• Descripció

L'antropologia és una ciència que estudia l'home i la cultura humana. L'antropologia pedagògica es configura com una disciplina auxiliar que ens apropa a l'estudi de l'ésser humà pel que fa a la seva condició d'ésser educable. L'enfocament que s'ha volgut donar a aquesta assignatura pretén mostrar el camp de coneixement d'aquesta disciplina i el seu mètode de treball. L'objectiu és oferir una visió panoràmica i introductòria a la "caixa d'eines" d'aquesta disciplina, cercant la seva aplicació en el camp professional de l'acció social i educativa.

Les activitats que conformen el pla de treball de l'assignatura permetran desenvolupar una capacitat de crítica cultural envers a diferents fenòmens socials i culturals, posant una atenció especial als efectes de la globalització, l'empobriment de certs sectors, l'exclusió social, els canvis en els models familiars, la transculturalitat de la immigració, la construcció social i cultural de la identitat, entre altres.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Antropologia Pedagògica és una assignatura de caràcter Bàsic. El contingut que es desenvolupa s'ha estructurat a partir dels aspectes fonamentals que conformen aquesta disciplina, tant des d'un vessant epistemològic i conceptual com pràctic, introduint les eines metodològiques de les quals s'ha dotat l'antropologia per realitzar el treball de camp, així com les seves aplicacions en l'àmbit de l'educació social. D'altra banda, alguns dels temes que es desenvolupen des del punt de vista antropològic serveixen com a base teòrica d'assignatures optatives que es trobaran al llarg del pla d'estudis del Grau i que estan vinculades amb els diferents camps professionals de l'educació social. Es recomana cursar-la a partir del tercer semestre i fer-ho abans d'assignatures com Etnografia aplicada a l'educació social, Educació Intercultural o Històries de vida i Educació Social.

• Camps professionals en què es projecta

De forma general, l'Antropologia Pedagògica sustenta tant els fonaments "humans" de l'educació com la comprensió i comparació dels mecanismes de transmissió i adquisició culturals. Des d'aquest doble vessant s'aborden qüestions filosòfiques sobre els diferents fets humans, però també etnogràfiques, pel que fa a la descripció dels aspectes més rellevants de la societat contemporània.

Aquesta assignatura aporta, doncs, tot un camp de saber teòric i metodològic de molta utilitat per a la pràctica professional de l'educació social. A més a més, es compta amb una tradició etnogràfica per a l'anàlisi de comunitats i contextos socioculturals i institucionals que pot ser molt útil per a l'exercici professional. 

• Coneixements previs

No calen coneixements previs, però sí una actitud oberta envers el reconeixement de la diversitat cultural i de les formes de vida de l'ésser humà. En aquest sentit, aquesta assignatura ofereix l'oportunitat de revisar els propis valors culturals per aprendre a observar i interpretar la realitat des de la perspectiva antropològica. Aquesta assignatura manté, a més, vincles estrets amb altres matèries del Grau com Teoria de l'Educació, Psicologia Social, Etnografia, Educació Intercultural, etc. Per aquest motiu, es recomana cursar-la a l'inici del Grau.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta és una de les assignatures que es recomana cursar a partir del segon curs del Grau, d'acord a l'itinerari curricular proposat per l'equip docent. Molts dels continguts que s'hi desenvolupen representen una bona introducció a altres assignatures que es cursaran en semestres posteriors. Abans de cursar, per exemple, Etnografia aplicada a l'educació social, Educació intercultural o Històries de vida, cal haver fet aquesta assignatura.

• Objectius i competències

Objectius generals

Al llarg d'aquesta assignatura es treballen els següents objectius:

1. Conèixer els referents teòrics de l'antropologia i poder identificar alguns dels autors i textos més rellevants d'aquesta disciplina.

2. Adquirir un enfocament antropològic en la comprensió dels fets o l'aplicació en les problemàtiques pròpies de l'educació social.

3. Aprendre a fer ús de les eines teòriques i metodològiques de l'antropologia en el camp de l'educació social que permetin a l'estudiant descriure, interpretar i comprendre la seva futura activitat professional.

4. Conèixer alguns tres característics dels models etnogràfics, les manifestacions culturals i les relacions socials que trobem en diferents àmbits de treball propis de l'educació social.

5. Adoptar una visió crítica de les pràctiques professionals en educació social tenint en compte els marcs conceptuals i metodològics de l'antropologia.

6. Assumir un compromís amb l'ètica personal i la deontologia professional basades en els drets fonamentals de les persones.

Competències

Mòdul 1: Fonaments teòrics de l'Educació Social

Matèria 1: Educació

Competències Transversals:

CT1. Anàlisi i síntesi.

CT3. Comunicació efectiva a través de diferents mitjans i en diversos contextos.

CT4. Gestió de la informació.

CT7. Reconeixement de la diversitat i de la multiculturalitat.

CT10. Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.

CT11. Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses.

Competències específiques:

CE1. Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació.

CE2. Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.

• Continguts

Aquesta assignatura esta organitzada al voltant de tres proves d'avaluació contínua:

Repte 1. Contra la història única: l'antropología com a crítica cultural.

Activitat individual, amb un pes d'un 30% en l'avaluació, on es fa una aproximació crítica al concepte d'Occident i la Modernitat tal i com habitualment l'entenem.

Repte 2.  La cultura de la pobresa.

Activitat individual, amb un pes d'un 30% en l'avaluació, on es fa un treball sobre el pas del racisme biològic al cultural, les perspectives deficitàries i una crítica a les construccions essencialistes i culturalistes de la pobressa.

Repte 3. L'ús social de l'antropologia. Anàlisi de cas: famílies i treball reproductiu

Activitat individual, amb un pes d'un 40% en l'avaluació, on aplicarem els conceptes treballats al llarg del semestre en l'anàlisi d'una problemàtica social actual.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura compta amb materials didàctics complementaris, articles i altres lectures que podran ser recomanats en la realització de les diferents PAC. 

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació