| Dret constitucional | Codi: 03.524 : 6 |
El Dret Constitucional és una assignatura obligatòria dins del mòdul fonamental del Grau de Dret, de 6 crèdits, situada en el segon semestre del pla d'estudis. Constitueix la continuació natural de l'assignatura Sistema Constitucional espanyol, amb la qual forma una unitat inescindible. Amb aquestes dues assignatures es pretén donar un coneixement global del sistema constitucional espanyol, això és, la manera en que s'organitza la convivència política a l'Estat espanyol. Es tracta, en general, d'estudiar des d'una perspectiva jurídica (i no pas sociològica o politològica) com s'estructura el poder públic i com aquest es relaciona amb els ciutadans, examinant per tant com aquestes grans qüestions estan prescrites en les normes, començant per la primera de totes elles, que és la Constitució.
Aquelles matèries constitucionals que no van ser estudiades a Sistema constitucional espanyol i que estan previstes en la Constitució i les normes que la complementen i desenvolupen constitueixen l'objecte de l'assignatura Dret Constitucional, i són, concretament, les institucions estatals (Corona, Corts Generals, Govern, Poder Judicial i Tribunal Constitucional), les relacions amb la UE, l'organització territorial de l'Estat (Comunitats Autònomes) i el sistema de drets i llibertats (declaració de drets civils, polítics i socials, i mecanismes de protecció i de garantia).
Per tant, per estudiar profitosament Dret Constitucional cal disposar dels coneixements que subministra Sistema Constitucional espanyol, perquè en aquesta assignatura es tracten els conceptes generals relatius a la Constitució (conceptualització històrica i present, funcions, valor, protecció, entre d'altres), així com d'altres matèries (com els principis estructurals de l'Estat o el sistema de fonts del dret) que es projecten sobre les que ara són objecte d'estudi.
Per les seves funcions i pel seu caràcter suprem, la Constitució és el fonament de la resta de l'ordenament jurídic. D'una banda, la resta de les normes han de ser conformes a ella i no la poden contradir. D'altra banda, la Constitució estableix els principis bàsics que han d'inspirar la regulació de moltes i decisives matèries, en pràcticament totes les branques del dret. Per aquests motius, el coneixement de la Constitució i dels mecanismes de la seva aplicació resulta d'una cabdal importància per a l'adequada comprensió de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i dels diversos sectors normatius que l'integren.
Pels mateixos motius que s'acaben d'indicar (posició de supremacia de la Constitució i funcions que compleix respecte de l'ordenament), resulta clar que el coneixement del Dret Constitucional és imprescindible per a l'exercici de les diverses professions jurídiques (advocacia, judicatura, servei públic, docència). D'altra banda, el Dret Constitucional es projecta en alguns àmbits específics com ara el de la protecció de dades, la llibertat sindical o la defensa dels drets dels immigrants, que han donat lloc a l'aparició d'assessors molt especialitzats que treballen gairebé de manera exclusiva aquestes matèries.
El caràcter suprem de la Constitució respecte de la resta de les normes i l'existència de mecanismes jurisdiccionals per a fer efectiva aquesta supremacia i que garanteixen la subjecció de tots els poders públics, inclòs el legislador, a la Constitució, fan que resulti d'un especial interès conèixer com han estat interpretades les normes constitucionals pel seu màxim intèrpret, el Tribunal Constitucional. D'aquí, l'interès pel coneixement de la jurisprudència constitucional, tant pel que fa als seus continguts substantius com també a les tècniques i mètodes d'interpretació de la Constitució.
En primer lloc, per estudiar profitosament Dret Constitucional cal disposar dels coneixements que subministra Sistema Constitucional espanyol, perquè en aquest s'han tractat els conceptes generals relatius a la Constitució (conceptualització històrica i present, funcions, valor, protecció, entre d'altres), així com d'altres matèries i qüestions (com els principis estructurals de l' Estat o el sistema de fonts del dret) que es projecten sobre aquelles que ara són objecte d'estudi.
En segon lloc i a l'igual que esmentàvem a Sistema Constitucional espanyol, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi del Dret Constitucional. És convenient haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. L'assignatura de Teoria del Dret proporciona aquesta base inicial, però també s'adquireix amb l'estudi de la resta d'assignatures de contingut jurídic del primer semestre.
És molt recomanable haver superat Sistema constitucional espanyol. És aconsellable haver superat Introducció al dret (03.508), Fonaments històrics del dret (03.509) i Política i societat (03.507).
Coneixements acadèmics i disciplinaris.
Com a objectiu general es pretén que l'alumne es familiaritzi, comprengui i interioritzi tota la regulació juridicopositiva del sistema constitucional que neix de la Constitució de 1978, tant en el seu aspecte orgànic, pel que fa a la regulació de la dinàmica de funcionament dels poders de l'Estat i la seva distribució territorial, com en la seva part dogmàtica, quant a l'aspecte central de qualsevol text constitucional: els drets fonamentals i llibertats públiques. En concret:
1. Conèixer la composició, l'organització, les funcions i les relacions dels òrgans estatals i les seves institucions bàsiques: Corona, Corts Generals, Govern, Poder Judicial i Tribunal Constitucional.
2. Saber identificar els models d'organització territorial de l'Estat i conèixer el procés de construcció de l'Estat autonòmic i els principis que l'estructuren. Conèixer l'organització de les comunitats autònomes i les fonts del dret autonòmic. Conèixer el sistema de distribució de competències i les relacions de conflicte i de col·laboració entre l'estat i les comunitats autònomes. Examinar els trets principals del sistema de finançament de les comunitats autònomes.
3. Conèixer l'evolució històrica dels drets i llibertats fonamentals i les característiques generals de les següents categories jurídiques: "dret fonamental", "llibertat pública", "garantia institucional" i "principis rectors". Aprofundir en el règim jurídic dels drets i llibertats: naturalesa jurídica, delimitació, col·lisions i concurrència entre els diferents drets, i règim de suspensió dels mateixos. Conèixer el sistema general de garanties dels drets i llibertats i aprofundir en les seves garanties jurisdiccionals específiques: l'empara ordinària, el recurs d'empara constitucional, i la protecció jurisdiccional internacional. Conèixer els diversos tipus de drets i llibertats, segons llurs classificacions principals, i aprofundir en l'estudi d'alguns d'ells en particular com, per exemple, el principi d'igualtat, el dret a la tutela judicial efectiva, els drets de l'àmbit privat, els drets polítics i de participació i els drets socials.
Competències específiques :
1. Desenvolupar capacitat per a indentificar els principis i les institucions jurídiques d'aquest àmbit disciplinari.
2. Desenvolupar capacitat per a interpretar textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eines d'anàlisi.
3. Saber aplicar els principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
4. Saber interpretar i aplicar l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
5. Desenvolupar capacitat per a fer un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.
6. Desenvolupar capacitat d'anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
Competències transversals:
1. Desenvolupar capacitat de resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
2. Saber aprendre autònomament i adaptar-se a noves situacions.
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).
a) Índex de continguts
Mòdul 1. Els òrgans constitucionals de l'Estat
Mòdul 2. La Unió Europea
Mòdul 3. Les comunitats autònomes
Mòdul 3. Drets i llibertats
b) Relació entre els mòduls docents
Els mòduls didàctics guarden una estreta relació instrumental entre ells. De fet, és la mateixa relació que en la Constitució guarden la part orgànica i la part dogmàtica.
En el curs de Sistema Constitucional espanyol vam veure com l'article 16 de la Declaració francesa dels Drets de l'Home i del Ciutadà, de 1789, establia que "Tota societat on no estigui assegurada la garantia dels drets ni determinada la separació de poders no té constitució". Aquest breu article reflecteix l'essència de tota constitució en establir dos requeriments nuclears per a la seva existència: la garantia dels drets -d'on es derivarà tota la part dogmàtica de la constitució- i la separació de poders -que conformarà la part orgànica de la constitució-. La segona es troba a més a més condicionada a l'èxit de la primera, és a dir, atès que la convivència humana es produeix en l'Estat, les constitucions organitzen els poders d'aquest per a limitar-los i conduir-los en la seva acció cap a l'èxit de la vigència real i efectiva dels drets i llibertats dels ciutadans.
Així doncs, els mòduls que veurem en aquesta assignatura analitzen, d'una banda, tant el conjunt d'òrgans constitucionals de l'Estat i llurs dinàmiques de relació i funcionament com la distribució territorial del poder, és a dir, l'organització funcional i territorial de l'Estat espanyol. També s'inclou, d'altra banda, la causa primera que justifica tota acció del poder públic i el limita alhora: els drets i llibertats dels ciutadans.
Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya.
El material docent de l'assignatura constitueix la referència bàsica en el seguiment de la matèria. Té com a objectiu actuar com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica de l'aula, la realització de les proves d'avaluació continuada (PACs), el treball amb les guies d'estudi (GES), el treball sobre els casos pràctics proposats als mòduls i les webs complementàries que es poden trobar a l'aula i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant.
Dins l'espai virtual de l'aula, es troben a disposició de l'estudiant les guies d'estudi (GES), la funció de les quals és orientar i facilitar el procés d'aprenentatge. Aquestes guies també donaran notícia de les novetats legislatives o jurisprudencials més importants de cada matèria i actualitzaran, si s'escau, els mòduls didàctics de l'assignatura.
Igualment disposareu del material complementari "Materials de l'assignatura (Biblioteca)" dins l'aula, en l'apartat "Recursos/ Materials de l'assignatura".
A través de les bases de dades de la Biblioteca i de l'apartat "Fonts d'informació", que es troba a l'espai "Recursos", podeu accedir a tota la normativa necessària per a l'estudi de l'assignatura (Constitució, Estatuts d'Autonomia, Legislació, etc.). També teniu enllaços que us permeten accedir a la jurisprudència del Tribunal Constitucional, així com altres eines que us poden ser d'utilitat: enllaços a revistes de Dret Constitucional, a pàgines web d'interès, etc.
Per a la preparació de l'assignatura, a més a més dels materials docents, resulta imprescindible l'ús d'una recopilació normativa que inclogui la Constitució i les principals lleis que la desenvolupen i formen el sistema constitucional. En aquest curs, és especialment remarcable ja que s'ha de fer servir la legislació que regula les diverses institucions i poders estatals (reglaments del Congrés i del Senat, lleis reguladores del Govern i l'Administració, Llei orgànica del Poder Judicial), la que desenvolupa els drets i llibertats constitucionals i aquella que regula l'organització territorial de l'Estat (especialment, els Estatuts d'Autonomia de les Comunitats Autònomes). Hi ha diverses recopilacions entre les que destaquen:
a) Lleis Polítiques de l'Estat, a càrrec d'E. Albertí i M. González, Civitas, Madrid, darrera edició.
b) Lleis Polítiques, a càrrec de F. de Carreras i Juan Carlos Gavara, Aranzadi, Pamplona, darrera edició.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|