• Descripció

L'ASC persegueix la transformació i el desenvolupament social i cultural de les persones, de les comunitats i de la societat, en el seu conjunt, estimulant la seva participació activa i atorgant-les el protagonisme en el procés. La concordança entre aquest objectiu i les finalitats que persegueix l'Educació Social resulta evident. És suficient contrastar les definicions de l'Educació Social i del Codi deontològic de l'educador/a social, expressades i recollides en els documents professionalitzadors, amb les diverses definicions que s'han donat de l'ASC per justificar la presència i l'obligatorietat de l'assignatura en el Pla d'estudis del Grau en Educació Social. La pràctica - i l'estudi - de l'ASC porta, doncs, a interrogar-se sobre les relacions entre la cultura, l'educació i la societat i a plantejar projectes socioeducatius situats en la zona d'intersecció entre la gestió cultural, el treball socioeducatiu, la participació ciutadana i el desenvolupament comunitari.

La intenció de l'assignatura és reflexionar entorn l'anàlisi teòrica de les praxis educatives i de la vinculació entre aquestes i la condició de ciutadania dels subjectes. La Pedagogia Social, en la seva derivada d'Animació Sociocultural, planteja el treball pels drets (i els deures) dels ciutadans, potenciant les seves capacitats de construcció cultural col·lectiva mitjançant la generació de contextos, processos i experiències que provoquen moviments socials i ciutadans per a canviar les condicions (materials i simbòliques) de vida.

Cal apuntar que l'Animació Sociocultural ha viscut una evolució de la mà de l'Educació Social que l'ha portat a una institucionalització que pot ser perillosa. Si bé cal reivindicar les condicions professionalitzadores per a dur a terme l'acció sociocultural, és cert que l'ASC parteix d'un impuls transformador que pot xocar amb els interessos i les dinàmiques que fan funcionar les institucions, siguin públiques o privades. L'ASC persegueix la idea de ciutadania activa, mobilitzada i organitzada i apunta a l'horitzó de la transformació social, objectius que ni són neutrals ni són neutralitzables. Tot el contrari. És per això que les pràctiques de l'ASC han de fer aparèixer les contradiccions, les paradoxes i els límits d'una realitat (institucional, professional, política, social) si és que la vol canviar. És per això que l'educador/a social que vulgui desenvolupar projectes d'acció sociocultural s'haurà de preguntar per quina posició ocupa com a professional del canvi. 

De la mateixa manera que parlem de ciutadania, cal parlar de ciutat i de les condicions de vida. Les ciutats actuals, en tant que espais de la ciutadana, estan dissenyades, dibuixades, pensades i planificades per una majoria social que segueix els patrons d'allò establert, d'allò "normal". Espais per a la feina, espais pels trajectes, espais d'oci, espais de consum. La parcel·lització espaial i la regulació dels usos determina qui són, què fan i què poden esperar els vianants. Aquells que habiten la ciutat transiten de casa a la feina, de la feina a casa i entremig es donen les dinàmiques de consum, tant material com simbòlic. La ciutat ha esdevingut un habitat dedicat a la productivitat i el consum. Les lògiques actuals de la urbanitat, en plena crisi, segueixen generant bosses de població que viu als marges d'allò esperable, d'allò previst. N'hi ha que no entren a la roda del mercat i per tant, esdevenen "subjectes exclosos", d'altres que hi entren però veuen com les seves condicions de vida no són les promeses, són els "subjectes precàries" i tots aquests i encara alguns d'altres són els "subjectes descreguts" que ja no confien en un sistema que ha malbaratat la idea de l'emencipació. La ciuta (i per extensió els pobles) s'ha convertit en un conflicte entre les dinàmqiues de la vida convertida en negoci i la necessitat de garantir les condicions per a la supervivència humana i del planeta.

Enmig d'aquesta realitat, l'educador/a social que vulgui desenvolupar projectes d'animació sociocultural s'ha de preguntar quina és la posició que vol ocupar: la reproducció del destí establert o la obertura a les possibilitats del canvi.

I és que, l'Animació Sociocultural esdevé una eina que aprofundeix en la dimensió cultural i comunitària de l'acció educativa. En concret, l'ASC fa emergir una noció de la cultura entesa com les diverses formes de ser, d'estar i de fer en el món. La cultura entesa com un procés (i no com un producte) que determina com garantim (o no) les condicions de vida. Lluny del que sovint se'ns presenta com una realitat ordenada i harmoniosa, les formes diverses (possibles i impossibes) de l'existència es troben en una lluita constant i sempre col·lectiva. Perquè ben mirat, cap vida viu aïllada i tota vida és una construcció col·lectiva. 

Així, el que planteja l'ASC és que la transmissió-reapropiació de la cultura (acció educativa) es vincula allò col·lectiu (acció comunitària). D'aquesta manera, l'animació sociocultural és quelcom més que un "passatemps" i que una "accés a la cultura" i esdevé una metodologia capaç de generar contextos en els quals es posen a disposició llenguatges i eines per a generar cultura, és a dir, per a generar "formes de vida col·lectives". Així doncs, i un cop més, l'animació sociocultural desborda el debat entre democratització i democràcia cultural i s'aproxima, en els darrers temps, fins a la sobirania cultural. 

El que proposem en aquesta assignatura és descobrir i inciar un trajecte particular per l'animació sociocultural entesa com una pràctica capaç de construir cultura per una vida digna de ser viscuda en comú. Com s'ha apuntat, l'ASC no defuig ni les contradiccions ni les paradoxes de tot acte educatiu, i és per això que resulta un camp per explorar per a qualsevol estudiant del Grau d'Educació Social. 

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

En el marc del Pla d'estudis, l'assignatura es troba directament vinculada amb la menció d'Animació Sociocomunitària i, conseqüentment, amb les assignatures optatives que l'integren: Acció col·lectiva i educació social, Històries de vida i educació social, Alfabetització digital i Educació per a l'acció crítica.

D'altra banda, té interseccions significatives amb altres matèries bàsiques o obligatòries com poden ser: Psicologia social, Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Psicologia comunitària, Planificació i avaluació en el camp de l'educació social, Pedagogia de les relacions interpersonals, Mètodes i tècniques d'investigació socioeducativa, Models d'acció socioeducativa i Dinàmica de grups.

L'animació sociocultural pot ser entesa (més enllà de les clàssiques concepcions que sobre aquesta existeixen i que nosaltres com a equip docent procurem defugir) com una Public Pedagogy (Pedagogia Pública) o com una Radical Pedagogy (una Pedagogia Radical). Es tracta d'un interessant exercici que permet i convida a repensar el que hi ha hagut fins ara, no només en el sector específic de l'animació sociocultural, sinó en general en el de l'educació social. Ens ho diu César Haba en el pròleg del llibre Territorios habitables: "al educador social se le suele ubicar en el trabajo con ámbitos o col·lectives concretos, sobretodo en la especialidad de infància y juventud en riesgo y/o esclusión. Un Plan Especial de Ordenación de un Centro Histórico es marco lñegal cargado de objetivos  urbanísticos y arquitectónicos, però tambén sociales, educatives y culturales, ello forma toda una posibilidad laboral donde nuestro perfil es un más que adecuado candidato" (2014: 13). A la llum d'aquesta perspectiva cal que ens preguntem per l'adjectiu "cultural" en el camp de l'animació. On queda la cultura? Molts dels projectes vigents d'educació social no la contemplen (es dediquen a treballar amb poblacions amb necessitats específiques i sovint només volen cobrir aquestes necessitats

• Camps professionals en què es projecta

Animació Sociocultural forma part de les bases formatives per desenvolupar l'activitat professional en els diversos contextos de l'educació social:

• Família, entorn i comunitat
• Itineraris d'inclusió social
• Cultura i acció socioeducativa
• Dependència i acompanyament a l'autonomia
• Salut i educació social
• Infància i adolescència i acció socioeducativa
• Acció socioeducativa i diversitat cultural

Així mateix, també pot integrar-se en altres àmbits professionals del treball social i cultural com poden ser, entre altres:

• Educació escolar
• Gestió cultural
• Treball social
• Participació ciutadana

• Coneixements previs

No calen coneixements previs.

• Objectius i competències

Competències transversals

• L'anàlisi i la síntesi
• L'organització i la planificació
• La gestió de la informació
• La resolució de problemes i de presa de decisions
• La reflexivitat i l'autocrítica entorn del treball propi i de les seves implicacions
• El compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional
• L'argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses

Competències pròpies de la UOC

• L'ús i l'aplicació de les TIC en l'àmbit acadèmic i professional

Competències específiques

• La comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació
• La identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional
• El diagnòstic de situacions complexes que fonamenten el desenvolupament d'accions socioeducatives
• El disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos.
• El disseny i el desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari
• La promoció de processos de dinamització social i cultural

• Continguts

L'assignatura s'organitza al voltant d'unes Jornades d'Animació Sociocultural. Concretament seran quatre blocs de continguts que es correlacionen amb els diferents materials didàctics i amb les activitats d'avaluació continuada que es proposen:

1. L'impuls de la cultura (individual, 10%)

El primer bloc és el punt de partida, l'impuls que us ha de permetre, d'una banda, que us conegueu entre vosaltres i, d'altra banda, descobrir les bases conceptuals de l'animació sociocultural. Així mateix, en aquest primer repte heu de fixar les principals idees que sostenen què és l'Animació Sociocultural i quina relació té amb l'Educació Social.  

2. Controvèrsies (individual, 35%)

El segon bloc, a partir de de conceptes clau i de l'anàlisi i la comparació d'experiències, continuarem ampliant els coneixements entorn de l'ASC. Ens disposarem a respondre a qüestions com: Qui?, Amb qui?, Com?, Quan?, On? i, evidentment, els per què dels projectes d'Animació Sociocultural. Serà molt important, per tant, donar sentit i realitat a la realitat estudiada amb la finalitat de crear unes idees-guia per a la pràctica de l'ASC.  

3. El relat compartit (grupal, 35%)

En aquest bloc proposem la orgenización de debats grupals al voltant dels conceptes clau per poder compartir i construir coneixement sobre l'ASC de forma col·laborativa i col·lectiva.  

4. Clausurar, dialogar i sedimentar (individual, 20%)

Aquest últim bloc convida a la reflexió i al posicionament individual, després de les jornades d'ASC. D'una banda, a partir de la ponència de clausura, es relfexionará sobre com l'ASC contribueix a l'Educació Social. Per l'altra, s'elaborarà un informe d'avaluació, reptes i propostes a partir de l'experiència viscuda al llarg de l'assignatura. 

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Disposem del material esmental més amunt.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació