|
||||||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | ||||||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | ||||||||
L'assignatura "Ciutat, adolescències i educació social" té la finalitat d'explorar les possibilitats, els límits i les noves relacions que ofereix un camp que, en ocasions, apareix o es mostra com a controvertit en el camp de l'educació social. La mirada que aquesta assignatura ofereix parteix, explícitament, dels vèrtexs que el triangle del seu títol ens ofereix: la ciutat, les adolescències i l'educació social. Aquest plantejament en si mateix és tota una declaració d'intencions. En primer lloc, operar una obertura més enllà de la concepció tradicional de l'educació de carrer; en tant que inclou el concepte ciutat com a espai / lloc de possibilitats i límits socioeducatius. En segon lloc, incloure la pluralització del concepte "adolescències", entenent-lo com la necessitat de visualitzar diferents recorreguts dels adolescents, i fugint d'una mirada ideal del que és l'adolescència: hi ha diferents maneres de viure l'adolescència i, al pluralitzar-se apareix la intenció de visibilitzar-les. I, finalment, en l'assignatura s'inclou, òbviament, la mirada des de l'educació social: quin paper pot jugar, on s'incorpora a l'articulació entre adolescències i ciutats, les potencialitats dels projectes educatius a l'espai públic, les limitacions i les possibilitats educatives; així com recórrer, conèixer i donar un espai a les propostes dels i de les adolescents contemporànies. |
||||||||
Ciutat, adolescències i educació social és una assignatura optativa de 6 ECTS del Grau en Educació Social, pertanyent al Mòdul Acció socioeducativa i a la Matèria Acció socioeducativa en infància i adolescència. Així mateix, és una de les quatre assignatures incloses en el Perfil d'optativitat d'Infància i Adolescència, si bé això no significa que qualsevol estudiant, independentment de si ha triat aquest perfil, altre o cap, pugui cursar-la. |
||||||||
La pretensió del Grau d'Educació Social de la UOC és la polivalència dels educadors i educadores socials. És a dir, no establirà un recorregut prefixat que condueixi a una excessiva especialització. Per tant, aquesta assignatura no es dirigeix exclusivament a futurs professionals per a camps en concret. Dit això, és recomanable per a tots aquells que desitgin enfocar la seva activitat professional cap al treball socioeducatiu amb adolescents, aquells amb especial interès per a les qüestions de l'espai públic i amb les institucions socials directament vinculades als serveis socials d'atenció primària, els centres oberts i / o les activitats culturals amb adolescents. |
||||||||
Aquesta assignatura no contempla restriccions d'accés quant a cursar assignatures prèvies, però sí que recomana haver cursat i aprovat l'assignatura Bases per a l'acció socioeducativa amb la infància. La recomanació prové del fet que certs aspectes a treballar en els continguts dels diferents mòduls han estat tractats amb més profunditat en aquella assignatura. |
||||||||
Els objectius a aconseguir en el desenvolupament d'aquesta assignatura són els següents: - Reflexionar sobre el paper de la ciutat en els entramats socials, econòmics, històrics, polítics i educatius Així mateix, les competències assignades són: Mòdul 4: Acció socioeducativa |
||||||||
Els continguts de l'assignatura estan estructurats en tres grans blocs: ciutat, adolescències i experiències d'educació social. El primer mòdul té un recorregut històric sobre l'entramat urbà, amb l'epicentre de la ciutat com a lloc i espai social; tenint en compte i analitzant aspectes com per exemple la ciutat com a estructura urbana i la ciutat com a espai públic, amb èmfasi especial en el paper de l'educació social en aquest àmbit urbà. En segon lloc, i dins del mateix mòdul, el recorregut se centra també en l'àmbit anomenat de "medi obert": el paper dels educadors i les educadores socials al carrer, els canvis, i els límits entre les modalitats de l'acció educativa en el context urbà. El tercer dels mòduls de contingut obre la mirada a la conceptualització de les adolescències en el context actual, intentant exposar les diferències entre pubertat i adolescència, els símptomes actuals i les adolescències i l'assenyalament de qüestions importants a tenir en compte a l'hora d'iniciar un treball socioeducatiu amb les adolescències. Finalment, l'últim del mòdul és una exposició detallada d'experiències reals de treball amb adolescents sota tres temes d'importància social i actual: els adolescents i la cultura, els adolescents i la ciutat i els adolescents i el treball.
Així doncs, a partir de tres moments clau en l'assignatura (observar, saber i actuar) es despleguen els continguts a treballar: la ciutat, l'espai públic i la seva funció socialitzadora, les adolescències i les relacions amb l'adult, la pedagogia social en aquest camp, la figura educativa en l'acompanyament dels i de les adolescents, i els projectes educatius possibles. |
||||||||
|
||||||||
|
||||||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
||||||||
|