• Descripció

L'assignatura Ciències Socials i Ciutadania forma part de la matèria Ciències Socials, juntament a l'assignatura Didàctica de les Ciències Socials i Ciutadania. Es tracta de la matèria encarregada de presentar el currículum de les Ciències Socials i l'educació per la Ciutadania des d'un doble vessant: D'una banda, consolidant el bagatge de coneixements i competències que tot mestre de primària ha de posseir per ser un bon docent en aquest àmbit. De l'altra, oferint els recursos i l'orientació didàctica que tot mestre necessita per transmetre els continguts d'aquest àmbit en el vincle pedagògic que ha d'establir amb els seus alumnes. Aquesta assignatura s'encarrega d'abordar el primer dels vessants, tot fent una aproximació a l'inabastable àmbit mutidisciplinar de les ciències socials... i la ciutadania. L'assignatura és, per força, parcial, però l'hem preparada perquè sigui una bona invitació a l'àmbit de les ciències socials i la ciutadania, i serveixi per reflescar i contextualitzar els coneixements que ja posseiu sobre aquests àmbits. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura, part de la matèria Ciències Socials, és obligatòria, i aborda un dels àmbits de coneixements i competències centrals del currículum de primària i, per tant, un dels àmbits de coneixement i de competències que que de formar part del repertori dels mestres de primària. És una assignatura, una matèria i un àmbit força particular, no només per la seva inabastable extensió temàtica, sinó també per tracatar-se d'un àmbit especialment procliu a la reflexió i el treball ètic, interpretatiu, i connectat a la realitat quotidiana dels infants i de l'escola. És possible, per tant, projectar els coneixements que s'adquireixen a la reflexió sobre la pròpia escola, i no només sobre l'especificitat de l'àmbit curricular que treballem. Tant l'assignatura com els reptes formatius que hi plantegem han estat dissenyats tenint en compte aquesta particularitat, que implica tant l'atractiu com les dificultats específiques de l'assignatura. 

• Coneixements previs

No és necessari tenir coneixements previs específics per superar l'assignatura.

• Objectius i competències

Els continguts i activitats formatives que es van desplegant al llarg de l'assignatura s'orienten a l'adquisició de competècies i la consecució dels resultats d'aprenentatge que llistem a continuació: 

Competències: 

• Resoldre situacions complexes de diversitat cultural, analitzar-ne els components, trobar alternatives de resolució, arribar a consensos en la seva aplicació i avaluar els resultats de la seva implementació.
• Valorar la responsabilitat individual i col·lectiva en la consecució de futur sostenible.
• Fomentar la lectura i el comentari crític de textos dels diversos dominis científics i culturals continguts al currículum escolar.
• Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors i les institucions socials públiques i privades.
• Discernir selectivament la informació audiovisual que contribueixi als aprenentatges, a la formació cívica i a la riquesa cultural.

Resultats d'aprenentatge:

• Comprendre els principis bàsics de les ciències socials.
• Integrar l'estudi històric i geogràfic des duna orientació instructiva i cultural.
• Comprendre les relacions històriques de la humanitat amb el medi natural i social.
• Valorar la rellevància de les institucions públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles.
• Conèixer els fonaments de les disciplines geogràfica, demogràfica i de la història econòmica que expliquen la transformació de les societats al llarg de la història.
• Conèixer el currículum escolar de les ciències socials i l'educació per la ciutadania.
• Implementar la perspectiva ecologista per a la consecució d'un futur sostenible.
• Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
• Incorporar el coneixement i valoració de la diversitat cultural i social en l'orientació del treball docent a l'aula.
• Orientar l'educació sobre l'autonomia personal des d'una perspectiva emancipadora i conscient del seu significat en relació a la naturalesa social dels éssers humans.
• Conèixer les principals transformacions socials, polítiques i culturals que comportà l'adveniment de la modernitat.
• Fomentar l'educació democràtica de la ciutadania i la pràctica del pensament social crític.
• Conèixer el fet religiós al llarg de la història i la seua relació amb la cultura.
• Analitzar el rol canviant i contradictori de la institució escolar des de la seva aparició i, molt especialment, des de la seva universalització.
• Valorar la importància de les escoles per a la consecució de societats justes i igualitàries
• Analitzar de forma crítica documents audiovisuals.
• Construir arguments propis en base a la lectura crítica de textos i la visualització de documents audiovisuals.
• Incorporar l'autoavaluació en el procés d'aprenentatge.
• Desenvolupar activitats d'interpretació que incorporin la cerca i tractament de dades de fonts secundàries.
• Desenvolupar activitats grupals de forma eficient i responsable.
• Incorporar i valorar les dinàmiques col·laboratives i d'avaluació entre iguals en el procés d'aprenentatge. 

• Continguts

L'assignatura Ciències Socials i Ciutadania cobreix un ventall de continguts, coneixements i destreses inabastable en el marc d'una assignatura de 6 crèdits, que equivalen a 150 hores de feina d'estudi efectives. És un àmbit que abarca una quantitat enorme de disciplines diferents: vinculades a les ciències socials, l'economia,  el dret, la sociologia,  la ciència política, la demografia, la geografia, la història, etc. ; vinculades a la Ciutadania, la filosofia (espeicalment, l'ètica i la filosofia política, però també la teoria social), el dret, etc. A banda d'això, el curriculum de l'àmbit, pel que fa al desplegament docent que se n'ha de fer a primària, integra temàtiques que van del coneixement d'elements de geografia física fins a la sensibilització democràtica, passant per la sensibilització medioambiental. 

En el marc d'aquesta ingent quantitat de continguts, hem dissenyat l'assignatura per treballar-ho a través de 4 Reptes, cada una de les quals integra diferents activitats d'aprenentatge. Els dos primers Reptes fan referència, sobretot, a l'ambit de les ciències socials, i pivoten sobretot sobrer continguts de geografia i d'història, que tenen un tractament preferent en els currículums de primària, però amb una aproximació que les aproxima a la demografia, l'economia, la sociologia o la ciència política.  Al tercer Repte s'hi fa un gir cap a continguts més normatius, allunyant-nos de l'aproximació descriptiva i analítica pròpia de les ciències socials i aproximant-nos a la reflexió sobre els dilemes morals i contradiccions en la forma en què ens organitzem, des d'una orientació disciplinar propera a la filosofia política. Finalment, la darrera unitat, més sintètica, incorpora el coneixement aprofundit del curriculum escolar de l'àmbit de les ciències socials i la ciutadania. Els continguts, per tant, es presenten a través de reptes de caràcter reflexiu, que es focalitzen en algunes de les temàtiques més rellevants del currículum (l'educació democràtica, la sensibilització medioambiental, l'aproximació a la interculturalitat), amb un ull posat, sempre, sobre l'escola com a institució i com a espai d'aprenentatge. 

Així doncs, l'assignatura s'organitza en els següents Reptes:

Repte 1. L'escenari de l'escola

Aquest primer repte,a què dediquem les primeres setmanes de l'assignatura, l'anomenem "l'escenari de l'escola" perquè ens centrem en els sabers i disciplines de les ciències socials més vinculades a la dimensió material de la vida col·lectiva. D'aquí la idea "d'escenari". Per tant, bona part dels materials estan vinculats a presentar i recordar continguts bàsics de geografia, de demografia, i d'història econòmica, des d'una perspectiva espacial i cronològica de llarg abast.  Els cinc mòduls didàctics que heu d'estudiar, escrits pel reconegut historiador Josep Fontana, ens permeten fer aquest viatge al llarg de l'espai i del temps. 

L'activitat principal del repte pivota sobre necessitat de contextualitzar tots aquests coneixements a escala local; d'aquí que el Repte es digui "l'escenari de l'escola". Com veureu, les activitats es focalitzen en la petició que mobilitzeu els coneixements que treballem, a nivell teòric, per a estudiar i conèixer una realitat local i per la implementació de propostes pedagògiques ajustades a aquesta realitat. Aquest exercici us permetrà que, com a mestres, sigueu capaços d'aprofitar i adaptar la vostra tasca a l'entorn de les escoles en què treballeu. 

Repte 2. Condicionants politicosocials de l'escola en perspectiva històrica

El segon repte del curs, titulat Condicionants politicosocials de l'escola en perspectiva històrica, el dediquem a aprofundir en el coneixement dels factors socials, polítics i culturals que han configurat, al llarg de la història, la forma en què vivim col·lectivament. Si el primer Repte el dedicàvem a la dimensió material de la vida col·lectiva, aquest segon el dediquem a la dimensió institucional de la vida col·lectiva, tot entenent que a la noció de "institucional" hi incorporem tots aquells elements que provenen de les decisions i imposicions d'índole social (socials, culturals, polítiques) que configuren les nostres formes de viure. Tal com passava en el primer Repte, també en aquest ens servirem d'uns mòduls didàctics escrits per l'historiador Josep Fontana per presentar, des d'una perspectiva històrica de llarg abast temporal i espacial, aquesta dimensió institucional de la vida col·lectiva. Dels quatre mòduls, el primer pivota sobre la subdimensió social de la història; una història social que aprofundeix en les formes de la desigualtat i com han anat canviant al llarg dels segles. El segon mòdul pivota sobre l'element polític més rellevant en l'organització política del mon: les formes històriques d'organització estatal i nacional, i les formes d'organització anàlogues que precedeixen l'adveniment de la modernitat. el tercer, sobre la rellància del poder i de la violència en la comprensió de com està estructurat el món contemporani. Finalment, el quart dels mòduls d'en Fontana reflexiona sobre les transformacions culturals que han succeït al llarg de la història, i presenta com la modernitat desencadena dos moviments, la il·lustració i el romanticisme, que encara avui són claus per entendre com vivim i els nostres horitzons de bona vida (qüestions en què aprofundim al tercer Repte). 

Tots els continguts de la unitat ens han de permetre reflexionar sobre les tensions entre reproducció (de l'ordre social, de les desigualtats socials) i transformació (voluntat d'emancipació, expressió política dels conflictes socials) que expliquen els vaivens i canvis socials de la història. Tot plegat també explica quin és el paper que ha tingut i que té l'escola des dels seus orígens, com ha canviat, i quines contradiccions i objectius diferents ha de gestionar. Tot plegat s'aborda en l'entrevista a Joel Westheimer, i també en l'article dels materials de Jordi Collet. Aquest paper ambigu de l'escola ens ha de servir per reflexionar sobre 3 elements diferents i complementaris:

a) quin és el rol històric de l'escola, com ha institució, en la tensió entre reproducció i transformació social, i quin rol podria jugar l'escola que imaginem;

b) com presentem i treballem, a l'escola, els continguts curriculars relatius a l'organització social (especialment, les desigualtats socials), l'organització política (especialment, l'educació en democràcia) i l'organització cultural (especialment, l'encaix de l'ésser humà i del coneixement científic i tecnològic, d'una banda, i les creences, de l'altra);

c) quin paper juguen, a l'escola i als sistema escolar, les desigualtats entre els infants que veiem reflectides (o que no veiem reflectides) a cada centre escolar (desigualtats de gènere, de procedència,  d'estatus, etc.), i com condicionen les possibilitats d'emancipació de cada infant.

L'escola és un espai privilegiat de contacte intercultural, i uns dels reptes a què hem de fer front, com a mestres, és el de transmetre els principis que fonamenten la noció de ciutadania, i respectar alhora la diversitat de sensibilitats culturals i religioses que conviuen a l'aula. Amb el suport de les lectures de Will Kymlicka, i valent-nos del reportatge "Atrapades entre dos mons", treballarem (optativament) també aquesta qüestió. 

Repte 3. L'autonomia personal, la democràcia i els reptes eco-socials

En aquest tercer Repte de l'assignatura deixem enrere els continguts més vinculats a les ciències socials per endinsar-nos en l'àmbit de coneixements mes propers al concepte de ciutadania, i això significa que passem de l'aproximació més descriptiva i analítica de les ciències socials a l'aproximació en clau normativa; que passem de reflectir com és la realitat a reflexionar sobre com podria ser i com ha de ser. Ens capbussem, per tant, en l'àmbit de les reflexions ètiques i polítiques, vinculades sobretot a la filosofia política. 

La noció de ciutadania només pot forjar-se a partir l'adveniment de la modernitat, que situa a l'ésser humà en un lloc diferent al què havia ocupat fins aleshores. Veurem què significa aquest canvi, i com fa que prengui força la idea d'autonomia personal i la percepció que l'ésser humà ha de prendre les regnes tant de la seva vida individual com col·lectiva. En ocupar aquesta nova posició central en l'ordenació social, l'ésser humà ha de fer front als reptes que se'n deriven. Les idees sobre com viure la vida amb justícia, com assolir un model de bona vida, com organitzar-se col·lectivament, prenen força, i concepcions diverses sobre aquestes nocions es confronten en l'arena social. 

En aquest Repte us proposem reflexionar sobre aquestes qüestions, i molt especialment, sobre els reptes i les contradiccions que a que cal fer front per guiar la nostra vida personal i col·lectiva sobre un ideal d'autonomia personal, d'autonomia moral. De fet, és la noció sobre la construïm la nostra percepció de llibertat. El mòdul didàctic elaborat pel professor de teoria política Joan Vergés serà la guia fonamental en aquest recorregut, que mostra com l'adquisició d'una idea forta d'autonomia s'ha de confrontar a dues evidències que la limiten:  La primera, de naturalesa política, és la necessitat de gestionar aquesta autonomia moral en un context social on aquesta és una qualitat que adquireixen molts d'altres éssers humans, de forma que la nostra autonomia, i la llibertat per exercir-la, s'ha d'harmonitzar amb la dels altres. La segona, de naturalesa antropològica, és que l'ésser humà, en tant que ésser social, necessita dels demès i és profundament influït pels demés. Som éssers dependents i manipulables, i això fa que l'autonomia moral, tan preuada, sigui també un bé relatiu i fràgil. 

El repte té dos focus d'interès principal, que orienta les activitats formatives. El primer té a veure amb aquesta idea d'autonomia i els seus límits, i per abordar-la, a banda del mòdul didàctic, ens valdrem de les conferències de George Lakoff i de Ramon Nogueras, que des de disciplines i aproximacions diferents, evidencien la relativitat i fragilitat de l'autonomia personal. 

El segon focus té a veure amb l'aprofundiment en la Democràcia, que és el context organitzatiu que permet la participació política del ciutadà, i l'abordatge dels reptes eco-socials a què hem de fer front. Són dues qüestions claus que, en l'etapa de primària, s'han de treballar tant en la transmissió de coneixements com, sobretot, en la sensibilització i capacitació crítica. En bona mesura, l'aprofundiment en els principis de la filosofia política ens servirà per construir el marc contextual que ens permetrà un major aprofundiment en les dues qüestions. El plantejament de l'activitat principal del Repte conjuga les dues temàtiques, democràcia i transicions eco-socials, a partir de plantejar un dilema on la potenciació de la democràcia i l'impuls a les transicions eco-socials poden entrar en contradicció o, si més no, poder ser de difícil harmonització.  Abans, us demanem aprofundir en els continguts vinculats a la Democràcia partint de dos mòduls docents, elaborats pel professor Joan Balcells. El primer mòdul, Fonaments històrics de la democràcia, fa una aproximació en clau històrica a la idea de democràcia. El segon mòdul (La idea de la Democàcia), en canvi, planteja més obertament diferents formes de modelitzar i operativitzar el principi democràtic. De tots els conceptes que s'hi presenten, ens interessa destacar, sobretot, el contrast entre les dues concepcions principals de la democràcia: la democràcia participativa i la democràcia representativa. 

Repte 4. El currículum de Ciències Socials i ciutadania.

Finalment, el Repte també es planteja com una relectura dels continguts del curs en clau d'analitzar-ne l'afinitat amb el Currículum de Ciències Socials i Ciutadania pels alumnes de primària. Per tant, aquest darrer repte s'orienta a fer fer una interpretació de l'assignatura, tot analitzant llurs continguts en funció del seu encaix en el currículum de primària per l'àmbit de les Ciències socials i la ciutadania. Per abordar-ho, us demanem que feu una anàlisi d'allò que hem estat treballant en l'assignatura, considerant fins a quin punt allò que us presentem i que treballen en aquesta assignatura serveix com a base tant de la tasca de planificació didàctica que haureu de dur a terme a l'assignatura Didàctica de les Ciències Socials i Ciutadania, com a la tasca futura que haureu d'emprendre com a mestres. Per fer aquesta reflexió, haureu de contrastar els continguts de l'assignatura amb allò que des del Departament d'Educació es proposa com els continguts curriculars de primària d'aquest àmbit. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació