| Fonaments històrics del dret | Codi: 03.509 : 6 |
Fonaments històrics del dret pretén proporcionar als estudiants les claus necessàries per comprendre històricament com s'han anat formant al llarg de la història els nostres ordenaments jurídics actuals. El punt de partida d'aquesta assignatura és la idea de continuïtat al voltant dels problemes jurídics que des de l'antiga Roma fins als nostres dies s'han anat plantejant a les diverses societats. El punt d'arribada és la comprensió de la idea d'unitat que ha caracteritzat la ciència jurídica europea al llarg de la història i, especialment, en els darrers segles.
L'anàlisi d'aquests fenòmens historicojurídics permetrà al futur jurista, que inicia els seus estudis de dret, reflexionar críticament sobre la interpretació, l'aplicació i fins i tot sobre la creació del nou Dret europeu actualment en fase de gestació i que constituirà, sens dubte, un dels majors reptes jurídics que els nostres futurs juristes hauran d'afrontar. Uns sòlids fonaments historicojurídics són una bona garantia per assumir i afrontar aquest important repte jurídic.
L'estudiant no requereix coneixements especials previs per poder portar a terme l'estudi de l'assignatura Fonaments Històrics del Dret.
Objectius generals:
1. Comprendre que el dret és un producte històric en constant i necessària evolució.
2. Adquirir una idea de conjunt de la trajectòria històrica de la creació del dret des de l'època romana fins a l'actualitat.
3. Valorar la realitat jurídica actual com el producte de les transformacions socials, polítiques, econòmiques i culturals per les quals ha anat passant la idea d'Europa.
4. Assimilar que el coneixement del dret històric i l'evolució del dret és una manera de relativitzar la dogmàtica actual.
5. Apreciar la interdependència del Dret amb altres àmbits de la realitat.
6. Accedir a les claus d'interpretació i comprensió de la formació i evolució de la tradició jurídica europea.
7. Assolir una mentalitat crítica en l'anàlisi dels ordenaments jurídics actuals a través del coneixement i reflexió del procés de formació del Dret.
8. Aprendre a consultar les fonts jurídiques més significatives que han servit per a conformar la nostra tradició jurídica.
9. Desenvolupar la tècnica necessària per a la realització de comentaris de textos historicojurídics.
Objectius i coneixements acadèmics específics:
- Assimilar la rellevància dels sistemes jurídics continental i del common law, i les seves raons històriques.
- Conèixer les aportacions al nostre sistema de les tres tradicions: grecorromana, judeocristiana i germana.
- Conèixer la influència a Europa del Cristianisme i l´herència de Carlemany i el Sacre imperi romanogermànic.
- Entendre els efectes de la irrupció de l' Islam a Occident.
- Conèixer els efectes de l' expansió del feudalisme en els diferents regnes occidentals.
- Conèixer el concepte de dret a l'Alta Edat mitjana.
- Assimilar la formació i expansió del ius commune i la seva convivència amb els drets propis.
- Conèixer l' origen del mos italicus i del mos gallicus.
- Conèixer l'evolució del Dret des de l'aparició de l' Estat fins el final de l' Antic Règim.
- Conèixer els orígens de la ciència del Dret - Entendre la influència de la formació doctrinal de l' Estat en els territoris europeus.
- Entendre els efectes de la sobirania en els territoris i la formació del dret.
- Conèixer el fenomen compilador i els problemes vinculats.
- Assimilar els efectes del pensament jurídic de la Il·lustració i la Revolució burgesa en la caiguda de l'antic Règim i el sorgiment de l' Estat liberal.
- Conèixer la configuració de l'estat liberal: el liberalisme i la formació dels Estats nació; les primeres constitucions.
- Conèixer els efectes de la Revolució burgesa en la societat: l'individu i el dret al servei de la burgesia.
- Conèixer l 'origen i evolució del moviment constitucionalista, així com les experiències angloamericana i europees. Assimilar-ne els efectes: la divisió de poders, el reconeixement de Drets fonamentals.
- Conèixer les diferents etapes dins de la història del constitucionalisme: les seves reformes.
- Entendre el fenomen codificador com un mecanisme de solució a la disgregació, la incertesa del dret i les contradiccions.
- Conèixer els diferents models de codificació europeus.
- Assimilar la importància del iusnaturalisme i l'escola històrica del Dret i la Pandectística en el procés codificador.
Competències transversals:
Comunicar-se correctament, de forma oral i per escrit, tant en les llengu¿es pròpies com en una llengua estrangera.
Competències específiques:
Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)
La relació de matèries es pot trobar a l'índex de la Guia de Lectures de la UOC, i no cal, doncs, reproduir-la aquí.
Les lectures proposades en l'avaluació continuada i les lectures complementàries que es puguin suggerir conformen també el contingut de l' assignatura.
El material per preparar l'assignatura pivota sobre la Guia de Lectura, que forneix l'estructura discursiva de la matèria, la qual es complementa amb lectures específiques, tal com recullen les UAs i les Ges
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|