| Dret civil III | Codi: 03.513 : 6 |
El Dret Civil III té per objecte l'estudi dels drets reals, és a dir, els drets que tenen o poden tenir les persones sobre les coses. Aquesta assignatura resulta fonamental en el conjunt del Grau; és una de les parts del Dret Civil en la clàssica divisió de Savigny i, juntament amb el Dret Civil II, forma el nucli essencial del Dret patrimonial privat i, en bona mesura, del públic. És a més a més, una disciplina que exigeix canviar els motlles habitualment romanistes amb els quals s'estudia el Dret.
A través d'aquesta assignatura es pretén iniciar l'alumne en l'estudi i coneixement de les diferents categories legals que articulen jurídicament l'atribució, gaudi dels béns, així com la possessió, la propietat, els drets reals limitats i el Registre de la Propietat i el seu funcionament en quant a instrument bàsic de publicitat d'aquestes situacions jurídico-reals.
Cada vegada resulta més evident que la divisió del Grau en diverses assignatures és un recurs purament didàctic. En la pràctica és molt estrany que un cas es pugui estudiar i resoldre's aïlladament dins d'una disciplina jurídica. D'aquesta manera, la relació entre les diverses disciplines és obligada i l'especialització del jurista, cada cop més necessària atesa la magnitud del dret positiu, és també més difícil.
Dins del Dret civil, els drets reals ocupen tradicionalment el tercer lloc: suposen el coneixement previ dels grans conceptes de la Part General i es col·loquen després del Dret d'Obligacions i Contractes ja que comporten unes relacions més complexes. Efectivament, podríem dir (exageradament) que com a les obligacions, en els drets reals hi ha un subjecte actiu, el titular, però si busquem un subjecte passiu o obligat, trobarem que no és una persona concreta que deu una determinada prestació, sinó que afecta a la resta de l'univers, que té un deure general de respecte envers a aquella titularitat real i d'abstenir-se de fer actes que la pertorbin. Seguint amb aquest paral·lelisme, mentre que els contractes neixen per voluntat de les parts i les seves estipulacions resulten lícites mentre no siguin contràries a la llei, la moral o l'ordre públic, els drets reals són, en general a la pràctica, numerus clausus per voluntat del legislador civil liberal contrari a l'amortització dels béns i drets.
Després d'aquesta matèria se n'estudiaran d'altres per a les quals serà necessari el coneixement dels drets reals. És el cas del Dret patrimonial de família que suposa la formació d'un patrimoni conjugal en el cas dels règims de comunitat i, en molts casos, la possessió d'un habitatge familiar, l'ús del qual pot ser objecte de litigi en els casos de separació i divorci. També tractarà el Dret de família sobre la protecció dels béns que puguin correspondre a menors i persones amb discapacitat. Quant al dret successori, és aquest una font molt freqüent de drets reals: la successió per causa de mort transmet als hereus les propietats del difunt i, moltes vegades, drets reals limitats tan significatius com l'usdefruit.
Fora ja de l'àmbit del Dret Civil, seria difícil de trobar una disciplina jurídica la comprensió de la qual no requerís el coneixement dels drets reals.
A l'Estat modern, potser hem de pensar en primer lloc en el Dret Administratiu. Atès que el poder sobre les coses no és exercit només per les persones físiques privades, els ens públics són sempre titulars de drets reals: existeixen uns béns de domini públic, com també existeix la propietat privada dels ens públics (el mateix Codi Civil espanyol fa aquesta distinció als articles 338 i ss.). Però alhora, la història registra un creixent intervencionisme i control estatal sobre els drets reals, fins al punt que s'ha arribat a dir que la història de la propietat és la història de les seves limitacions. En el tema corresponent s'estudiarà com va néixer la propietat en el Dret Romà com un dret d'usar i d'abusar, i com aquest dret absolut s'ha anat limitant en favor de l'actual funció social del domini. Doncs bé, aquestes limitacions es troben a cavall del Dret Civil i del Dret Administratiu, formant les anomenades propietats especials.
El Dret Penal incideix en els drets reals en un doble sentit: protector, el títol XIII es dedica als delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic i limitador, ja que la mateixa funció social de la propietat fa que aquesta es limiti fins a impedir al propietari sostreure la cosa pròpia a la seva utilitat social o cultural.
El Dret Fiscal grava la transmissió, modificació i extinció de drets reals, ja sia per contracte, per herència o per donació; fins al punt que els actuals Impostos de Successions i Donacions i els de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats s'estudiaven abans conjuntament sota el nom d'Impostos de Drets Reals.
Alguns drets reals tenen una importància pràctica i substantiva tan gran que per al seu exercici disposen de procediments especials, que formen part del Dret Processal i que sovint s'estudien en aquesta disciplina, com són els interdictes que protegeixen la possessió - judicis verbals sobre tutela sumària de la possessió-, o l'acció reivindicatòria, que reclama el domini.
En el Dret Mercantil existeix una part de contractes, paral·lela a la mateixa part del Dret Civil; tot i que aquests contractes poden generar drets reals, no existeixen uns drets reals mercantils. Però sí que existeixen els drets sobre els títols valors que es transmeten per mitjans propis del Dret Civil o del Mercantil. Especialment és el cas de les accions o participacions socials que són objecte de drets reals que a vegades revesteixen una gran complexitat: per exemple, la propietat d'accions pròpies per la societat o l'usdefruit d'accions, on és tan difícil de distingir què és fruit (de l'usufructuari) i què és substància (del nu propietari).
Dins de l'àmbit dels Drets Reals, hi trobem conceptualment una part especialment àmplia i complexa, de la qual ja hem fet esment: l'anomenat Dret Hipotecari o Dret Immobiliari Registral; que a vegades conforma alguns temes del Dret Civil III i, d'altres, la seva extensió fa separar-lo del Dret Civil i estudiar-lo com una assignatura optativa. Tot el tràfic jurídic immobiliari (no oblideu que la compra de l'habitatge i la seva hipoteca són els negocis jurídics més importants que celebra una família espanyola mitja), transcorre pels camins del Dret Hipotecari.
Finalment, en el Dret Constitucional apareix el reconeixement i la protecció de la propietat privada, dins d'un sistema d'economia de mercat.
Tot el que hem dit fins ara fa palès que el Dret Civil III resulta essencial per a totes les professions jurídiques, fins i tot per aquelles que, a primera vista puguin semblar més allunyades del Dret Civil. No obstant, atès que els drets reals sobre els béns immobles tenen una major importància econòmica i una major complexitat jurídica, el contingut de l'assignatura és molt important per als professionals relacionats amb aquest tràfic: advocats civilistes o privatistes, en general, advocats d'empreses immobiliàries, notaris i registradors de la propietat.
Per a un correcte seguiment de l'assignatura i per tal d'assolir els objectius d'aprenentatge, és molt recomanable haver superat prèviament Dret Civil I i Dret Civil II.
Conèixer, aprendre i utilitzar els conceptes bàsics que configuren els drets reals dins del marc general del dret civil patrimonial . En finalitzar el curs l'estudiant hauria d'haver après :
1. El mecanisme d´adquisició i transmissió dels drets reals.
2.La disciplina ordinària i constitucional de la propietat privada.
3. La disciplina ordinària i constitucional dels anomenats drets reals limitats.
4. Els mecanismes d'aparença i publicitat dels drets reals.
Competències:
Competències específiques (conjunt de tècniques, habilitats aplicables a l'àmbit jurídic en general i a l'àmbit disciplinar de dret civil III). Cal desenvolupar les següents competències:
- Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
- Interpretació dels texts jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
- Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
- Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
Competències transversals
- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, en funció dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, de casos pràctics, preguntes de veritable/fals, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs.
En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).
1. Els drets reals. La possessió.
2. El dret de propietat.
3. L'adquisició i la transmissió de la propietat i els altres drets reals.
4. Les situacions de comunitat.
5. Els drets de gaudi i les càrregues reals.
6. Drets reals d'adquisició preferent.
7. Drets reals de garantia.
8. El Registre de la Propietat.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|