Ètica aplicada a l'educació social Codi:  02.528    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Aquesta assignatura parteix de la necessitat d'introduir l'ètica en la cultura i la pràctica professional de l'educador social. Per a fer-ho possible es proposen unes activitats que permeten analitzar conflictes propis del nostre camp professional a l'hora que s'aborden qüestions o problemàtiques més àmplies. Parlar d'ètica aplicada suposa haver de fer-ho a partir d'una ètica que reflexiona i intenta orientar pràctiques concretes, així com d'un procediment que segueix una via intersubjectiva, és a dir, incorporant o tenint en compte les diferents opcions i punts de vista, entre els quals i sobretot es troba la veu dels afectats. En el moment d'analitzar les situacions concretes que es plantegin en les activitats se cercaran les respostes en la filosofia moral, el dret i la bona praxi professional. L'objectiu de l'assignatura és el d'oferir una metodologia que permeti no caure en la soledat, la improvisació o la resolució de les qüestions morals amb les quals es troben els professionals dels serveis socials únicament des de les pròpies conviccions, principis i regles generals.

 

Amunt

Ètica aplicada a l'Educació Social és una assignatura obligatòria de 6 crèdits del Grau en Educació Social de la UOC.

Introduir la reflexió ètica en la formació bàsica de l'educador social esdevé un objectiu prioritari d'aquest Grau. Si en totes les professions es plantegen problemes ètics, els professionals del camp social exerceixen una professió que alguns han definit "d'altes possibilitats ètiques" i, per tant, també "d'alt risc ètic". Això és així per diverses raons: en primer lloc, s'exerceix un ofici que sovint consisteix a ajudar les persones a prendre bones decisions, fins i tot a intentar transformar les maneres de ser i de veure les coses, a intentar canviar els valors, els costums i estils de vida, quan aquests suposen un greu perjudici per a la persona o atempten contra els drets fonamentals dels altres. En segon lloc, treballar amb persones vol dir, sobretot, treballar "amb la vida" de les persones, fet que ens obliga a establir-hi vincles, a mantenir una relació directa en la qual sovint impliquem les nostres pròpies vides. En tercer lloc, els problemes que s'aborden en el camp social no sempre tenen una solució tècnica organitzativa o administrativa, sinó que sovint contenen qüestions morals que requereixen reflexions i respostes ètiques. En quart lloc, treballar amb persones vol dir també i sobretot respectar la seva autonomia, fet que obliga al diàleg, que no sempre és fàcil, especialment quan es treballa amb persones amb altres valors o que no tenen plena capacitat d'autogovern. Finalment, i com a conseqüència de tot l'anterior, els professionals del camp social estan sotmesos al conflicte constant que produeix la doble funció de control i ajuda, ja que en la mesura que s'exerceix un ofici destinat a intervenir directament sobre els efectes de la desigualtat i la injustícia existents en el nostre món, es treballa també i d'alguna manera per mantenir el mateix sistema que genera aquestes desigualtats.

Totes aquestes raons obliguen a plantejar mecanismes de resposta als problemes ètics que ha d'afrontar la professió. És doncs en aquest context on cal situar una assignatura com Ètica aplicada a l'Educació Social.

Amunt

El plantejament dels materials docents de l'assignatura aporta reflexions ètiques que són vàlides per als professionals de la intervenció social, sociosanitària i psicoeducativa, és a dir, els camps en els quals l'educador/a social pot exercir la seva tasca i els professionals amb els quals molt fàcilment es relacionarà i treballarà.

Amunt

Per tal de matricular l'assignatura, cal haver superat, com a mínim, 120 crèdits del Grau.

Amunt

Objectius generals

 

- Entendre per què es plantegen problemes ètics en la pràctica professional de l'educació social; saber identificar-los, orientar-se adequadament i donar-hi respostes.

- Conèixer els principals aspectes, conceptes i propostes de la filosofia moral i del dret que són necessaris per escatir i donar bones respostes a les qüestions d'ètica aplicada.

- Conèixer i practicar procediments de deliberació per donar respostes adequades a problemes d'ètica aplicada en l'àmbit de l'educació social.

- Fer una exploració reflexiva als àmbits que solen generar més controvèrsies ètiques en la pràctica professional: la llibertat i l'autonomia personal i la intimitat, la confidencialitat i el secret professional.

 

Competències

Mòdul 1: Fonaments teòrics de l'Educació Social

Matèria 1: Educació

 

Competències Transversals:

CT1: Anàlisi i síntesi

CT4: Gestió de la informació

CT10: Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional

CT11: Argumentació en valoracions, judicis, crítiques, exposicions o defenses

CT 14. Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

 

Competències específiques:

CE2: Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional

CE4: Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives

Amunt

L'assignatura compta amb un material docent elaborat pel Dr. Joan Canimas, membre del Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya. Aquest material docent està conformat per cinc mòduls i una H2PAC, un recurs d'aprenentatge a través del qual es pretenen resoldre propostes clau de l'assignatura a partir d'activitats que suposin un repte. Així mateix, també es compta amb un curtmetratge produït per la UOC que planteja una problemàtica ètica vinculada al camp professional de la diversitat funcional i l'enregistrament d'una tertúlia de persones expertes entorn de cadascun dels temes que conformen l'assignatura i que detallem a continuació:

Tema 1. Per què és important l'ètica aplicada, avui?
1. La secularització
2. El desenvolupament econòmic i tecnocientífic
3. L'eclosió de l'alteritat, el reconeixement i la democràcia
4. El biopoder i les noves formes de resistència
5. Professions de moltes possibilitats i, per tant, responsabilitats ètiques

Tema 2. Qüestions de la filosofia moral que cal conèixer
1. Ètica i moral
2. Dogmatisme, naturalisme, relativisme, escepticisme i perspectivisme
3. Moral de mínims i de màxims
4. Principis prima facie i drets absoluts
5. Antinòmies jurídiques
6. Quatre principis de la bioètica: autonomia, no maleficència, beneficència i justícia
7. Les principals fal·làcies

Tema 3. Intimitat.
1. Una necessitat humana fonamental
2. Presencialitat
3. Informació, dades personals, confidencialitat i secret professional
4. La prudència de la comunicació.
5. El professional no està sempre al servei de la persona o persones de les quals obté, processa o guarda dades personals.
6. Tres condicions prima facie per al traspàs de dades personals quan hi ha el deure de confidencialitat professional cap a la persona atesa.
7. Protocol per a l'obtenció, tractament i guarda de dades personals.
8. Adaptacions i limitacions legals de drets i deures relacionats amb l'obtenció, tractament i guarda de dades personals.

Tema 4. Llibertat
1. Llibertat d'acció, llibertat reflexiva i llibertat social
2. Fonaments de la llibertat reflexiva
3. Desitjos de primer ordre
4. Voluntat i llibertat d'acció pròpia i externa
5. Conflicte entre la voluntat i les preferències de la persona enfront del seu interès superior
6. Consentiment
7. Adaptacions i limitacions legals de drets i deures relacionats amb el consentiment informat i lliure.

Tema 5. Limitació de la intimitat i la llibertat. Accions coercitives protectores i perfectores.
1. Introducció
2. Llindar de béns bàsics, dèficit i excel·lència
3. La distinció entre accions protectores i perfectores
4. Sobre el significat del concepte coerció
5. Accions coercitives: cinc possibles justificacions
6. Accions coercitives protectores (ACP-1) i perfectores (ACPERF-1) de primer nivell
7. Accions coercitives protectores de segon (ACP-2) i tercer (ACP-3) nivell 
8. Accions coercitives perfectores de segon (ACPERF-2) i tercer (ACPER-3) nivell

9. Accions coercitives únicament normatives (ACUN)

Tema 6. H2PAC. Com resoldre problemàtiques ètiques? L'ètica de la complexitat.

Informe sobre una problemàtica ètica: Compromís de confidencialitat amb infants i adolescents.

Curtmetratge: Decidir por otro

Joan Canimas i Sergio Domínguez (Guionistes)

Aquest curtmetratge planteja una problemàtica ètica entorn l'autonomia en la presa de decisions d'una persona en situació de dependència.

Tertúlia. L'ètica aplicada a l'àmbit psicosocioeducatiu i sociosanitari.
Amb la participació de:
Josep Ramos Montes. Psiquiatre. Membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.
Begoña Román Maestre. Doctora en filosofia. Professora de la Universitat de Barcelona. Presidenta del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.
Jesús Vilar Martín. Doctor en Pedagogia. Professor de la Facultat d'Educació i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya i Coordinador de la Comissió d'Ètica del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Joan Canimas Brugué (moderador de la tertúlia).
Doctor en filosofia. Formador i assessor. Professor associat de la Universitat de Girona i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre del Comitè d'Ètica de Serveis Socials de Catalunya.

Amunt

Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic Web
Decidir por otro Audiovisual
Com resoldre problemàtiques ètiques? PDF
Tertúlia: Joan Canimas, Jesús Vilar, Begoña Roman i Josep Ramon Montes Audiovisual

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer una prova de síntesi (PS).

La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:

  • Si superes l'AC i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final es ponderarà d'acord amb els valors establerts en el pla docent.
  • Si superes l'AC però no obtens la nota mínima necessària a la prova de síntesi, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a la PS.
  • Si superes l'AC i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
  • Si no superes l'AC, la nota final serà la nota de l'AC.
  • Si no et presentes a l'AC, la nota final serà un No presentat.

 

Amunt