| Dret internacional públic | Codi: 03.531 : 6 |
El Dret Internacional Públic és un ordenament jurídic que regula principalment les relacions entre els Estats, raó per la qual, es troba marcat per la tensió contínua entre el principi de sobirania dels Estats i l'existència de problemes i interessos que traspassen les fronteres nacionals. Així i tot, l'evolució d'aquest ordenament ha donat lloc a l'aparició d'altres subjectes de Dret Internacional, com per exemple les Organitzacions internacionals i els individus -de forma més limitada- que també són destinataris directes de les seves normes.
Pel que es refereix al contingut temàtic, en aquesta assignatura s'analitzen els orígens i les característiques principals del Dret internacional públic en la seva qualitat d'ordenament jurídic de la comunitat internacional. A més, s'estudien les diferents formes en les quals els drets i obligacions internacionals poden crear-se, modificar-se o extingir-se. La relació entre el dret internacional públic i els drets nacionals també forma part del contingut temàtic cobert per l'assignatura.
Ara bé, la comunitat internacional compte ara amb diversos actors, per tant, en aquesta assignatura s'estudien i s'identifiquen els subjectes del Dret internacional públic, entre els quals, l'Estat segueix sent el subjecte principal però no únic. És per això que, l'assignatura també analitza les diverses dimensions de subjectivitat internacional de l'Estat, inclosos els seus aspectes competencials.
Una de les característiques del Dret internacional públic contemporani és la prohibició d'emprar l'ús de la força per resoldre les diferències internacionals. En aquesta assignatura s'analitza tant els mitjans pacífics de solució de controvèrsies, com els principis i institucions internacionals relacionats amb l'aplicació coercitiva de les normes internacionals.
Més encara, a través de l'estudi de la responsabilitat internacional, l'assignatura també s'ocupa d'analitzar les relacions que es creen quan les normes internacionals són violades.
Finalment, l'assignatura dedica un espai a analitzar dos àmbits materials d'especial rellevància com són el relatiu a la protecció del medi ambient i el que se centra en la protecció de la dignitat humana.
L'assignatura de Dret Internacional Públic (DIP) està emmarcada entre les assignatures Fonamentals que porten a la obtenció de la llicenciatura de Dret. Juntament amb altres assignatures del Pla d'Estudis -com ara Dret Constitucional, Dret Penal I, o Dret de la Unió Europea- el seu contingut construeix l'aparell conceptual bàsic que permet la comprensió d'altres assignatures que es cursaran amb posterioritat.
El Dret Internacional Públic (DIP) és una matèria de coneixement imprescindible per qualsevol jurista, ja que actualment són molts els àmbits on incideixen i s'han d'aplicar normes internacionals. A més, una formació específica en DIP és imprescindible per l'exercici de certes professions com ara: la carrera diplomàtica, el funcionariat internacional, advocacia en afers internacionals o l'assessoria en organitzacions no governamentals.
S'aconsella haver superat Sistema constitucional espanyol.
Coneixement acadèmics i disciplinessis (específics de l'assignatura)
S'espera que al final del curs l'estudiant hagi après una sèrie de conceptes clau que configuren la base d'aquest sistema jurídic. En concret, els objectius relatius als continguts són els següents:
- Entendre que la societat internacional és cada vegada més interdependent -en els plànols econòmic, social, medi ambiental, etc.- i que la sobirania dels Estats està limitada per les normes internacionals que han acceptat voluntàriament.
- Conèixer que els Estats han creat també un conjunt d'organitzacions internacionals que doten de certa estructura institucional centralitzada (d'ordre regional o universal) a la creació, interpretació i aplicació d'aquest Dret internacional.
- Saber que, no obstant l'existència d'Organitzacions internacionals, el Dret internacional segueix sent un ordenament jurídic fortament descentralitzat en els seus processos de creació, interpretació i aplicació de les normes internacionals. Els Estats mantenen una posició privilegiada en aquests processos jurídics ja que són, alhora, els principals creadors, intèrprets, aplicadors i destinataris del Dret internacional.
- Entendre que, al marge de falses aparences, el Dret internacional té un nivell alt de compliment voluntari. El motiu principal és que s'adopta amb el consentiment dels Estats obligats al seu compliment. Només en els casos en què es veuen afectats interessos essencials per a la defensa de la sobirania dels Estats, el grau de compliment del Dret internacional públic pot tornar-se perceptiblement més baix.
- Ser conscients que una part significativa de les normes internes dels Estats tenen origen en el Dret internacional i són de compliment obligatori.
- Saber que els tractats internacionals vàlidament celebrats formen part de l'ordenament jurídic espanyol una vegada publicats en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
- Veure que el Dret internacional segueix sent un instrument necessari per a l'ordenació de les relacions internacionals. La progressiva erosió de la sobirania dels Estats, que consolida l'evolució del Dret internacional, és una de les condicions per a l'objectiu de la pau mundial.
Competències específiques
Amb la voluntat de donar efectivitat a les tendències didàctiques que es deriven de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), dins dels objectius de l'assignatura de Dret internacional públic també resulta important aconseguir altres finalitats metodològiques generals de l'aprenentatge del Dret i específics de la nostra disciplina. En concret es perseguirà:
- La comprensió de la importància d'articular aproximacions teòriques i pràctiques al Dret internacional públic.
- El coneixement de les diferents fonts d'accés a la informació jurídica internacional.
- L'adquisició de l'habilitat jurídica d'identificar les normes jurídiques aplicables al cas.
- L'adquisició d'instruments d'anàlisi comparativa i crític del Dret.
- L'adquisició d'habilitats específiques per a la solució de casos nacionals i internacionals en els quals s'ha d'aplicar el Dret internacional públic.
Competències transversals
A més d'aquests coneixements i competències específiques de la nostra assignatura, en totes les assignatures de la Llicenciatura de Dret es treballen un conjunt de competències transversals i generals de la UOC:
- Capacitat per buscar, seleccionar, i estructurar informació
- Raonament crític.
- Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
- Domini de la llengua estrangera.
- Treball amb les TICs.
- Autoorganització del treball i de l'estudi.
- Responsabilitat social del coneixement.
L'assignatura està dividida en quatre blocs temàtics, que corresponen cadascun a una prova d'avaluació contínua (PAC)
I.- Concepte. Fonts. Relacions del Dret internacional públic amb el dret intern.
II.- Subjectes: L'Estat en el Dret internacional públic, les organitzacions internacionals i altres subjectes no estatals.
III.- Les Competències de l'Estat. Els òrgans estatals de les relacions internacionals.
IV.- L'aplicació del Dret internacional públic: La responsabilitat internacional de l'Estat, els mitjans jurisdiccionals de solució de controvèrsies i la responsabilitat internacional de l'individu.
Per a cadascuna de les PACS existeix un mòdul textual preparat específicament per a l'assignatura per experts en la matèria. Aquests recursos es complementen amb altres textos doctrinals o normatius, jurisprudència internacional i/o documents d'organitzacions internacionals.
S'aconsella consultar l'apartat de recursos que es troba al final de la pàgina de cada PAC.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|