|
|||||
Consulta de les dades generals Descripció L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis Camps professionals en què es projecta Coneixements previs Objectius i competències Continguts Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport Informacions sobre l'avaluació a la UOC Consulta del model d'avaluació | |||||
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis. | |||||
L'assignatura de Dret civil I ens introdueix en una matèria, el Dret civil, que té per objecte l'estudi de les relacions jurídiques amb les quals es troba una persona en la vida quotidiana. El Dret civil s'ha configurat tradicionalment com a dret privat general, contraposat per una banda al dret públic i, per una altra banda, al dret privat especial. En efecte, el Dret civil és el dret que regula les relacions jurídiques privades a les quals pot tenir accés qualsevol persona, sense necessitat de reunir prèviament cap circumstància o requisit especial, com succeeix en el Dret mercantil, que seria un exemple de Dret privat especial que s'aplica als comerciants i als actes de comerç. |
|||||
L'assignatura Dret civil I, amb una càrrega docent de 6 crèdits ECTS, té caràcter introductori a l'estudi del dret privat i, per tant, no requereix uns coneixements previs especials. No obstant, és molt aconsellable haver cursat prèviament les assignatures Introducció al dret i Fonaments històrics del dret, que contribueixen a emmarcar-la i facilitar-ne la comprensió. L'estudi paral·lel o previ de l'assignatura Sistema Constitucional Espanyol també pot ser especialment beneficiós, no només per entendre la dicotomia dret privat/dret públic, sinó també per a conèixer els punts de confluència entre algunes matèries d'ambdues assignatures (per exemple, els drets de la personalitat o l'eficàcia dels drets fonamentals en les relacions privades). En tot cas, l'estudi de les fonts de l'ordenament jurídic que es duu a terme a Sistema Constitucional Espanyol s'haurà de tenir molt present a l'assignatura de Dret Civil I, ja que la competència per a la modificació i el desenvolupament del Dret civil es troba regulada a la Constitució. El Dret civil ha ocupat tradicionalment una posició central, vertebradora, en els estudis jurídics. El pla d'estudis de la UOC confirma aquesta centralitat. Després de Dret civil I, s'estudiaran el Dret d'obligacions i contractes (Dret civil II), els Drets reals i els fonaments del Dret hipotecari (Dret civil III, Dret hipotecari), el Dret de família i el Dret de successions (Dret civil IV), i els fonaments de la responsabilitat civil extracontractual (Dret de danys). És fonamental, abans d'endinsar-se en les diferents matèries que componen el Dret civil patrimonial, familiar o successori, haver assimilat els conceptes generals que s'estudien a l'assignatura Dret civil I. |
|||||
El coneixement de les matèries que formen aquesta assignatura és rellevant per a la gran majoria de professions jurídiques, per no dir totes, ja que els conceptes de la part general del Dret civil estenen la seva virtualitat, en molts casos, més enllà de l'àmbit civil pròpiament dit i s'utilitzen profusament en altres branques del Dret. En particular, el coneixement d'aquesta part de l'ordenament civil és fonamental per a l'exercici professional de l'advocacia en l'àmbit de les relacions privades, familiars o patrimonials; també és essencial per a l'exercici de la judicatura i la funció notarial i registral, i per a la resta de sortides professionals vinculades al Dret privat. |
|||||
Per a l'estudi de Dret civil I és molt aconsellable haver cursat prèviament Introducció al dret i Fonaments històrics del dret, assignatures que tenen una important càrrega d'introducció als estudis jurídics. |
|||||
OBJECTIUS (coneixements acadèmics i disciplinars)
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS
|
|||||
Mòdul didàctic 1:Introducció al dret civil. Disposicions preliminars Aquest mòdul constitueix una introducció o primera aproximació al Dret civil, com a part o sector de l'ordenament jurídic, i se centra en la seva evolució històrica, en la seva relació amb altres sectors de l'ordenament, en la seva caracterització com a dret privat i dret comú, en el paper estructural de la persona, i també en el marc constitucional d'exercici de les competències en matèria de dret civil. Una segona part del mòdul s'ocupa de les anomenades disposicions preliminars del dret civil, que són necessàries per a la seva aplicació. Mòdul didàctic 2: Dret de la persona El mòdul 2 se centra en la configuració de l'estatut jurídic de la persona i de les organitzacions privades en les quals la persona s'integra. Pel que fa a l'estatut de la persona, hi ha tres blocs temàtics fonamentals: a) el començament i extinció de la personalitat, les conseqüències d'aquests fets i les tècniques per donar publicitat a les circumstàncies rellevants que conformen l'estatut jurídic de la persona (Registre Civil); b) els drets inherents a la condició de persona (drets de la personalitat), tenint present que en la seva definició i protecció hi juga un paper rellevant el dret constitucional, atès que molts d'aquests drets són reconeguts per la Constitució; c) les qualitats personals (estats civils), i s'estudia de forma permenoritzada a les persones amb discapacitat; en aquest mateix context, s'hi estudien les mesures de suport a les persones amb discapcitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica. A banda de l'estatut de la persona individual, el Dret civil també s'ocupa de l'estudi d'algunes organitzacions privades (associacions i fundacions) per mitjà de les quals una persona o un col·lectiu de persones pot promoure, generalment amb voluntat de perdurar en el temps, la satisfacció de finalitats supraindividuals. En l'estudi d'aquest tema caldrà aprendre a distingir aquests dos tipus d'estructures organitzatives i esbrinar què significa el fet d'atribuir-los personalitat jurídica. Mòdul didàctic 3: El patrimoni. La relació jurídica i el dret subjectiu Aquest mòdul té un caràcter més instrumental, ja que s'hi presenten conceptes clàssics del dret privat (el patrimoni, els béns i les seves classes, les relacions entre les coses, etc.) molt útils per a l'estudi en el futur del dret patrimonial, familiar o successori. D'altra banda, també es tracta la relació jurídica que s'estableix entre persones, que el Dret organitza i dota d'un contingut positiu (facultats i poders) i negatiu (deures). El dret subjectiu es pot definir com un poder jurídic, una possibilitat d'actuació per aconseguir la satisfacció d'uns interessos propis. Amb relació als límits d'exercici del dret, destaquen els conceptes de bona fe, abús del dret i actes propis. La importància del transcurs del temps per a l'exercici dels drets es plasma en les figures de la prescripció i la caducitat. Mòdul didàctic 4: Autonomia de la voluntat. Negoci jurídic i representació El negoci jurídic serveix fonamentalment per designar els actes que les persones poden dur a terme en exercici de la seva autonomia privada, això és, de la possibilitat d'autorregular de manera vinculant molts dels seus afers personals, patrimonials, familiars o successoris. La utilitat pràctica d'aquesta categoria és, però, polèmica, ja que difícilment es poden extreure conseqüències pràctiques operatives d'un concepte que serveix per designar tant un contracte privat de compravenda com la constitució d'una societat mercantil, un testament, la celebració d'un matrimoni, o bé el reconeixement d'un fill. És important conèixer la categoria de negoci jurídic i les seves modalitats, les conseqüències del transcurs del temps en les relacions jurídiques i la teoria de la representació; així mateix, és molt important l'estudi de la declaració de voluntat i dels altres elements del negoci jurídic, i dels règims d'ineficàcia dels diferents negocis. |
|||||
|
|||||
Els quatre mòduls editats per la UOC són el material didàctic bàsic per a la preparació de l'assignatura. Els mòduls exposen el contingut de l'assignatura i s'acompanyen d'activitats complementàries, exercicis d'autoavaluació, el solucionari corresponent i una bibliografia de referència. Per a la correcta comprensió i assimilació dels mòduls també serà necessària la lectura de les GES i la realització tant de l'activitat introductòria com dels qüestionaris d'autoavaluació publicats a l'aula A banda dels mòduls, és indispensable disposar dels materials legislatius següents: el Codi civil i la legislació civil catalana (en edicions actualitzades). Pel que fa a la normativa de Catalunya, l'obra de referència és J. EGEA i J. FERRER, Codi Civil de Catalunya i legislació complementària, amb notes de concordança i jurisprudència, EUB, Barcelona. Encara que els mòduls d'aquesta assignatura són força voluminosos, també és recomanable la consulta d'un manual. Vegeu la bibliografia bàsica que conté el Mòdul i l'apartat de bibliografia bàsica d'aquest pla docent. |
|||||
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació. Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa. Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica. Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament. El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió. La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus. Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular. Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC. En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis. Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula. |
|||||
|