'exclusió social" com podem aconseguir-ho?
3. ELS PÚBLICS DEL PATRIMONI: LA COMUNITAT VIRTUAL
La tercera activitat aborda el públic/s del Patrimoni, qui visita aquest patrimoni. Si a la primera unitat reflexionàvem sobre el concepte de Patrimoni, a la segona analitzàvem aquest des del punt de vista de la pluralitat i usos que se li donen, en aquesta unitat ens dirigim als usuaris d'aquest patrimoni.
En aquesta unitat no volem abordar què significa "ser digital", ja que tots hi som avesats d'una manera o altra, sinó convidar-vos a explorar les implicacions de la digitalització en el context patrimonial i museístic.
4. Patrimoni cultural a través de les TIC, tècniques, elements i xarxes.
En aquesta darrera unitat abordarem el patrimoni cultural i les tecnologies de la comunicació i la informació. Si en l’anterior unitat parlàvem de conèixer el nostre públic, en aquesta darrera unitat ens plantejarem com podem comunicar-nos amb aquest. Hem de tenir en compte, però, que la comunicació, gràcies a les noves tecnologies ha canviat molt i a un ritme força ràpid i això fa que no únicament veiem la importància de la comunicació –cal recordar que aquesta és una de les eines que té el màrqueting per a conèixer i aproximar-se al seu públic objectiu o target - sinó de conèixer les noves eines per a comunicar.
| Patrimoni cultural | XML |
| Patrimoni cultural | DAISY |
| Patrimoni cultural | EPUB 2.0 |
| Patrimoni cultural | MOBIPOCKET |
| Patrimoni cultural | HTML5 |
| Patrimoni cultural |
L'estudiant disposa a l'apartat Recursos, Materials i fonts, Lectures de les lectures obligatòries de l'assignatura en format pdf. També les trobareu referenciades en cada activitat.
Amb aquestes lectures obligatòries, formades per una selecció d'articles acadèmics o capítols de llibres especialitzats, treballarem l'assignatura, sense oblidar la possibilitat que l'equip docent de l'assignatura us pugui anar enviar enllaçoc complementaris a través del Tauler de l'aula .
Aquestes lectures, d'autors i estils molt diversos no pretenen en cap moment ser un estudi exhaustiu, lineal i enciclopèdic: més aviat són textos suggeridors, on podreu trobar respostes però que sobretot esperem que us provoquin noves preguntes que us obrin la possibilitat de camins personals d'estudi .
A cada Activitat trobareu detallades i refererenciades les lectures obligatories, per tal d'ajurdar-vos a fer un adequat seguiment del curs i poder emmarcar les lectures obligatòries seleccionades en el marc dels continguts de l'assignatura.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material, programari o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb l'establert a la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons l'establert a la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant avaluació contínua com avaluació final, per mitjà d'una prova oral o els mitjans síncrons o asíncrons que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tindran per objecte verificar els coneixements i les competències que garanteixin l'autoria; en cap cas no implicaran una segona avaluació. Si no és possible garantir l'autoria de l'estudiant, la prova serà qualificada amb D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un Suspens, en el cas de l'avaluació final.
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació; és responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |