• Descripció

La Unió Europea (UE) és el resultat d'un procés evolutiu que ja ha complert setanta anys, i que avui en dia encara es troba en fase de definició. La Unió, cada vegada més, influeix  en el nostre entorn polític, econòmic i social. El coneixement de la seva estructura i el seu funcionament és un instrument necessari,  tant per a desenvolupar les diferents activitats professionals, com per a comprendre i assimilar més bé l'extensa i sovint complexa informació que ens arriba des de les instituciones europees. D'aquesta manera, l'assignatura pretén proporcionar una informació horitzontal sobre la UE que permeti entendre què és i què fa la Unió  i cap a on avança  el procés d'integració europea, tenint en compte també els canvis que ha comportat el Brexit, amb la sortida del  Regne Unit  de la Unió. Per això, en aquesta assignatura es posarà l'accent en els temes clau que permeten cobrir els aspectes més importants dels seus objectius i valors, el model organitzaiu, el personal, el finançament, l'ordenament jurídic i la seva aplicació, així com el seu sistema judicial.

Igualment, cal posar en valor el treball de la Unió per dur a terme els seus objectius i polítiques en consonància i coherència  amb l'Agenda 2030 i la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), que la coverteixen en una organització amb un paper important a jugar en l'assoliment dels ODS. D'aquesta manera, la seva activitat es dirigeix  a contribuir a la prosperitat (econòmica i social) no només dels seus estats membres, sinó també dels seus ciutadans, en condicions dignes i d'igualtat, a la preservació del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic, a aconsegir el progrés econòmic, social i tecnològic de manera sostenible, i també a contribuir, a través de la seva actuació exterior, a garantir la pau i la seguretat internacionals.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura és una assignatura obligatòria de 4 crèdits del grau de Dret que està estretament relacionada amb l'assignatura de Dret Internacional públic, que és la que proporciona els coneixements necessaris previs per entendre què és una organització internacional, com funciona, què són els tractats internacionals, etc. Una vegada superada aquesta assignatura, es pot entrar en l'estudi de la UE, que és una organització internacional particular, amb característiques pròpies i diferents de les altres organitzacions internacionals.

• Camps professionals en què es projecta

Actualment, a tots els treballs d'àmbit jurídic (sector públic i privat) es pressuposa que el professional disposa d'un cert coneixement del dret de la UE. Per aquells estudiants que vulguin especialitzar-se en l'àmbit de la UE i del seu dret, existeixen diferents possibilitats, com per exemple:

-L'ingrés en l'estructura d'alguna de les institucions europees o d'algun dels seus òrgans. Existeix en aquest cas la via del funcionariat (concursos), i també la possibilitat de treballar-hi per un període determinat a través de contractes temporals (els perfils acostumen a ser específics). La informació i els formularis es troben a la Web de l'oficina de selecció de personal de la UE (EPSO) i també es publiquen en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE).

-Igualment, les administracions autonòmiques, locals i centrals estan cada cop més interessades en persones que disposin de coneixements generals i també especialitzats en l'àmbit de la UE. En les oposicions a aquestes administracions cada vegada hi ha més exigències vinculades al funcionament de la Unió Europea

-També en l'àmbit privat, l'exercici de l'advocacia en despatxos professionals pressuposa que el professional liberal disposa de certs coneixements sobre el dret de la Unió Europea, que és la base per poder comprendre la majoria de les normes que regeixen especialment en l'àmbit del dret d'empreses.

• Coneixements previs

• Informació prèvia a la matrícula

És molt recomanable haver superat les assignatures "Sistema constitucional espanyol" i "Dret Internacional Públic".

• Objectius i competències

Objectius:

-Situar històricament  i políticament la creació de les Comunitats Europees i el naixement posterior de la Unió Europea: tot i que sovint es confonen, ambdós conceptes no són sinònims i una correcta distinció és fonamental:

-Delimitar els objectius i finalitats de les Comunitats Europees i  de la Unió, distingint-los dels objectius dels Estats membres;

-Conèixer les institucions i òrgans de la UE, la seva composició, funcions i instruments de treball;

-Entendre qui i com s'adopten els actes jurídic  i de quina manera es produeix la inserció d'aquests  actes en els ordenaments jurídics interns del Estats;

-Adquirir els coneixements sobre qui participa en l'aplicació del dret de la UE i quins són els òrgans judicials que en garanteixen el seu compliment.

-Conèixer el contingut de les grans línies de reforma actual, desprès del fracàs de la Constitució Europea de 29 d'octubre de 2004, establertes en el Tractat de Lisboa de 13 de desembre de  2007.

-Entendre el funcionament del TJUE i l'accés a la tutela judicial de la Unió Europea.

Competències específiques:
        
-Identificar els principis jurídics i les institucions jurídiques del Dret de la Unió Europea.

-Interpretar els textos jurídics amb una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics como a eina d'anàlisi.

-Aplicar els principis del dret i la normativa jurídica de la UE als supòsits fàctics.

-Interpretar i aplicar l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.

-Desenvolupar un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.

-Analitzar críticament l'ordenament jurídic de la UE.

Competències transversals:

-Liderar equips de treball de manera creativa.

-Ser capaç d'aprendre amb autonomia i d'adaptar-se a noves situacions

METODOLOGIA D'AVALUACIÓ

La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).

En aquesta assignatura es realitzen quatre Proves d'avaluació continua (PACs).

• Continguts

Els continguts  d'aquesta assigantura formen part dels 4 mòduls d'estudi i són els següents: 

Mòdul 1:  Configuració de la Unió Europea

1. Naixement i evolució històrica del procés de construcció europea

1.1. Raons polítiques, econòmiques i geoestratègiques per la seva creació 

1.2. De la CECA a la UE: fites més rellevants 

1.2.1. El Tractat de París 

1.2.2. Els Tractats de Roma 

1.2.3. El Tractat de Brussel·les 

1.2.4. L'Acta Única Europea

1.2.5. Tractat de Maastricht 

1.2.6. Tractat d'Amsterdam 

1.2.7. Tractat de Niça 

1.2.8. Tractat de Lisboa

1.3. El futur de la UE 

2. Naturalesa jurídica de la Unió Europea. Què és la UE?

2.1. La UE com a organització internacional d'integració 

2.2. Les principals manifestacions de la subjectivitat internacional de la UE 

2.2.1. La conclusió de tractats internacionals 

2.2.2. La representació de la Unió Europea a l'exterior 

2.2.3. La participació de la Unió Europea en altres organitzacions internacionals 

2.3. Valors, principis i objectius. La defensa de l'estat de dret 

2.4. La pertinença a la Unió Europea 

2.4.1. L'adhesió 

2.4.2. La retirada 

3. La ciutadania i la protecció dels drets fonamentals

3.1. La noció i els drets lligats a la ciutadania de la UE 

3.1.1. Dret a la lliure circulació i residència en el territori dels estats membres de la Unió Europea 

3.1.2. Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals 

3.1.3. Dret a l'assistència consular 

3.1.4. Dret de petició al Parlament Europeu i de dirigirse al Defensor del Poble Europeu; a dirigir-se per escrit a qualsevol de les institucions o organismes de la Unió, i a accedir als documents d'algunes Institucions 

3.2. La protecció dels drets fonamentals a la UE 

3.2.1. La dimensió interna: la Carta dels Drets

Fonamentals de la UE i l'article 7 del TUE

3.2.2. La dimensió exterior en les relacions amb tercers estats 

4. Les competències de la Unió Europea

4.1. El principi d'atribució com a fonament competencial 

4.2. La delimitació de competències 

4.2.1. Competències exclusives 

4.2.2. Competències compartides 

4.2.3. Competències de suport, coordinació o complement 

4.2.4. Altres competències específiques: especial referència a la PESC 

4.3. L'exercici de les competències de la Unió Europea 

4.3.1. Principi de subsidiarietat 

4.3.2. Principi de proporcionalitat 

4.4. Les cooperacions reforçades 

Mòdul 2:  Model organitzatiu, presa de decisions,personal i finançament de la Unió Europea

1. Model d’organització de la Unió Europea

1.1. Marc institucional únic 

1.2. Sistema organitzatiu 

1.2.1. Parlament Europeu

1.2.2. Consell Europeu 

1.2.3. Consell de la Unió Europea 

1.2.4. Comissió Europea 

1.2.5. Tribunal de Justícia de la Unió Europea 

1.2.6. Banc Central Europeu 

1.2.7. Tribunal de Comptes 

2. Altres òrgans de la Unió Europea

2.1. Òrgans consultius 

2.1.1. Comitè Econòmic i Social 

2.1.2. Comitè de les Regions 

2.2. Òrgans polítics 

2.2.1. Supervisor Europeu de Protecció de Dades 

2.2.2. Defensor del Poble Europeu 

2.2.3. Alt representant de la Unió per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat i Servei Europeu d’Acció Exterior 

2.3. Òrgans econòmics i/o financers 

2.3.1. Banc Europeu d'Inversions 

2.3.2. Fons Europeu d'Inversions 

2.4. Agències europees 

3. Com crea dret la Unió Europea?

3.1. Procediments legislatius 

3.1.1. Procediment legislatiu ordinari 

3.1.2. Procediments legislatius especials 

3.2. Influència dels grups de pressió en les decisions de la Unió Europea 

4. El personal de la Unió Europea

4.1. Agents contractats 

4.2. Funcionaris 

4.3. Accés a la funció pública europea 

4.4. Estatut dels funcionaris europeus 

5. Mitjans financers de la Unió Europea

5.1. Aspectes generals del pressupost 

5.2. Ingressos: sistema de recursos propis 

5.3. Despeses i marc financer plurianual 

5.4. Procediment pressupostari 

5.5. La condicionalitat del pressupost de la Unió davant la vulneració de drets fonamentals 

5.6. L’execució del pressupost, el seu control i la lluita contra el frau pressupostari 

Mòdul 3:  L'ordenament jurídic de la Unió Europea: fonts i aplicació

L'autonomia i característiques generals de l'ordenament 1. jurídic de la Unió Europea.

2. El sistema de fonts de la Unió Europea i la seva jerarquia

2.1. El dret primari o originari 

2.1.1. Tipologia d'actes normatius 

2.1.2. Característiques del dret originari 

2.1.3. Àmbit d'aplicació territorial i temporal 

2.1.4. Jerarquia normativa del dret primari 

2.1.5. La revisió dels tractats constitutius (article 48 TUE) 

2.2. Els principis generals del dret de la Unió Europea 

2.3. Els acords de dret internacional de la Unió Europea 

2.4. El dret secundari o derivat 

2.4.1. Els actes típics obligatoris de l'article 288 TFUE 

2.4.2. Els actes típics no obligatoris 

2.4.3. Els actes atípics 

2.4.4. Els actes de la política exterior i de seguretat comuna 

3. L'aplicació del dret de la Unió Europea

3.1. Idees generals .

3.2. L'aplicabilitat immediata 

3.3. El concepte d'efecte directe

3.3.1. Condicions perquè una norma tingui efecte directe 

3.3.2. L'efecte directe segons la tipologia de les disposicions de dret de la Unió Europea 

3.4. El principi de primacia del dret de la UE 

3.4.1. L'abast del principi de primacia 

3.4.2. El principi de primacia del dret de la Unió Europea i les constitucions dels Estats membres 

4. L'aplicació del dret de la Unió Europea pels òrgans dels Estats membres

4.1. El deure de col·laboració 

4.2. L'execució normativa i administrativa: els principis d'autonomia institucional i procedimental 

4.3. La responsabilitat patrimonial dels Estats membres per incompliment del dret de la UE

5. La participació de les comunitats autònomes en el

desenvolupament i l'aplicació del dret de la Unió Europea

5.1. Participació en la fase ascendent 

5.2. Participació en la fase descendent 

Mòdul 4:  La tutela judicial a la Unió Europea

 1. Les particularitats del sistema judicial de la Unió Europea

1.1. Les diferents funcions de les jurisdiccions internes i de la Unió 

1.2. La naturalesa del control del Tribunal de Justícia de la Unió Europea 

1.2.1. Les competències 

1.2.2. Els criteris classificatoris 

1.3. El sistema de recursos 

1.3.1. Les característiques essencials 

1.3.2. El procediment davant el Tribunal de Justícia i el Tribunal General 

2. Les competències contencioses del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

2.1. El recurs per incompliment 

2.2. El recurs d’anul·lació 

2.3. L’excepció d’il·legalitat 

2.4. El recurs per omissió 

2.5. El recurs per responsabilitat extracontractual 

3. Les competències prejudicials del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

3.1. Naturalesa de la qüestió prejudicial 

3.2. Característiques 

3.3. Legitimació 

3.4. Particularitats del procediment 

3.5. Efectes de la sentència 

4. Les competències consultives del Tribunal de Justícia de la Unió Europea

5. El jutge intern i el dret de la Unió Europea

5.1. El dret a la protecció jurisdiccional i el principi d’autonomia institucional i procedimental 

5.2. La inaplicació de les normes internes contràries al dret de la Unió i la tutela cautelar davant les jurisdiccions nacionals

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

A l'aula disposeu d'un Wiki, la UOCpèdia (Enciclopèdia de Dret Internacional Públic i de Dret de la Unió Europea) en el què hi consten entrades de dret internacional públic i de dret comunitari que us poden ser útils per aclarir determinats conceptes relatius a les dues assignatures.

Des de l'aula també podreu accedir a altres eines de suport, formades pels textos normatius més rellevants de la UE: el TUE, el TFUE, el TCE, el TCEEA, el Tractat de Niça, etc., a través de l'enllaç a la pàgina Web EUR-Lex.

A l'aula també trobareu 6 vídeos docents sobre els orígens, l'evolució i els objectius de la UE, amb la finalitat d'ajudar-vos a introduir-vos en l'estudi de l'assignatura.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació