• Descripció

L'assignatura planteja l'abordatge dels reptes i models innovadors que permeten desenvolupar accions d'acompanyament en els processos en els quals hi ha persones en situació de dependència. És per això que al llarg de l'assignatura trobarem diverses oportunitats per reflexionar sobre la complementarietat necessària entre intervenció i acompanyament, entre la cura i el suport. De fet, l'acompanyament i el suport són dos conceptes que donen més espai a la persona perquè pugui triar i potenciar la seva autonomia i autodeterminació personals, mentre que la intervenció suposa una forma de treballar més directiva per part dels professionals de la educació i l'acció social. Ens trobem davant l'oportunitat de conèixer a fons els nous paradigmes teòrics que fonamenten els processos d'acompanyament des d'una perspectiva de la innovació social i que ens ha de permetre desenvolupar la nostra tasca diària amb uns criteris, centrats cada vegada més en la persona, en les seves eleccions i en la seva capacitat d'autodeterminació personal.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura vol introduir l'estudiant en la perspectiva de l'acompanyament social i de la cura. Té dues vessants diferents que es projecten des d'una perspectiva de caire metodològic i una altra més centrada en la temàtica de la gent gran.

• Camps professionals en què es projecta

• Coneixements previs

• Objectius i competències

OBJECTIUS

-Introduir als estudiants en tota la perspectiva de l'acompanyament i la cura

-Oferir eines per treballar amb gent gran

-Oferir eines per treballar socioeducativament

COMPETÈNCIES

- Disseny i desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari

- Aplicació de metodologies específiques de l'acció socioeducativa

- Posada en marxa de plans, programes i projectes socioeducatius

- Comunicació efectiva a partir de diferents mitjans i en contextos diversos

• Continguts

1.- De la Intervenció a l'acompanyament
 1.1. Què és l'autonomia?
 1.2. Intervenció social o acompanyament
 1.3. Cura o suport
 1.4. Dependència, autodeterminació i interdependència
    
2. Les Àrees de capacitat personals
  2.1. La persona una maleta de problemes
  2.2.Ddescubriendo capacitats
  2.3. Capacitats preservades i capacitats afectades
  2.4. El concepte de capacitat i les seves tipologies
  2.5. El mapa de capacitats
  2.6. La brúixola de l'acompanyament
 
3.- De la valoració a la planificació: eines de treball
  3.1. Avaluar per conèixer - conèixer per acompanyar
  3.2. Correlació entre àrees de capacitat i instruments de valoració. Els moments de la planificació
     3.2.1 L'avaluació unidimensional validada
     3.2.2 Instruments d'observació a la vida quotidiana
     3.2.3 Instruments de planificació
 
4. Planificació centrada vs. Planificació centrada en el sistema
   4.1. Planificació centrada en la persona
   4.2. Planificació centrada en el sistema. Models de qualitat en la gestió
   4.3. Interrelació de la PCP amb la PCS
   4.4 Models Qualitat de vida
 
5.- Planificant processos des de la complexitat
    5.1 La multidimensionalitat dels processos de suport
        5.1.1 Els condicionants de les normatives i les polítiques socials
        5.1.2 Models desenvolupats des de la perspectiva teòrica
        5.1.3 la perspectiva des de la investigació-acció
        5.1.4. La pràctica de l'acompanyament.
 
6.- Animació estimulativa (tècniques)
    6.1. Estimulació i sentit .Tècniques de suport i acompanyament centrades en la persona
      6.1.1 Reminiscència (història de vida)
      6.1.2 Treball en Grups (d'Ajuda Mútua GAM, Terapèutics, de Conversa)
      6.1.3 Activem la ment (estimulació cognitiva) centrada en les capacitats personals
      6.1.4 Relació d'ajuda.
      6.1.5 Implicació de la família en el procés d'acompanyament
      6.1.6 Tècniques per a la Implicació i en la comunitat i intergeneracionals
      6.1.7 Acompanyar en el sentiment

7. Cos i Educació Social

7.1. Situant el cos

7.2. Tenir cura del cos en l'educació social

7.3. Pensar el cos malalt

7.4. Cos i vellesa

7.5. Tècniques i tàctiques corporals

7.6. Corpografies

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

L'assignatura es fonamenta en els materials didàctics elaborats per Quico Mañós.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació