| Fiscalitat empresarial | Codi: 01.514 : 6 |
En tot estudi de l'àmbit de l'Economia i l'Empresa, és cabal conèixer la importància de la fiscalitat, és a dir com es finança el sector públic. En aquesta assignatura posarem l'èmfasi en com, per mitjà d'ingressos tributaris, i concretament d'impostos, s'obté aquest finançament.
L'objectiu és tractar els deferents elements que componen un impost i ordenen el sistema tributari espanyol, en general. En particular, treballarem les 3 figures més rellevants per al trànsit de l'empresa i de l'empresari: Impost de societats, Impost sobre el Valor Afegit i Impost sobre la Renda de les persones físiques (IS, IVA i IRPF).
L'assignatura Fiscalitat empresarial forma part del mòdul corresponent a Entorn econòmic i Marc Jurídic i constitueix el primer pas per abordar la temàtica corresponent a la fiscalitat, introduint a l'estudiant els coneixements del règim fiscal de l'empresa.
De fet les diferents figures impositives són la plasmació jurídica de decisions econòmiques preses en funció de la ideologia dels partits polítics governants i de la situació econòmica de cada moment, a través de la política fiscal. Cal destacar que una vegada descentralitzada la política monetària -amb la posada en marxa del Banc Central Europeu- la política fiscal pren una especial rellevància, ja que s'ha constituït en l'únic element d'intermediació a l'economia dels Estats participants en la Unió monetària.
En tot estudi de l'àmbit de l'economia i empresa és doncs cabdal conèixer les principals figures tributàries de l'Estat amb repercussió sobre l'activitat econòmica i el seu contingut conjuntural i evolutiu.
L'assignatura constitueix un estudi pràctic i aplicat de la fiscalitat vigent en el nostre entorn i pot resultar molt útil i aconsellable per aquells que orientin les seves sortides en les àrees de comptabilitat i finances de l'empresa per les implicacions de la matèria en aquest camp.
Més genèricament, podem dir que el seu coneixement ajuda al desenvolupament de qualsevol activitat relacionada amb l'empresa o altre tipus d'entitats, privades o publiques, així com dels serveis professionals. Concretament, constitueix un primer pas per aquells que projecten la seva activitat professional en el camp de l'assessoria fiscal, com activitat en si mateixa, i de serveis d'assessorament a l'empresa i als particulars.
És recomanable que l'estudiant tingui coneixements previs en el camp del dret i de les TIC, adquirits amb l'estudi de l'assignatura bàsica d'Introducció al dret i la d'Iniciació a les competències TIC.
Les competències específiques d'aquesta assignatura són:
- capacitat per identificar l'entorn legal i aplicar el marc normatiu que afecta la gestió i l'activitat empresarial.
- capacitat per desenvolupar eficientment tasques d'administració i gestió, en qualsevol àrea de valor d'una empresa u organització.
La principal competència transversal que es treballa a l'assignatura és la capacitat per a buscar, identificar, organitzar i fer servir correctament la informació.
Els objectius que ha d'assolir l'estudiant amb aquesta assignatura són:
- conèixer les principals figures impositives vinculades a l'activitat empresarial, que componen el sistema fiscal espanyol
- treballar la normativa bàsica que regula els impostos i la comptabilitat estatal
- determinar l'estructura impositiva de cada impost, identificar els elements que intervenen en cada cas
- aprendre a liquidar i comptabilitzar cada un dels impostos, obtenint la base liquidable i calculant la quota de cada un d'ells.
Per a cada una de les unitats s'han establert uns objectius d'aprenentatge, que trobareu a l'aula.
L'assignatura desenvolupa, en mòduls independents, els tres impostos més importants des d'un punt de vista dels ingressos públics, tenint en compte la seva recaptació i la seva capacitat redistributiva. Però amb caràcter previ, sembla convenient apropar els conceptes bàsics de la fiscalitat a qualsevol lector de la matèria.
