• Descripció

Inscrita dins del camp de la gestió alternativa de conflictes, l'assignatura s'enfoca en la mediació des de la perspectiva de l'acció educativa. A partir d'aquí, us proposa un recorregut d'investigació en el qual es transita per les diferents etapes que componen la gestió d'un conflicte: observació, anàlisi i gestió del conflicte. 

L'enfocament del conflicte des de teories crítiques pertanyents a les ciències socials promou un dimensionament interseccional del conflicte, que possibilita incorporar en la seva gestió mediadora accions que puguin incorporar amb els mecanismes del poder que susciten el conflicte. 

En aquest sentit, l'enfocament de l'assignatura promou la desindividualizació del conflicte i, conseqüentment, la despsicologizació de la intervenció, la qual cosa obre el camí a la reflexivitat ètica i epistèmica en els processos socioeducatius.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura s'adreça a tot l'alumnat d'Educació Social o d'altres ensenyaments que desitgin adquirir un coneixement extens sobre l'anàlisi de conflictes psicosocials, així com adquirir una sèrie d'habilitats professionals per incrementar les seves destreses de resolució de conflictes en un entorn dinàmic i complex, com el que vivim en les societats actuals. A més, aquesta assignatura ha de permetre discutir, analitzar i estudiar les principals nocions de conflicte, així com de les principals tècniques de resolució en les societats contemporànies i comprendre el paper dels anomenades TIC com a plataformes de gestió i intervenció social.

• Camps professionals en què es projecta

L'anàlisi i la resolució de conflictes és un dels camps de coneixement que en l'actualitat estan en expansió i de fet els àmbits laborals on hi té una presència important estan en constant creixement. Es pot aplicar en diversos camps professionals com ara la psicologia; la sociologia; el treball/educació social; en el dret laboral, civil, penal o familiar; en la gestió de personal, en les relacions internacionals, etc. Les estratègies i tècniques de resolució de conflictes com ara la mediació, la negociació, la conciliació i l'arbitratge són cada cop més elements d'ineludible ús en conflictes tan diversos com els relacionats amb les següents àrees:

• La vida familiar
• Organitzacions del Tercer Sector
• Governabilitat i planificació
• Participació i convivència ciutadana: la mediació ciutadana
• Defensors i síndicatures
• Àmbit educatiu
• Diversitat cultural i immigració
• Polítiques de joventut
• Empresa i capital humà
• Medi ambient i sostenibilitat
• Serveis socials

• Coneixements previs

• Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.
• Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
• Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i/o institucions socials.
• Identificar les característiques socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i institucions.
• Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
• Actuar de forma ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
• Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups i organitzacions en diferents contextos.
• Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la influència que s'hi exerceix.

Els principals objectius d'aprenentatge són:

• Aconseguir una adequada conceptualització de la idea de conflicte (definicions, tipologies, orientacions teòriques, etc.). I les seves nombroses implicacions en les relacions entre persones, grups, institucions i cultures.
• Aportar una metodologia prou eficaç per a l'anàlisi del conflicte i les seves possibilitats de prevenció, regulació i resolució.
• Proporcionar coneixements, capacitats i tècniques per a l'augment de destreses professionals per a la resolució de conflictes.
• Explorar els camps diversos i múltiples en els quals és útil un coneixement dels conflictes i la seva resolució.
• Estudiar casos reals i pràctics que ens permetin restablir un vincle i una discussió crítica entre la teoria i la pràctica professional.
• Reflexionar sobre els escenaris, conflictes i potencialitats de gestió dels mateixos que emergeixen en la denominada societat de la informació.

• Informació prèvia a la matrícula

• Objectius i competències

• Realitzar judicis i valoracions crítiques argumentades.
• Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat multicultural.
• Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i/o institucions socials.
• Identificar les característiques socials i culturals que expliquen el comportament dels individus, grups i institucions.
• Considerar diferents perspectives sobre els temes o problemes en els quals es treballi, avaluar-los críticament, fonamentar les conclusions i prendre decisions.
• Actuar de forma ètica i d'acord amb el codi deontològic de la professió en les activitats relacionades amb la seva actuació professional.
• Analitzar les demandes i les necessitats de persones, grups i organitzacions en diferents contextos.
• Ser sensible a les necessitats i expectatives dels altres, als contextos i a la influència que s'hi exerceix.

Els principals objectius d'aprenentatge són:

• Aconseguir una adequada conceptualització de la idea de conflicte (definicions, tipologies, orientacions teòriques, etc.). I les seves nombroses implicacions en les relacions entre persones, grups, institucions i cultures.
• Aportar una metodologia prou eficaç per a l'anàlisi del conflicte i les seves possibilitats de prevenció, regulació i resolució.
• Proporcionar coneixements, capacitats i tècniques per a l'augment de destreses professionals per a la resolució de conflictes.
• Explorar els camps diversos i múltiples en els quals és útil un coneixement dels conflictes i la seva resolució.
• Estudiar casos reals i pràctics que ens permetin restablir un vincle i una discussió crítica entre la teoria i la pràctica professional.
• Reflexionar sobre els escenaris, conflictes i potencialitats de gestió dels mateixos que emergeixen en la denominada societat de la informació.

• Continguts

Mòdul 1: Fonaments per a una comprensió psicosocial del conflicte

Autors/es: José Antonio Román i Daniela Sofía Zajer Amar

•  Introducció a la psicologia social del conflicte
• Antecedents d'una comprensió psicosocial del conflicte: aportacions des de disciplines afins
• Aproximacions teòriques de la psicologia social al conflicte.
• Distincions conceptuals eixos psicosocials per a l'anàlisi del conflicte.
• Què es fa amb el conflicte? Els reptes per a una psicologia social aplicada.

Lectura complementària: 

Del Hoyo Moreno, I. (2019). El estigma al servicio del poder dominación y resistencias desde la interseccionalidad. Feminismo/s, 33, 65. https://doi.org/10.14198/fem.2019.33.03

Mòdul 5. Mitjans alternatius de gestió del conflicte

Autors/es: Imma Armadans Tremolosa, Sandra Sacristán Maza i Carles Cervera Gómez 

• El marc de la gestió alternativa de conflictes 
• La negociació
• La mediació per gestionar i resoldre el conflicte
• Negociació, mediació i TIC

Lectura complementària: 

Marshall,B., Rosenberg,Phd. (2013). Comunicación No Violenta. Ed. Gran Aldea, pp.17-57;99-129;143-155

Mòdul: El grup de discussió i l'observació participant

Autores/as: Sergi Fàbregues Feijóo y Marie-Hélène Paré

• El grup de discussió
• L'observació participant

Lectura complementària: 

Gil-Mascarell A., Martos-García, A. (2018). «Un dia al pati de l'escola: una història de poder i estereotips de gènere» Temps d'Educació, núm. 54, p. 127-141.

Mòdul: Introducció als conflictes socials

Autora: Francisca Nicole Schmal Cruzat 

• Consideracions sobre el context sociopolític
• La construcció social dels conflictes 
• Conflictes desposseïts del context social
• El modelo Social Justice en l'àmbit dels conflictes 
• Els principals models teòrics que aborden el conflicte

Lectura complementària: 

González-Monfort, N,. Santisteban Fernández, A. (2020, abril). Alfabetización crítica para interpretar problemas sociales. Íber Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia, 99,  39-45

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material de l'assignatura consta de 4 mòduls didàctics. Estan pensats com una àmplia introducció a la psicologia del conflicte, amb un especial interès per l'enfocament psicosocial del conflicte. Per això recull les principals visions teòriques i metodològiques que es disposen al respecte. 

A més de les principals teories i enfocaments metodològics que s'utilitzen, o s'han utilitzat, per comprendre, encarar i resoldre problemàtiques socials, els materials recullen crítiques i anàlisi contemporània molt vinculades als principals canvis que viuen les nostres societats. Per això, contenen molts exemples i anàlisi centrada en casos reals i pràctics que puguin ser del màxim interès per l'alumnat i de la màxima rellevància social i actual possible. 

Aquests materials tenen com a objectiu facilitar una lectura crítica i reflexiva del conflicte, que relacioni amb els continguts que es presenten en els diferents mòduls. A més dels materials didàctics l'assignatura s'acompanya de lectures complementàries i d'ampliació, així com d'una bibliografia de consulta àmplia i actualitzada.

En els diferents espais de l'aula, tauler, fòrum i espais de debat, trobareu també una sèrie de comentaris crítics i ressenyes, notícies i articles actuals, elaborats i comentats per l'equip docent de l'assignatura.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació