• Descripció

Aquest camp socioeducatiu de treball al voltant de les drogues i de les drogodependències és un dels tradicionals referents de l'educació social. En el decurs de les tres darreres dècades, a cavall entre el segle XX i el XXI el camp ha sofert grans modificacions. La incorporació dels educadors i educadores socials a les pràctiques ha estat progressiu i ha calgut anar actualitzant les bases de l'acció educativa. 

L'assignatura planteja un recorregut que s'inicia amb aquesta mirada històrica, per ajudar a contextualitzar i entendre en quin paradigma se sustenten els models d'intervenció contemporanis i quines són les seves implicacions. A partir d'aquí es comença a aprofundir en els àmbits d'acció socioeducativa específics del camp de les drogues com són les activitats orientades a la prevenció o les iniciatives de reducció de danys, tenint en compte els diferents grups, espais i models d'abordatge que es poden implementar, així com les seves limitacions i particularitats. Finalment, l'assignatura amplia la mirada cap a aquells altres espais, processos i contextos on des de l'Educació Social també es pot fer una aportació clau per ajudar a resoldre d'altres problemàtiques que poden sorgir al voltant del consum de drogues, com són els processos d'estigmatització i criminalització de les persones consumidores o possibles conflictes comunitaris i de convivència. L'objectiu és que l'assignatura sigui d'interès tant per a aquells/es educadors/es socials que es vulguin dedicar específicament a l'àmbit professional de les drogues, com per a aquells/es altres que, treballant en d'altres camps d'intervenció socioeducativa, puguin trobar-se també amb la realitat de les drogues en el marc de la seva pràctica professional.

Al llarg del desenvolupament de l'assignatura hi haurà constants referències a les articulacions entre teoria i pràctica, fruit de la pròpia construcció del camp d'atenció a les drogodependències. Aquesta particularitat, junt amb la seva especificitat de pràctiques interdisciplinars on conflueixen diferents professions, fan que el seu plantejament pedagògic incorpori diversitat de mirades entorn d'altres discursos i produccions teòrico-pràctiques.

El darrer element a tenir en compte en el desenvolupament de l'assignatura és el necessari i exigit contacte quotidià amb l'actualitat respecte del camp de l'atenció a les drogodependències.  

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

L'assignatura obligatòria Drogues: prevenció i formes d'acció socioeducativa pertany al Mòdul "Acció socioeducativa" del Pla d'Estudis del Grau en Educació Social, més concretament a la Matèria de "Salut i educació social". Suposa, en aquest sentit, una aproximació a un camp específic de treball socioeducatiu, si bé incorpora la visió polivalent que defineix el Grau. 

• Objectius i competències

L'assignatura té com a objectius l'assoliment de les següents competències:

• CT 5 Resolució de problemes i de presa de decisions.
• CT 6 Reflexivitat i autocrítica en torn al propi treball i a les seves implicacions.
• CT 9 Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.
• CT14 Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
• CE 2 Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional.
• CE 4 Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives.
• CE 5 Disseny de plans, programes i activitats d'intervenció socioeducativa en diferents contextos.
• CE 8 Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa.
• CE 10 Mediació en situacions de risc i conflicte.
• CB 2 Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que acostumen a mostrar-se mitjançant l'elaboració i defensa d'arguments i resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
• CB 3 Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
• CB 4 Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

• Continguts

Els continguts essencials de l'assignatura queden recollits en els mòduls de l'assignatura:

I. Breu introducció a la història de les drogues. 

1. Les substàncies psicoactives a contrallum del procés de civilització
2. L'adveniment del prohibicionisme
3. Història contemporània de les drogues a l'Estat espanyol
   1. Consums contraculturals a l'Espanya franquista (1959-1978)
   2. Crisi de l'heroïna durant la transformació social (1979-1992)
   3. Normalització dels consums al llarg del període d'entre crisi (1993-2008)
      
      

II.  Les polítiques de drogues. Un genocidi a càmera lenta 

1. El sistema de fiscalització de drogues: el controvertit rol de la junta internacional de fiscalització d'estupefaents (JIFE)
2. Els costos de la prohibició
   1. Dilapidant recursos públics i minant l'economia legal
   2. Afectació a la Salut Pública
   3. Amenaça a la pau i la seguretat
   4. Assetjament als Drets Humans
   5. Perjudici al Medi Ambient
   6. Els Beneficis de la prohibició
3. Les alternatives en marxa

III. La prevenció de les drogodependències: de l'alarma moral a la prevenció basada en l'evidència

1. Prevenció. Riscos, beneficis i danys.
2. La gènesis de la prevenció: una resposta bel·ligerant i moral
3. Prevenció preventiva

IV. Polítiques i programes de Reducció de Danys i Riscos (PRDR): una qüestió de salut pública i drets humans

1. Introducció
2. Iniciatives que van propiciar l'aparició de les PRDR i procés d'implantació
3. Els PRDR i la reivindicació del dret a la salut
4. Definicions, principis i fonaments
5. Principals obstacles i reptes de les PRDR

V. Formes d'atenció assistencial als problemes relacionats amb els consums de drogues

1. Introducció
2. Breu síntesi de l'evolució de la xarxa assistencial de drogodependències a l'Estat espanyol.
3. Models i estructures d'abordatges
4. Estructura de la xarxa assistencial i de tractament

Aquests continguts bàsics s'acaben d'articular i complementar amb d'altres recursos d'aprenentatge externs, que cada semestre ajuden a modular i concretar els continguts específics que es treballaran a cada PAC.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació