| Fiscalitat de fundacions i associacions | Codi: M9.010 : 4 |
Aquesta assignatura, integrada en l'itinerari d'especialització en Assessoria Fiscal del Màster Universitari de Fiscalitat, és de caràcter optatiu i es dedica a la fiscalitat de les fundacions i associacions. L'estudi d'aquesta matèria exigeix una doble anàlisi, d'una banda, la fiscalitat de les rendes i operacions d'aquest tipus d'entitats no lucratives i, d'altra banda, la fiscalitat de les activitats de mecenatge realitzades pel sector privat.
En aquest sentit, la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives i dels incentius fiscals al mecenatge, té una doble finalitat. En primer lloc, regular el règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives definides en la mateixa (ESFL), en consideració a la seva funció social, activitats i característiques. I, en segon lloc, regular els incentius fiscals al mecenatge, entenent-se per mecenatge la participació privada en la realització d'activitats d'interès general. Per a tot el que no estigui previst en aquesta Llei s'apliquen les normes tributàries generals.
La vigent Llei 49/2002 ha substituït a la Llei 30/1994, de 24 de novembre, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General. Des de llavors el fenomen de les ESFL ha tingut un gran desenvolupament al nostre país i s'han incrementat considerablement les activitats de mecenatge. D'acord amb l'exposició de motius de la Llei 49/2002, la regulació actual pretén incentivar la col¿laboració particular en la consecució de finalitats d'interès general, en atenció i reconeixement a la cada vegada major presència del sector privat en la tasca de protegir i promoure actuacions caracteritzades per l'absència d'ànim de lucre.
Partint d'aquesta distinció entre fiscalitat de les entitats no lucratives i els incentius fiscals al mecenatge, els tres primers mòduls d'aquests materials estudien el règim fiscal propi de les entitats no lucratives, tant des de la perspectiva de la fiscalitat directa com a indirecta. En relació amb la fiscalitat directa, és molt important distingir entre aquelles entitats que tenen la condició d'ESFL de la Llei 49/2002 i altres entitats no lucratives que no tenen tal caràcter. Les ESFL poden acollir-se al règim fiscal especial previst en aquesta norma, mentre que aquelles altres entitats no lucratives que no siguin ESFL tributen en el règim especial d'entitats parcialment exemptes de la LIS (Títol VII, Capítol XV). D'aquesta manera, s'analitzen per separat tots dos règims en la tributació de l'IS, això és, el règim especial de les ESFL de la Llei 49/2002 i el règim especial d'entitats parcialment exemptes de la LIS.
Per la seva banda, l'últim mòdul analitza el conjunt d'incentius fiscals aplicables a l'activitat de mecenatge realitzada per particulars. Els donatius, donacions o aportacions realitzades pels particulars donen dret a practicar una deducció en la quota de l'impost personal sobre la renda del donant o aportant. Així mateix, s'analitzen altres formes de mecenatge: els convenis de col¿laboració empresarial en activitat d'interès general, les despeses en activitats d'interès general i els programes de suport a esdeveniments d'excepcional interès públic que puguin establir-se per llei.
La present assignatura, de caràcter optatiu, està integrada en l'itinerari d'especialització en Assessoria Fiscal del Màster Universitari de Fiscalitat (MUF).
Els principals objectius acadèmics i disciplinaris de l'assignatura són els següents:
- Delimitar els tipus d'entitats i requisits necessaris per tenir la condició d'entitat sense finalitat lucrativa de la Llei 49/2002. - Reconèixer el règim fiscal especial previst en la Llei 49/2002 per a les ESFL a efectes de l'IS.
- Identificar l'àmbit d'aplicació del règim especial d'entitats parcialment exemptes de l'IS.
- Delimitar els beneficis fiscals aplicables a les ESFL en l'àmbit de la tributació local.
- Delimitar l'aplicació de l'IVA a les operacions realitzades per entitats sense finalitats lucratives.
- Entendre l'exempció aplicable a les ESFL en l'ITPAJD.
- Reconèixer les entitats beneficiàries del mecenatge.
- Diferenciar entre ESFL i entitats beneficiàries del mecenatge. - Comprendre el règim fiscal de les donacions i aportacions a entitats beneficiàries del mecenatge.
- Identificar altres formes de mecenatge previstes en la Llei 49/2002.
Per la seva banda, es pretén que l'estudiant, mitjançant el seu procés d'aprenentatge, desenvolupi les següents les competències professionals:
Específiques:
- Disseny d'estratègies d'actuació en el camp tributari per a un assessorament fiscal òptim, d'acord amb els principis de l'ordenament tributari i la finalitat de les normes fiscals.
- Elaboració i redacció d'informes i dictàmens, recursos, declaracions, formularis i altra documentació en l'àmbit tributari.
- Anàlisi crítica de l'ordenament tributari i la seva aplicació.
- Negociació i argumentació en l'entorn professional tributari.
Transversals:
- Utilització d'internet a un nivell avançat, de bases de dades juridicotributàries i d'altres eines informàtiques pròpies de l'àmbit fiscal.
- Cerca d'informació, documentació i fonts de referència tributària per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació.
- Treball en equip i lideratge en l'àmbit tributari, amb una planificació i gestió el temps adequada.
Metodologia d'avaluació
La metodologia d'avaluació que se seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs o vídeoblogs.
En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment d'aquestes metodologies d'avaluació (particularment de vídeo, àudio i/o so).
Mòdul 1. Àmbit d'aplicació
1. Àmbit subjectiu: tipus d'entitats
2. Àmbit objectiu: requisits per gaudir del règim fiscal especial
3. Aplicació del règim fiscal especial
4. Domicili fiscal
Mòdul 2. Fiscalitat directa
1. Impost sobre Societats: règim especial d'entitats sense finalitats lucratives
2. Impost sobre Societats: règim especial d'entitats parcialment exemptes
3. Tributs locals
Mòdul 3. Fiscalitat indirecta
1. Impost sobre el Valor Afegit
2. Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes jurídics Documentats
Mòdul 4. Incentius fiscals al mecenatge
1. Entitats beneficiàries del mecenatge
2. Règim fiscal de las donacions i aportacions
3. Règim fiscal d'altres formes de mecenatge
El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria i té com a objectiu actuar de base en el procés d'aprenentatge, el qual es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació contínua (PAC), el treball amb les guies d'estudi (GES), la realització dels exercicis d'autoavaluació proposats als Mòduls, la consulta dels recursos complementaris que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant en l'aprofundiment dels diferents continguts.
Així doncs, els principals recursos d'aquesta assignatura són:
1. Materials docents:
- El Pla Docent, on es presenta l'assignatura i el seu funcionament.
- Les Guies d'Estudi (GES), que acompanyen cada unitat d'aprenentatge explicant l'itinerari d'estudi més òptim a seguir i oferint una presentació general de la mateixa.
- Mòduls 1, 2, 3 i 4 del material didàctic de l'assignatura que es troben disponibles dins l'apartat "Recursos d'aprenentatge" de l'aula.
2. Recursos de l'aula:
- Mementos de fiscalitat (accés electrònic).
- Enllaços amb la principal normativa que es treballarà.
- Enllaços amb les principals institucions tributàries d'interès.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat dels exercicis realitzats.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.
De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.
La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons). A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona avaluació.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |