• Descripció

L'assignatura de Justícia, conflicte i educació social persegueix recollir els aspectes conceptual clau que donen compte del treball educatiu exercit en la pràctica professional de l'àmbit de justícia i ho fa, específicament, de manera dialògica amb la seva pròpia estructura. Sabem, encara a dia d'avui, que els contextos de justícia pateixen una espècie de saturació criminològica. És a dir: que hi ha un buit pel que fa a epistemes educatives, una mena de tasca impossible ja que tot esdevé com per fer infructuosa la funció de l'educació.

Per tant, una preocupació que orienta l'assignatura és, justament, l'imperatiu d'haver de pensar i, en conseqüència, accionar una educació social ètica pel que fa a drets fonamentals  dins d'una lògica criminològica , penal i sancionadora que, molt sovint, es mou en un registre diametralment oposat al que a educació es refereix.

Detallar o descriure els contextos de justícia i conflicte social on actua l'educador / a social ens semblava ineludible. Però fer-ho des d'un lloc crític i reflexiu també ens semblava, valgui la redundància, de justícia -no penal sinó social en aquest cas -. Encara més, també pensem com imperatiu poder oferir eines socioeducatives a tots aquells -educadores i educadors socials- que encara treballant en règim de tancament, de premi i càstig, lògiques, en fi, preocupades més pel símptoma o el que molesta que per l'ésser que pateix, intenten produir obertures en el si de les institucions on es troben.  És a dir, educadores i educadors que insisteixen i persisteixen en oferir i construir un lloc, que ha de venir, un de-venir possible per a tots els subjectes amb els que treballa.

Per tant, la nostra preocupació al llarg de l'assignatura serà pensar l'àmbit de justícia, en clau educativa, oferint elements conceptuals i pràctics de sosteniment que orientin la professió més enllà del control i la punició. Que permetin un poder estar i un articular quelcom de l'ordre educatiu en contextos que, sovint, ho fan impossible, gesta inaudita la nostra.   En definitiva, pretenem passar d'una pedagogia de les causes i conseqüències a una altra de les condicions, on aquest altre -que és nosaltres -pugui traçar noves rutes que l'orientin en el seu caminar. Puntals, per tant, que possibilitin una posició ferma de negació a fabricar a l'altre, modelar, esculpir segons els nostres gustos de normalitat, per passar a acceptar que l'educació no és altra cosa, per nosaltres i els altres, que aquest trajecte d'adquisició d'eines culturals que permeten sostenir-se en un món compartit.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Justícia, conflicte i educació social és una assignatura obligatòria del Grau d'Educació Social. Està estructurada per oferir elements conceptuals i pràctics que serveixin per conèixer l'àmbit de justícia en la seva versió teòrica i pràctica. Forma part del conjunt d'assignatures d'un mòdul més ampli que fa referència a l'Acció socioeducativa i específicament s'ubica dins la matèria d'itineraris d'inclusió social.

• Camps professionals en què es projecta

El perfil de formació que proporciona als titulats del grau d'Educació Social de la UOC els capacita per exercir professionalment en l'àmbit de justicia, la qual cosa permet a l'educadora o educador treballar de manera eficaç, crítica i responsable en els següents sectors:

• Centres penitenciàris
• Medi obert de justícia d'adults
• Justícia juvenil (justícia de menors), medi obert i mesures d'internament

• Coneixements previs

És recomanable haver cursat les següents assignatures bàsiques: Antropologia pedagògica, Pedagogia social, Teoria de l'educació, Serveis socials, així com les assignatura obligatòries de Models d'acció socioeducativa i Pedagogia de les relacions interpersonals.

• Objectius i competències

Competències:

1) Resolució de problemes y presa de decisions.
2) Reflexivitat i autocrítica sobre el propi treball i les seves implicacions.
3) Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
4) Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional.
5) Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa.
6) Mediació en situacions de risc i conflicte.

Objectius: 

1) Reflexionar sobre les diverses trames de relació entre les transgressions a les normes penals i l'educació social.

2) Adquirir conceptes pedagògics que permetin organitzar i analitzar pràctiques educatives dins justícia juvenil.

3) Reflexionar sobre el sistema penal.

4) Conèixer experiències educatives en el marc de la justícia penal.

5) Conèixer l'estructura i funcionament del sistema penitenciari.

6) Adquirir criteris d'actuació educativa aplicables a la institució penitenciaria.

• Continguts

Mòdul 1: Control social, ordre i transgressió de les normes penals.

Mòdul 2: Aproximació a les pràctiques socioeducatives en el camp penal juvenil.

Mòdul 3: Justícia juvenil.

Mòdul 4: Cartografies d'una experiència d'Educació Social: Justícia juvenil en medi obert, contextos d'aprenentatge.

Mòdul 5: El sistema penitenciari.

Mòdul 6: Formació i producció artística a presons.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

• Fonts d'informació digital:
• Associació Europea d'Educació en Presons, EPEA (http://www.epea.org/)
• Blog de Marc de Maeyer, investigador en educació en presons per a la UNESCO durant 20 anys (http://www.educationenprison.blogspot.com.es/)
• Associació francesa Lieux, Publics et territoires (http://www.resonance-culture.fr/)
• Plataforma Arte, Cultura y Centros Penitenciarios, Catalunya, Tais Vidal (http://www.taisvidal.es/)
• Grupo de Teatro Yeses, Madrid (http://www.teatroyeses.com)
• Projecte teatroDENTRO, Barcelona (http://teatrodentro.es/)
• Entitat transFORMAS, arts escèniques y transformació social, Barcelona (http://transformas.es/)
• Associació Cultural Finmatun, Barcelona (http://www.finmatun.com/)
• Estudis de cine a la presó, França - productora Lieux Fictifs (http://www.lieuxfictifs.org/)
• Cooperativa artística ESTIA en la presó de Milan, Italià (http://www.cooperativaestia.org/), http://docplayer.es/10190341-La-justicia-de-menores-en-el-siglo-xx-una-gran-incognita-esther-gimenez-salinas-colomer-introduccion.html

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació