Dret administratiu II Codi:  03.526    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

Enfocament conceptual de l'assignatura

Tradicionalment el Dret administratiu s'ha impartit a les Facultats de Dret en dues assignatures anuals: Dret administratiu I i Dret administratiu II. El primer era també conegut com a Part general, on s'estudiaven les principals institucions i conceptes amb un caràcter abstracte; el segon, la Part especial, coneixia de regulacions concretes.

Aquest plantejament de la disciplina, si bé residualment, encara es manté. L'expansió de les actuacions de les Administracions públiques ha comportat també la del Dret administratiu. Matèries que es tractaven a Dret administratiu I s'ofereixen ara a Dret administratiu II, i d'aquest últim han anat sortint matèries que són actualment objecte d'assignatures específiques (Dret urbanístic, Dret de la funció pública o el Dret del medi ambient). Per tant, l'assignatura Dret administratiu II que s'ofereix no tanca el tractament del Dret administratiu, sinó que fa atenció als seus eixos principals.

 

Amunt

Aquesta assignatura forma part del Grau en Dret (240 crèdits ECTS), que la UOC ofereix dins el marc general de l'adaptació de l'ensenyament universitari a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES).  

En aquest sentit, l'assignatura de Dret Administratiu II es cursa després d'haver estudiat la part general de Dret Administratiu I, per tant, una vegada s'han assolit ja uns determinats coneixements conceptuals de la matèria. A la vegada, la superació d'aquesta assignatura possibilita també poder cursar altres assignatures com Dret Públic de Catalunya o Dret de la Funció Pública.

Amunt

La intervenció, directa o indirecta, de l'Administració en l'esfera vital del ciutadà és actualment una constant en la qual el Dret administratiu apareix amb una doble faceta. D'una banda regulant o fixant el marc en el què actua el poder públic, d'altra servint de garantia al ciutadà.

Des de la primera perspectiva el Dret administratiu pot ser de gran utilitat per aquella persona que vol treballar en una Administració pública. En aquest sentit cal destacar que la matèria de Dret administratiu es troba present en la immensa majoria de temaris d'oposicions als cossos de funcionaris.

Pel que fa a l'exercici de l'advocacia, generalment en defensa dels interessos dels ciutadà front actuacions de l'Administració, s'acostuma a treballar en àmbits com l'urbanisme (llicències, plans), el medi ambient, els serveis públics (concessionaris, drets dels usuaris), les sancions administratives, els contractes amb l'Administració, les subvencions, etc. Cal recordar que un gran nombre dels assumptes que es plantegen davant dels tribunals de justícia pertany a l'ordre contenciós administratiu. En aquest punt té gran importància l'estudi de les garanties procedimentals i jurisdiccionals com a complement indispensable de l'estudi de l'acte administratiu què és el resultat d'un procediment i és susceptible de control pels tribunals.

L'interès que té per a la pràctica professional es fa palès en la importància que, igual que en Dret administratiu I, es dóna als casos pràctics. Es tracta d'aplicar els conceptes estudiats a supòsits de fet habituals en la relació entre ciutadà i Administració.

Amunt

És molt recomanable haver superat l'assignatura de Dret Administratiu I.

Amunt

L'estudi de l'assignatura ha de permetre a l'estudiant, d'una banda consolidar els seus coneixements de Dret administratiu i, de l'altra, assolir un nivell més concret de coneixement de l'ordenament jurídicoadministratiu, tant pel que fa a les relacions que s'estableixen entre les Administracions i els ciutadans, com respecte a les diferents formes d'actuació de l'Administració pública.

Des d'aquesta perspectiva, els materials didàctics i les diferents activitats acadèmiques plantejades han de traduir-se en l'assoliment d'unes determinades competències, que podem agrupar en dos grans blocs:

1.- Competències transversals:

  • Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisions i criteris clars.
  • L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

2.- Competències específiques:

  • Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
  • Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant principis jurídics com a eina d'anàlisi.
  • Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits de fet.
  • Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb valors ètics.
  • Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat.
  • Anàlisi crític de l'ordenament jurídic

 

Amunt

L'assignatura es divideix en cinc grans blocs que es corresponen amb els diferents mòduls.

Mòdul 1.- Les garanties jurisdiccionals.

El primer és, en certa mesura, el complement indispensable de l'estudi de l'acte administratiu (matèria que va ser objecte del darrer mòdul de l'assignatura de Dret Administratiu I), en tant que aquest és el resultat d'un procediment i és susceptible de control judicial pel Tribunals de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

En aquest sentit, el Mòdul didàctic 1 de l'assignatura fa referència als aspectes següents: 

  • La jurisdicció contenciosa administrativa.
  • Òrgans i competències.
  • Les parts en el procés contenciós-administratiu.
  • Objecte del recurs i pretensions de les parts.
  • El procediment contenciós-administratiu.
  • L'execució de sentències.
  • Procediments especials. La protecció dels drets fonamentals de la persona.

Mòdul 2.- Les garanties patrimonials.

En el segon mòdul es tracten els mecanismes elaborats pel Dret administratiu per a recomposar la incidència de l'activitat administrativa sobre l'esfera patrimonial dels particulars, bàsicament a través del marc de garanties que estableix la legislació d'expropiació forçosa i de la responsabilitat de l'Administració.

  • Concepte i antecedents.
  • Objecte, subjectes i causa.
  • Procediment general de l'expropiació.
  • La declaració d'utilitat pública o interès social.
  • L'acord de necessitat d'ocupació.
  • La determinació del preu just.
  • El pagament i la presa de possessió.
  • El quadre de garanties de l'expropiació.
  • Les expropiacions especials a la Llei d'Expropiació Forçosa (LEF).
  • Les ocupacions temporals.
  • L'evolució i el significat de la responsabilitat patrimonial de l'Administració.
  • Requisits i Pressupòsits.
  • El procediment de responsabilitat patrimonial.

Mòdul 3.- Contractació Administrativa. 

En el tercer mòdul és objecte d'estudi la figura del contracte administratiu, un tema clàssic del dret administratiu, que junt amb l'acte administratiu és una de les formes per les quals l'Administració manifesta la seva voluntat.

  • Origen i evolució històrica.
  • Les clàusules exorbitants i la naturalesa jurídica dels contractes administratius.
  • Contractes administratius i contractes civils de l'Administració.
  • El marc normatiu. La Llei de contractes del sector públic: antecedents i justificació.
  • L'estructura de la Llei de contractes del sector públic.
  • Àmbits d'aplicació subjectiu i objectiu de la LCSP.
  • La jurisdicció competent.
  • Els contractes del sector públic.
  • El cicle contractual.
  • Formalització i execució: les garanties contractuals.
  • La modificació, pròrroga i extinció dels contractes.

Mòdul 4.- L'activitat de l'administració.

El mòdul 4 tracta les fórmules jurídiques a través de les quals es desenvolupa l'activitat de l'Administració.

  • L'activitat administrativa d'intervenció per raons de seguretat. De la policia administrativa a la gestió de riscos.
  • La supervisió administrativa d'activitats econòmiques i prestació de serveis per particulars.
  • Activitat inspectora i sancionadora. Les sancions administratives.
  • L'activitat de foment. La subvenció.
  • Activitat de prestació. El servei públic.
  • L'activitat de regulació de sectors econòmics d'interès general.

Mòdul 5.- Els béns públics.

Finalment, el mòdul 5 tracta les responsabilitats i facultats que l´Administració ostenta sobre el béns públics i el seu règim d´ús.

  • Els béns de domini públic.
  • El règim jurídic del domini públic.
  • El règim d'ús dels béns demanials.
  • Altres figures del tràfic demanial.
  • Els béns patrimonials de l'Administració.
  • Els béns comunals.
  • Estudi particularitzat de dos tipus de béns públics: les muntanyes i les costes.

Amunt

Expropiació forçosa XML

Amunt

Els materials bàsics per a la preparació de l'assignatura són els mòduls didàctics que, per aquesta assignatura, edita la Universitat Oberta de Catalunya. Els mòduls didàctics s'han de considerar com una eina per a l'estudi i no com una resposta completa i definitiva a tots els aspectes que han d'integrar la formació de l'estudiant. És per això que és convenient que aquests materials es complementin amb l'estudi d'un manual de la matèria.

Amb la finalitat d'ampliar el contingut d'alguns dels apartats dels mòduls, teniu també al vostre abast, com a material complementari de l'assignatura i fonts d'informació, diversos articles o estudis que o bé es corresponen a lectures indicades en els mateixos mòduls o bé són útils a criteri dels consultors. Això permetrà aprofundir algun dels temes tractats; en alguns casos aquests textos poden ser necessaris per a treballar les activitats complementàries del semestre que s´indiquen a la bibliografia i es poden trobar com a material associat a l'aula.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt