|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'assignatura Història Econòmica inicia l'estudiant en la comprensió de que el creixement econòmic és un concepte dinàmic i històric. Per tant, l'estudiant comprovarà com s'ha forjat la situació econòmica actual i quin tipus de model ha seguit el creixement econòmic a nivell internacional i des d'una perspectiva a llarg termini. La història s'entendrà, doncs, com a eina analítica per comprendre com s'emmarca la situació econòmica, política i social actual. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta és una assignatura bàsica en el Grau d'Economia, on prepara als estudiants per al futur desenvolupament d'altres assignatures obligatòries i optatives, en qualsevol dels camps, àrees i especialitats que aquests desenvolupin. Per altra banda, també és una assignatura optativa del Graus en Administració i Direcció d'Empreses i també del Grau en Ciències Socials, on complementa gran part de la informació tractada en les assignatures de caire teòrico-econòmic que s'han realitzat en els crèdits bàsics i obligatoris d'aquestes titulacions. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els estudis de prospectiva semblen coincidir que en el futur les nostres societats hauran d'afrontar una considerable gamma de problemes nous, de naturalesa i dimensions diferents. En aquest sentit, és important que l'aprenentatge innovador incorpori la necessitat de capacitar als individus per adaptar-se a una realitat canviant. Aquesta adaptació innovadora exigeix professionals amb millor preparació tècnica i científica especialitzada però, alhora, millor dotats d'horitzons amplis de visió que els permeti transcendir els estrets límits d'aquesta especialització i els estimuli a encarar, amb altres mètodes i enfocaments, nous reptes i dificultats. Un coneixement de la història econòmica pot contribuir a ampliar els camps de visió d'un graduat estimulant-li l'hàbit de considerar els problemes econòmics de manera dinàmica, i la seva interrelació amb altres dimensions polítiques, socials, demogràfiques, culturals o ecològiques de la realitat. Per tant, l'estudi de la història econòmica pot ser molt útil per prendre perspectiva dels problemes actuals i incentivar als estudiants a pensar els problemes del món econòmic real de manera complexa i dinàmica. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Encara que no és una obligació, es recomana als estudiants haver cursat l'assignatura d'Idioma Modern 1: Angles, donat que facilitarà a l'estudiant la comprensió de determinats recursos de l'aula que es presenten en aquest idioma (articles de qualitat, recursos a la xarxa, etcètera). |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aquesta assignatura té en compte l'assoliment per part de l'estudiant d'un conjunt de competències, criteris d'acompliment i resultats d'aprenentatge (objectius) relacionats amb les titulacions en les que s'insereix, tant el Grau en Administració i Direcció d'Empreses com en el Grau d'Economia. Al respecte de les competències bàsiques, generals o transversals que l'estudiant adquirirà un cop superada la mateixa es materialitzarien especialment en la capacitat per cercar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació així com en la capacitat per a l'anàlisi crítica i la síntesi. Les competències transversals i/o generals que l'estudiant d'aquesta assignatura haurà d'adquirir són:
Per avaluar la primera de les competències es faran servir aquests criteris d'acompliment:
2. Comunicar correctament, per escrit o oralment, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera (Grau en Economia) 3. Utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit acadèmic i professional (Grau en Administració i Direcció d'Empreses). Per a la segona i tercera i quarta competències transversals, els criteris d'acompliment seran els següents:
Es preveu que l'estudiant també al cursar aquesta assignatura adquirirà competències específiques relacionades amb les titulacions com son:
Aquestes competències específiques tindrien aquests criteris d'acompliment associats:
És a dir, en relació a les competències específicament relacionades amb la titulació l'assignatura capacitarà l'estudiant per entendre el funcionament de l'economia, els seus agents i institucions així com per generar coneixement econòmic rellevant a partir de diferents conjunts de dades, tot aplicant diferents instruments tècnics. Aquestes competències transversals i de titulació i aquests criteris d'acompliment es concreten en un conjunt de resultats d'aprenentatge, que han de permetre a l'estudiant analitzar les tendències econòmiques a llarg termini així com les principals transformacions d'una economia moderna. L'objectiu més genèric és capacitar als individus per adaptar-se a una realitat econòmica canviant. En aquest sentit l'estudiant ha de comprendre que el creixement econòmic és un concepte dinàmic i històric. La relació entre criteris d'acompliment i resultats d'aprenentatge és la següent i s'nairà treballant al llarg de les actviitats d'avaluació:
Cal indicar abans de tancar aquest apartat que en aquesta assignatura es posaran a la pràctica els conceptes principals i l'instrumental metodològic fonamental de l'economia a partir d'un enfocament històric. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Els continguts de l'assignatura s'organitzen en els sis mòduls següents: La Gran Divergència, la Revolució industrial anglesa (1760-1870), creixement, convergència i divergència a la primera globalització (1820-1914), guerres, crisis i esfondrament de la primera globalització (1914-1950), l'acceleració del creixement (1950-1973) i, finalment, la segona globalització: de la crisi dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2011).
1. La Gran Divergència
1.1. El creixement econòmic modern: una visió a llarg termini
1.2. La Gran Divergència
1.3. El règim demogràfic antic: Europa i la resta de món.
1.4. La Revolució Industriosa
2. La revolució industrial anglesa (1760-1870)
2.1. Per què comença a la Gran Bretanya: alts salaris i energia barata
2.2. Canvi tècnic i organitzatiu, canvi estructural i creixement econòmic
2.3. Industrialització, nivells de vida i desenvolupament humà
3. Creixement, convergència i divergència a la primera globalització (1820-1914)
3.1. Un món que s'industrialitza amb ritmes i pautes diferents
3.2. La Primera Globalització i els seus determinants
3.3. Convergència i divergència: alguns exemples des de la perifèria
3.4. L'evolució de la desigualtat al món: un breu apunt
3.5. Creixement econòmic i transicions demogràfiques, energètiques i institucionals en el món desenvolupat
3.6. Conclusions: els preludis de la Primera Guerra Mundial
4. Guerres, crisis i esfondrament de la primera globalització (1914-1950)
4.1. La Primera Guerra Mundial
4.2. La recuperació d'Europa: el procés d'estabilització monetària i financera
4.3. El creixement econòmic al món durant la dècada de 1920
4.4. Una via alternativa: la Revolució russa i l'economia soviètica
4.4. La Gran Depressió i la fi de la globalització
4.5. Les sortides de la crisi
4.6. Cloenda
5. L'acceleració del creixement (1950-1973)
5.1. El nou paper de l'Estat amb les polítiques keynesianes
5.2. L'augment de la despesa social i de l'Estat de benestar
5.3. Creixement i convergència a Europa Occidental i Japó després de 1945
5.4. El bloc de països de l'Est després de 1945
5.5. La descolonització després de 1945: pesistència del subdesenvolupament i augment de la desigualtat entre països
5.6. La divergència d'Amèrica Llatina durant "l'època daurada": un creixement insuficient
5.7. Divergències i convergències d'Àsia després de la fi del domini polític occidental
6. La segona globalització: de la crisi dels anys setanta a la Gran Recessió (1973-2011)
6.1. Productivitat, salaris i beneficis: el conflicte distributiu al final de l'època daurada als països capitalistes de l'OCDE (1950-1979)
6.2. Una «nova era d'expectatives encongides»: desinflació, atur i baix creixement (1981-2012)
6.3. La fallida del bloc de l'Est i la "teràpia de xoc"
6.4. Dels "feliços noranta" a la Gran Recessió (1990-2012)
6.5. L'ascens dels BRIC i l'economia global de principis del segle XXI
6.6. La crisi ecològica global: entrebanc o oportunitat?
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Per l'estudi de l'assignatura disposeu del material docent de la assignatura (Com hem arribat fins aquí. Una introducció a la història econòmica global). També farem servir altres recursos que es poden trobar a la xarxa com articles en .pdf, webs específiques, bases de dades, vídeos, àudios, etcètera. També us pot ser d'utilitat consultar el Wikirepertori-EiE o relació de conceptes, termes i sigles de les assignatures dels Estudis d'Economia i Empresa |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|