Amb aquests objectius aquesta assignatura inicia l'estudi de la matèria amb un primer mòdul introductori. L'administració pública, per a tirar endavant els seus compromisos de despesa, necessita ingressos públics, entre els quals, els impostos constitueixen la principal font de finançament. El sistema fiscal d'un país respon a uns principis impositius que li donen coherència i s'instrumenta a través d'unes normes jurídiques que defineixen els principals elements de cada tribut.
A partir d'aquí, s'inicia l'estudi de les figures de tributació del nostre ordenament següents: Impost de Societats, Impost sobre el Valor Afegit i Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
L'Impost sobre Societats (IS) constitueix el segon impost directe, quant a la seva importància, tot i que s'ha considerat oportú donar-li un especial èmfasi tenint en compte l'àmbit empresarial al qual va orientat el seu estudi. L'IS grava l'obtenció d'una renda per persones jurídiques, amb independència que aquesta renda quedi gravada posteriorment en l'impost personal sobre la renda del soci. L'impacte impositiu intenta ser neutral per no influir en les decisions econòmiques de l'empresa i la seva normativa mira d'adequar la seva estructura a una economia internacionalitzada que permeti a les empreses espanyoles ser competitives.
El darrer mòdul estudia la figura impositiva indirecta més important, l'Impost sobre el Valor Afegit (l'IVA), que grava la circulació de la renda que efectuen les societats, els empresaris individuals i els professionals, malgrat que aquest impost es traslladi i recaigui en el consumidor final. El fet que l'impost s'hagi de pagar pel destinatari final, via repercussió, fa que també es denomini impost sobre el consum. Com veurem, és un impost general sobre el volum de vendes (grava tot tipus de mercaderies i serveis) de caràcter plurifàsic (grava tot el cicle productiu, sigui quina sigui la fase del procés de producció o comercialització). A més la regulació d'aquest impost en l'àmbit de la comunitat és comú fruit del procés d'harmonització necessari per crear un mercat únic interior sense fronteres.
L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) constitueix el tribut bàsic en els impostos directes del sistema tributari espanyol des del punt de vista de recaptació i administració. Es tracta alhora de la figura impositiva principal per aconseguir que el nostre sistema tributari compleixi el principi de justícia tributària que imposa l'article 31.1 de la Constitució Espanyola (CE), tenint en compte la seva estructura de liquidació i el fet imposable de l'impost. Aquest impost directe grava una manifestació directa i immediata de la capacitat econòmica, com és l'obtenció d'una renda per part de les persones físiques residents en territori espanyol, tenint en compte que la imposició sobre la renda de no residents es regula al marge de l'actual llei de l'IRPF.
| Fiscalitat empresarial. Casos pràctics | Web |
Els continguts del curs s'estructura en 4 mòduls o blocs didàctics independents:
Conceptes bàsics de la fiscalitat
Impost de Societats
Impost sobre el Valor Afegit
Impost sobre la Renda de les Persones Físiques
El contingut de cada bloc es treballa a partir de 3 eixos o tipologies de recursos:
- El contingut teòric. Aquest material es troba fortament estructurat, perquè condensa informació molt diversa i complexa. La lectura completa d'aquest contingut ha de realitzar-se amb caràcter previ a la realització de la prova d'avaluació, amb l'objectiu d'arribar a conèixer els diferents elements de cada figura i ser capaç de procedir a la seva liquidació completa. Només té utilitat la consulta d'un epígrafs concrets, una vegada s'entén la complexitat del conjunt.
- La principal normativa general i específica aplicable al bloc. La utilització dels textos legals és del tot imprescindible tant per al correcte abordatge del contingut de l'assignatura com per a la resolució de les activitats. Per a cada bloc, la trobareu disponible a l'aula. A més és un recurs que es troba actualitzat en tot moment.
- Finalment, en aquesta matèria, es fa imprescindible familiaritzar-se amb l'ús d'eines de cerca d'informació en la matèria que permetin a les empreses encertar en l'aplicació practica de la norma, tenint en compte una elevada casuística en el dia a dia de les organitzacions, i la variabilitat del context i la normativa. En concret a l'aula trobes dues eines de consulta que hauràs d'utilitzar per a aprendre a buscar informació i actualitzar-te.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|