Dret mercantil II Codi:  03.518    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura de Dret Mercantil II s'estructura en quatre reptes, que es corresponen amb els quatre mòduls didàctics. Els tres primers es dediquen a l'estudi del dret de societats, que constitueix una part essencial del dret mercantil. L'últim repte se centra en el dret concursal.

Començarem abordant la teoria general del dret de societats, examinant el concepte de societat com a negoci jurídic que dona lloc tant a la creació de relacions obligatòries com a la configuració d'una nova entitat que adquirirà, llevat de supòsits especials, plena personalitat jurídica per actuar en el tràfic jurídic i econòmic. En el marc de la teoria general veurem la distinció entre societats civils i mercantils, els tipus societaris especials, les fonts de regulació i la doctrina de l'aixecament del vel de la persona jurídica.

Estudiarem a continuació el règim de les societats personalistes, i especialment el règim jurídic del principal exponent d'aquesta tipologia: la societat col·lectiva. Prestarem atenció també a les figures de la societat comanditària simple, el contracte de comptes en participació i l'agrupació d'interès econòmic.

Després de l'estudi de les societats personalistes passarem a l'examen de les societats de capital. D'una banda es tractaran els requisits i procediments de constitució de la societat, al fil dels quals veurem els aspectes fonamentals de l'escriptura i dels estatuts. Seguidament s'abordarà el finançament de les societats de capital, estudiant primer el règim d'aportacions dels socis al capital social i reserves de la societat, per tractar després les fórmules de finançament amb càrrec a recursos aliens.

L'estudi de les societats de capital segueix, en el segon repte, amb la disciplina de les participacions socials de les societats de responsabilitat limitada i de les accions de les societats anònimes i el seu paper en l'atribució dels drets de soci. S'estudien a continuació els òrgans de la societat: la junta general i l'òrgan d'administració, així com el règim dels comptes anuals de les societats de capital.

El tercer repte se centra en els restants aspectes rellevants del dret societari. Tracta d'una banda el règim de modificació dels estatuts socials de les societats de capital, així com el dret del soci a separar-se de la societat i els supòsits que permeten l'exclusió d'un soci. Aborda amb particular atenció el règim de les modificacions estructurals de les societats mercantils, la regulació de les quals es conté fonamentalment en la Llei de modificacions estructurals. En aquest punt s'estudien la transformació, la fusió i l'escissió, així com la cessió global de l'actiu i el passiu. Finalment, es dedica un espai a la consideració d'alguns tipus societaris especials.

El quart i últim repte estudia el dret concursal, que regula la situació en la qual un deutor amb diversos creditors no pot pagar-los en vèncer els seus crèdits. El dret concursal permet que tant deutor com creditors, demostrant la insolvència, aconsegueixin la declaració de concurs, per tal que els creditors "concorrin" (és per això que es parla de "concurs") alhora, en condicions d'igualtat, a un procés únic. D'altra banda, permet tenir un temps per a determinar quina és la situació real del patrimoni del deutor, i segons quina decidir si val la pena arribar a un conveni per a cobrar d'una altra manera, fins i tot amb certs sacrificis per als creditors o si és millor liquidar el patrimoni i pagar els crèdits fins on s'arribi. El dret concursal té un doble vessant, processal i substantiu. Com a procés judicial, tracten tots els tràmits que es fan amb la finalitat abans assenyalada: declaració de concurs, emissió d'un informe, etc. Des del punt de vista substantiu, determina com queden afectats els drets dels creditors per la situació de concurs: com es graduen entre si, les possibilitats de cobrament i la satisfacció final que s'aconseguirà.

Amunt

L'assignatura de Dret Mercantil II forma part del conjunt d'assignatures obligatòries del grau de dret. Requereix una certa base, i en particular bons coneixements de dret privat. Com que es tracta d'una continuació de Dret Mercantil I, convé haver cursat i superat Mercantil I per a estar en condicions de comprendre bona part dels conceptes. De la mateixa manera és convenient haver superat Dret Civil I i II. 

Amunt

El Dret mercantil, i en particular el dret de societats i concursal, que constitueixen l'objecte d'aquesta assignatura, són de gran importancia en l'exercici de la professió d'advocat per a l'assessorament empresarial, tant de petites com de grans companyies. És rellevant també per a altres professionals que intervenen en el tràfic jurídic de les societats, com és el cas de l'activitat notarial o registral, l'assessoria fiscal i comptable, l'auditoria, etc. 

Amunt

L'assignatura de Dret Mercantil II és una prolongació de la de Dret Mercantil I. Aquesta última comprèn l'estudi de l'estatut jurídic de l'empresari, aplicable totalment a les societats mercantils, i també l'estudi del Dret de la competència, normes que també han de ser observades, naturalment, per les societats mercantils. Per això, és imprescindible per a l'adequat seguiment de l'assignatura haver cursat i aprovat prèviament l'assignatura de Dret Mercantil I. És indispensable també comptar amb els coneixements bàsics aportats per les assignatures de Dret Civil I i II per entendre el règim del negoci jurídic constitutiu de les societats, així com les regles bàsiques de les obligacions i contractes.

Amunt

És molt recomanable, i en la pràctica imprescindible, haver superat Dret civil I, Dret civil II i Dret Mercantil I.

 

Amunt

Amb aquesta assignatura es vol contribuir a l'assoliment de les competències següents, de caràcter específic, transversal i bàsic:


a) Competències específiques

- Identificar els principis jurídics, i de les institucions jurídiques específiques de l'àmbit del dret mercantil societari.

Per tal d'assolir aquesta competència, l'assignatura es proposa els objectius següents:

  • Comprendre el concepte de societat i les seves diverses manifestacions en el nostre ordenament.
  • Comprendre les diferències entre societats personalistes i capitalistes.
  • Conèixer el règim de les societats de capital i les peculiaritats específiques de les societats anònimes i de les societats de responsabilitat limitada.
  • Comprendre l'estructura financera i l'estructura orgànica de les societats de capital.
  • Conèixer el règim de modificacions estructurals de les societats mercantils.
  • Conèixer el règim del concurs de creditors.

- Buscar, obtenir i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)

- Interpretar textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.

- Aplicar els principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.


b) Competències transversals

- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.

c) Competències bàsiques

- Saber aplicar els coneixements a la feina o vocació d'una forma professional i posseir les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d'estudi.

- Ser capaços de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins l'àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

- Transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Amunt

Unitat 1. Societats mercantils (I). Teoria general. Societats personalistes. Fundació i finançament de les societats de capital

1. Concepte de societat
2. Tipologia de societats mercantils
3. Societats personalistes
4. Les societats de capital
5. Constitució de les societats de capital
6. Finançament de les societats de capital

Unitat 2. Societats mercantils (II). Accions i participacions, òrgans socials i comptes anuals en les societats de capital

1. Accions i participacions socials
2. Òrgans socials
3. Comptes anuals

Unitat 3. Societats mercantils (III). Modificació d'estatuts, separació i exclusió de socis, i dissolució i liquidació de les societats de capital. Modificacions estructurals. Societats especials

1. La modificació d'estatuts en les societats de capital
2. Separació i exclusió de socis en les societats de capital
3. Dissolució de les societats de capital
4. Liquidació de les societats de capital
5. Modificacions estructurals de les societats mercantils
6. Règims especials de societat anònima: societat cotitzada i societat europea domiciliada a Espanya
7. Societats anònimes especials
8. Societats anònimes i societats de responsabilitat limitada laborals i societats participades
9. Altres formes societàries
10. Els grups de societats

Unitat 4. Dret concursal

1. Concepte, finalitat i règim legal del dret concursal
2. La declaració de concurs: requisits i procediment
3. La declaració de concurs: efectes
4. Fase comuna
5. Fase de conveni o liquidació
6. Qualificació
7. Conclusió del concurs
8. Algunes qüestions processals i de dret internacional privat

Amunt

Amunt

L'eina bàsica d'estudi de l'assignatura la constitueixen els mòduls didàctics de Dret Mercantil II elaborats pels professors Miquel Peguera, Blanca Torrubia i Eduardo Valpuesta.

És molt important seguir les indicacions sobre actualitzacions que es facin a través de les Guies d'Estudi (GES) i altres materials, que tenen per funció orientar i facilitar el procés d'aprenentatge, o bé a través de missatges al tauler o d'altres indicacions a l'aula.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt