• Descripció

La direcció i gestió de centres i programes és un camp de responsabilitat al que l'Educació Social ha anat accedint paulatinament i paral·lelament al procés de professionalització de l'educador/a social.

Amb uns semestres d'experiència en la docència de l'assignatura, es valora que és el moment de consolidar una mirada pròpia i dotar-la de continguts actuals i pràctics per tal que els futurs i les futures professionals de l'educació social coneguin les eines i les estratègies necessàries per afrontar i desenvolupar la direcció d'un projecte socioeducatiu en un context definit per:

• l'obligació d'obtenir els màxims resultats i efectes socioeducatius possibles (eficàcia),
• la necessitat, en ares de la sostenibilitat, de consumir la mínima quantitat de recursos, sempre limitats i habitualment escassos, (eficiència)
• la importància de treballar en xarxa, de teixir aliances i de cooperar amb altres organitzacions,
• els imperatius ètics propis de la professió i
• la innovació constant, en paral·lel a l'evolució tecnològica i científica, d'una banda, i a l'aparició de noves realitats i necessitats socioeducatives que ens plantegen nous reptes, d'una altra.

La direcció estratègica de les organitzacions que produeixen serveis d'educació social, ja siguin administracions públiques, empreses privades o entitats del tercer sector, obliga a saber analitzar i preveure l'evolució de la realitat a curt, mig i llarg termini i, a més a més, a tenir en compte en aquestes anàlisis al conjunt d'actors que intervenen: els subjectes dels processos educatius, els clients que formulen, amb major o menor concreció, els encàrrecs, els professionals que constitueixen els equips de treball, proveïdors, aliats, competidors... considerant la diversitat d'interessos i objectius que cadascun d'ells tenen, els quals, sense ser contradictoris, acostumen a superposar-se, dificultant una visió nítida de tots ells, i satisfent-los globalment.

Així, la direcció d'un projecte combina:

• les funcions d'orientació de l'organització (i per orientar és necessari tenir ben present la direcció en la que ens volem moure; això és la missió i la visió que ens defineixen i els objectius que ens hem marcat),

• les tasques pròpies del control i de la supervisió, tant pel que fa a la dimensió educativa com pel que respecta a la mera administració dels recursos econòmics, dels equips de treball i dels professionals, dels equipaments i infraestructures i del temps,

• la comunicació interna i externa de l'organització, tenint en compte que d'aquesta dependrà, en bona part, la valoració social del projecte, de l'organització i, en definitiva, de l'educació social com a professió.

Aquestes tres àrees - treball socioeducatiu, administració i comunicació - conformen el treball del director/a d'un projecte o servei d'educació social. L'assignatura planteja com atendre-les equilibradament i coherentment.

D'altra banda, l'assignatura pretén contribuir a que els alumnes construeixin una visió del que significa emprendre, liderar i dirigir un projecte des de "la idea" fins a la seva concreció. En els temps de "l'emprenedoria", en què sovint es planteja l'autoocupació i la creació de nous projectes empresarials com alternativa a les dificultats d'inserció laboral, és important destacar algunes qüestions:

• l'emprenedoria és una actitud vital que es pot expressar en tot tipus de contextos, no únicament en l'àmbit de l'empresa,

• l'educació social, per definició, és una activitat emprenedora, pròpia de professionals que reaccionen davant de la realitat que perceben i que volen transformar-la des de l'educació; l'educació social és acció i requereix d'iniciativa (d'emprenedoria),

• l'emprenedoria té a veure amb tenir idees de projectes o de serveis, en aquest cas en l'àmbit de l'educació social, però, principalment, implica dur-les a terme, passar a l'acció, planificar-les, executar-les i avaluar-les, no només idear-les,

• el discurs neoliberal de l'emprenedoria destaca els valors de la individualitat, el "fes-t'ho tu mateix i a la teva manera", i de la competitivitat, però l'educació social no pot ser una activitat individual perquè el fet educatiu implica, com a mínim, dues persones en interacció i, sovint, moltes més.

L'emprenedoria en el camp de l'educació social implica construir relacions, establir pactes, complicitats, aliances, espais de cooperació... L'emprenedoria en educació social cal entendre-la de forma cooperativa i comunitària.

Per tant, quan parlem d'emprenedoria en el marc de l'assignatura no ens referim, exclusivament, a la creació de noves empreses, de petita dimensió o, fins i tot, de caràcter individual, sinó a la capacitat per transformar idees en projectes planificats, d'una banda, i per construir aliances amb persones i amb organitzacions per a l'execució d'aquests projectes, d'una altra.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Direcció i Gestió de centres i programes d'educació social és una assignatura obligatòria de 6 ECTS que pertany al Mòdul "Fonaments metodològics i instrumentals de l'educació social". Aquesta configuració mostra una assignatura adreçada a procurar bases i fonaments en les tasques innovadores de direcció, gestió i organització institucional en el camp de les pràctiques educatives i socials.

L'assignatura pretén ser complementària amb "Planificació i avaluació en el camp de l'educació social". Si "Planificació i avaluació..." fixa la mirada en els procediments de planificació, d'ideació, de creació dels projectes i serveis, "Direcció i gestió..." es deté en la funció de gestió, en l'execució, en "fer funcionar" els projectes i serveis per tal que produeixin els efectes previstos de forma eficient.

• Camps professionals en què es projecta

L'assignatura no es projecte en cap camp professional específic però acredita determinades competències per tal que l'estudiant pugui analitzar i actuar en determinades realitats.

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

És important haver superat l'assignatura Planificació i avaluació en el camp de l'educació social.

• Objectius i competències

Objectius

• Oferir els coneixements necessaris per tal que els futurs i futures professionals de l'educació social puguin gestar i gestionar un projecte d'acció socioeducativa en entorns organitzatius diversos (administració pública, empresa privada i entitats del tercer sector):

• Conèixer les funcions i responsabilitats de la direcció i gestió des del perfil professional de l'educador/a social.

• Seleccionar continguts i metodologies educatives per al desenvolupament de serveis i prestacions.

• Aproximar-nos a la conducció d'equips de treball en centres d'educació social.

• Conèixer les modalitats formatives i els continguts de la formació que puguin relacionar-se amb la pràctica habitual dels equips de treball.

• Adquirir una actitud crítica i analítica davant situacions educatives susceptibles de ser avaluades.

• Competències Transversals

• Anàlisi i síntesi

• Organització i planificació

• Gestió de la informació

• Resolució de problemes i de presa de decisions

• Treball en xarxa i en equips multidisciplinaris

• Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional

  Competències Específiques

• Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional

• Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives

• Disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos

• Disseny i desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari

• Posada en marxa de plans, programes i projectes socioeducatius

• Avaluació de programes i estratègies d'intervenció socioeducativa en diferents contextos

• Continguts

1. Emprendre, dirigir i gestionar en l'àmbit de l'educació social

2. El pla d'empresa en projectes i serveis d'educació social

• Servei o projecte

• Missió, visió i valors

• Anàlisi de mercat

• Pla de producció i qualitat

• Pla d'organització i gestió

• Marc jurídic-fiscal

• Pla econòmic-financer

3. Direcció i gestió dels equips de treball

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Manual de la assignatura Direcció i gestió de centres i programes d'educació social.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació