• Descripció

Història de l'Educació Social és una assignatura que beu de diferents fonts i se sustenta en diferents enfocaments. Tal i com s'apunta en el mòdul que enceta els materials didàctics els enfocaments historiogràfics són diversos i a voltes extrauen conclusions que poden resultar contradictòries. Es poden recolzar en plantejaments filosòfics, antropològics, sociològics i psicològics diversos. Algunes de les diferents perspectives existents són presents als continguts de l'assignatura. El que cal a l'hora de plantejar-se el seu estudi és, sobretot, tenir una actitud de no deixar-se portar pels prejudicis i idees prèvies de cadascú i llegir, pensar i concloure sempre de manera argumentada i justificant les afirmacions que elaboreu en els vostres treballs de l'assignatura.

La Història és la narració dels fets realitzats per l'home en el temps passat. El que pretén l'assignatura és mostrar a l'estudiant una varietat de mirades a diferents esdeveniments passats a partir dels quals entendre alguns dels elements històrics que han configurat, en part, allò que actualment denominem Educació Social. Es tracta, doncs, d'estudiar el passat de les accions socioeducatives per a comprendre, sempre de manera incompleta i inacabada, l'educació social del present.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura Història de l'Educació Social serveix de fonament històric per entendre diferents perspectives que engloben la tasca concreta de l'Educador Social, però també algunes perspectives més àmplies com són la mirada antropològica (Antropologia pedagògica), la mirada sociopedagògica (Pedagogia social), la mirada teòrica (Teoria de l'educació), la mirada cultural (Educació intercultural), i un llarg etc. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència als Fonaments Teòrics de l'Educació i que, a banda de les assignatures esmentades, hi trobem Ética aplicada a l'educació social, Serveis socials, Introducció a les Ciències Socials, Globalització i moviments migratoris, Sociologia de l'exclusió, Psicologia social i Psicologia del desenvolupament.

• Coneixements previs

Tot i que no és obligatori, és recomanable haver cursat l'assignatura Pedagogia social.

• Objectius i competències

Competències:
 

• Comprensió dels referents teòrics, històrics, culturals, polítics i legals que constitueixen l'ésser humà com a protagonista de l'educació
• Comprensió de la trajectòria de l'educació social i la configuració del seu camp d'identitat professional
• Gestió de la informació
• Capacitat d'anàlisi i síntesi

Objectius

• Conèixer algunes de les idees, experiències, institucions i educadors més rellevants de la història de l'educació social
• Realitzar interpretacions i recerques sobre les respostes pedagògico-educatives que les societats humanes han donat als problemes educatius al llarg de la història
• Valorar la Història com a eina per a l'educació social del segle XXI

• Utilitzar els coneixements teòrics per interpretar i comprendre els textos històrics i la realitat contemporània

• Continguts

Mòdul 1: Fonaments històrics de l'educació social: el sentit de la història

Mòdul 2: Compassió, pietat, hospitalitat. Fonaments històrics i antropològics de l'educació social

Mòdul 3: Tancament, reclusió i reinserció social (XVI-XX)

Mòdul 4: La mirada mèdica i psicològica a l'educació social

Mòdul 5: Educació popular i món obrer

Mòdul 6: L'educació social a Europa en el període d'entreguerres: 1914-1950

Mòdul 7: Assistència social i acció socioeducativa en el franquisme

Mòdul 8: La Junta de Protecció a la Infància de Barcelona

Mòdul 9: El naixement del treball comunitari

Mòdul 10: Una genealogia de l'educació social (1969-2009): formar, deformar i transformar l'Educació Social

Mòdul 11: Globalització i educació social

Mòdul 12: El taller d'història de l'educació social

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació