| Acció socioeducativa i salut mental | Codi: 02.537 : 6 |
En aquesta assignatura ens aproximem al fenomen de la bogeria a través de les seves múltiples significacions. Analitzem la realitat del sofriment mental des d'una perspectiva dinàmica i oberta, assumint-la com una entitat no estanca, sinó mòbil, entreteixida als canvis socials i culturals que de moltes maneres la defineixen, l'expulsen o l'acullen. Algunes de les aportacions de l'antropologia mèdica, la sociologia, la psicologia, la filosofia i de la mateixa psiquiatria, ens ajuden aquí a anar reflexionant sobre les diferents maneres a partir de les quals la societat s'ha anat relacionant amb el que hem anomenat bogeria i sobre com aquestes mateixes formes de vincular-se han anat ressonant en la vida dels individus afectats. La bogeria, és una categoria que al llarg de la seva història ha sofert una sèrie de reduccions, ampliacions, esborraments i constriccions que han determinat unes formes específiques de proximitat a les persones que la pateixen. En la literatura que s'utilitza majoritàriament en matèria de salut mental, l'enfocament epistemològic és d'aproximació biomèdica, que sol considerar a l'individu i al seu organisme com a únic i fonamental responsable de la seva problemàtica. Segons aquesta concepció una persona amb problemes de salut mental seria el resultat d'una determinada disfuncionalitat orgànica. La nostra intenció és aquí desvetllar les causes i conseqüències d'aquest tipus d'articulacions i analitzar els possibles beneficis de considerar el sofriment mental com un fenomen de característiques més àmplies, és a dir, relacionat amb qüestions socials, culturals, psíquiques i biològiques. Plantegem que fonamentalment el que ha passat i passa en les societats actuals en relació al patiment mental, és una tendència al reduccionisme, a una constant contracció de tot patiment en les seves dimensions biològiques i orgàniques, el que, al seu torn, determina una orientació dels tractaments vinculada exclusivament a l'àmbit farmacològic. Això ha suposat, al cap i a la fi, la reproducció sistemàtica d'una única mirada i aproximació al fenomen de la bogeria, la organicista, en detriment d'altres hermenèutiques possibles. Estudiarem aquí els processos històrics que han afavorit aquest tipus discursos i articulacions, i les maneres a partir de les quals s'han anat desenvolupant, des d'aquesta mateixa perspectiva biomèdica, la majoria de les xarxes i serveis de salut mental.
La finalitat d'aquesta assignatura serà poder comprendre la realitat del sofriment mental com un fenomen complex que exigeix, al seu torn, una complementarietat disciplinar, una obertura conceptual i un exercici permanent de reflexió critica. Un treball d'anàlisi per desvetllar el que poden aportar les disciplines socials a l'hora d'aproximar-se a una problemàtica d'evidents connexions amb l'univers sociocomunitari.
Ens interessa al mateix temps, posar especial èmfasi en les narratives, els sentiments i patiments d'aquests afectats. És a partir d'ells, del seu discurs lloc en simetria i complementarietat amb els sabers experts de les ciències socials i de les ciències biomèdiques, que creiem que es pot contribuir a repensar el fenomen de la bogeria.
Per excés de vegades, per defecte en altres ocasions, per omissions o per insistir massa en el que no va bé, en altres, es dedueix de tot l'entramat discursiu que presentem, també, una proposta. És aquesta proposta la que dóna un valor especial a aquesta assignatura, atès que, en certa manera, ve a cobrir un buit conceptual i epistemològic del camp de la salut mental. Treballarem, per tant, també aquesta proposta que, al cap i a la fi, entenem com a legitimació de la paraula, tant dels sabers propis dels afectats com dels relatius a les ciències socials, tradicionalment subalternitzades en tota aproximació institucional al tema. Així doncs, de la revisió cronològica i històrica en sentit ampli, sobre successos i sabers, passarem a revisar allò de la història que ha parlat de govern i tancament. Posteriorment revisarem els processos d'estigmatització i les possibilitats que pot oferir allò que hem anomenat arqueologia de la subjectivitat, així com les aportacions de l'antropologia en matèria de salut mental que, finalment, dibuixarem en forma de proposta educativa, ara necessàriament polititzada, en el darrer tram de l'assignatura.
És recomanable haver cursat les assignatures d'Acció socioeducativa i diversitat funcional, Dependència i educació per l'autonomia tot i que no és imprescindible per seguir el contingut proposat.
Competències:
- Resolució de problemes i pressa de decisions.
- Reflexivitat i autocrítica envers el propi treball i les seves implicacions.
- Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l'aprenentatge permanent.
- Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica Professional
- Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica Professional
- Diagnosi de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d'accions socioeducatives
- Disseny i desenvolupament de processos de participació social i desenvolupament comunitari.
- Promoció de processos de dinamització social i cultural.
Objectius:
1. Comprendre les vinculacions històriques entre societat i bogeria.
2. Comprendre les formes històriques i contemporànies de tractar o governar la bogeria.
3. Comprendre els diferents elements i categories que constitueixen els factors de generació de malestar en l'àmbit del patiment mental.
4. Analitzar les implicacions del model biomèdic hegemònic en el camp de la salut mental.
5. Analitzar la importància de considerar els factors socials, polítics, econòmics i culturals i les diferents perspectives i abordatges en els processos de salut i malaltia.
6. Analitzar, com a professionals, la importància de l'anàlisi i la reflexió crítica permanent a l'interior dels processos i dispositius de salut mental.
7. Reflexionar sobre el valor de les narratives d'aflicció en el context de l'atenció en salut mental.
8. Analitzar les implicacions pedagògiques d'una aproximació antropològica (hermeneuticocrítica) al fenomen de la bogeria.
9. Comprendre l'abast del fet polític en matèria de salut mental.
L'assignatura s'estructura al voltant de 8 Mòduls didàctics. Aquests són:
Mòdul didàctic 1
Història de la bogeria
1. Les modificacions semàntiques de la bogeria
2. De Freud a Kraepelin i viceversa
3. Les grans reformes i els seus antecedents
4. De la reforma a Espanya a avui dia
5. Les particularitats del model català
Mòdul didàctic 2
Les formes de govern de la diferència i el tancament de la bogeria
1. Moviment i reclusió
2. Les maneres de tractar: del tancament a l'autoregulació vigilada
3. Aproximació crítica a la lògica del tancament
4. Més enllà dels murs
Mòdul didàctic 3
La vida deshabitada
1. L'estigma com a procés de deshistoriarització
2. L'estigma com a acció transversal i longitudinal
3. La desarticulació de la identitat
4. Diferents estigmes, un sol estigma
5. Mitjans de comunicació i estigma
6. Que és la normalitat?
7. De rols, estatus i altres llocs simbòlics
8. Arqueologies de la subjectivitat com a punts de partida
Mòdul didàctic 4
Antropologia mèdica i salut mental
1. Una aproximació antropològica
2. Eficàcia biològica / eficàcia simbòlica
3. La simetria analítica en el camp dels sabers i les narratives
4. El model biomèdic hegemònic
5. Particularismes divergents entre narratives. Un cas
6. Sobre la concepció de la idea de salut
Mòdul didàctic 5
Dels sabers profans i d'aquells territoris des d'on es pot articular
l'àmbit comunitari
1. Nous territoris d'acció i escolta social
2. Sabers profans, estratègies possibles
3. Models d'autoatenció
4. De recuperacions possibles
5. Desemmalaltir identitats
6. Alguns exemples que passen
7. El cas d'una ràdio
8. Una experiència internacional
9. Conclusió
Mòdul didàctic 6
Narratives d'aflicció
1. Interpretar, explicar, descriure
2. Com s'han d'interpretar etnogràficament les narratives d'aflicció?
3. Estratègies interpretatives
4. Narratives i salut mental
Mòdul didàctic 7
La desterapeutització de l'educació social en salut mental
1. La lògica biomèdica en educació social
2. Processos i condicions per a la desterapeutització
Mòdul didàctic 8
Pedagogia crítica i política en salut mental
1. El patiment social i l'ésser corporal
2. La dimensió política de la malaltia
3. La militància i la reapropiació dels patiments
| Les citacions i referències bibliogràfiques en el treball acadèmic | Web |
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |