| Dret internacional privat | Codi: 03.533 : 6 |
La complexitat del Dret Internacional Privat (DIPr) i el propi pressupòsit del DIPr justifica abastament la ubicació de l'assignatura al quart i darrer curs de la carrera de Dret. Cal destacar d'entrada que l'estudi del DIPr situa a l'estudiant de Dret en una perspectiva jurídica específica, que no ha trobat (ni trobarà) en cap altra assignatura del pla d'estudis: la pluralitat d'ordenaments jurídics en el món (fonamentalment, i per a simplificar, estatals), que coexisteixen amb les seves pròpies normes i autoritats d'aplicació. Encara que els trets característics del DIPr es desenvolupen en el Mòdul 1, i es tracta d'una part fonamental en la comprensió de la disciplina, convé donar-ne ara unes nocions bàsiques per tal de comprendre ben clarament la ubicació de l'assignatura en el pla d'estudis.
Aquesta perspectiva de coexistència i, alhora, de freqüents diferències entre els ordenaments jurídics permet d'identificar l'objecte propi i diferencial del DIPr: les anomenades "relacions de tràfic privat extern", que són aquelles relacions jurídiques que presenten contactes amb més d'un ordenament jurídic a la vegada. En d'altres paraules, el DIPr s'ocupa de les relacions jurídiques que normalment són objecte de les branques del Dret privat i del Dret processal, però que vénen tenyides per la presència del que s'anomena "element d'estrangeria" en la dita relació; "estrangeria" que pot ser predicada de qualsevol element, subjectiu o objectiu, de la relació (matrimoni amb un estranger, compra d'un immoble per un espanyol a l'estranger, etc.). Ha de quedar clar que aquesta "estrangeria" ha de percebre's des de la perspectiva, almenys, d'un ordenament jurídic, aquell des del qual es contempla aquests tipus de relacions. En el nostre cas, l'espanyol.
Per tant, l'estudi del DIPr requereix en molt bona mesura el previ coneixement de les branques del Dret privat i del Dret processal espanyols, objecte de les corresponents disciplines. Com aquestes, el DIPr no és més que una branca del Dret intern, és a dir, del Dret de cada Estat, per molt que el seu objecte el constitueixin relacions que, per definició, tenen transcendència jurídica, real o hipotètica, per a un o més ordenaments estrangers (p. ex., accident de circulació entre el vehicle conduït per un resident a l'estranger i el conduït per un resident nacional, adopció d'un nen estranger, successió d'un espanyol domiciliat a l'estranger, etc.) .
La coexistència i, alhora, diferències entre els ordenaments jurídics permet identificar l'objecte propi i diferencial del DIPr: les anomenades "relacions de tràfic privat extern", que són aquelles relacions jurídiques que presenten contactes amb més d'un ordenament jurídic a la vegada. El DIPr s'ocupa de les relacions jurídiques que normalment són objecte de les branques del Dret privat i del Dret processal, però que vénen tenyides per la presència del que s'anomena "element d'estrangeria" en la dita relació; "estrangeria" que pot ser predicada de qualsevol element, subjectiu o objectiu, de la relació (matrimoni amb un estranger, compra d'un immoble per un espanyol a l'estranger, etc.). Ha de quedar clar que aquesta "estrangeria" ha de percebre's des de la perspectiva, almenys, d'un ordenament jurídic, aquell des del qual es contempla aquests tipus de relacions; En el nostre cas, l'espanyol.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques.
Característiques específiques del material didàctic de l'assignatura
El seguiment inicial de l'assignatura serà cobert amb els mòduls didàctics editats per la UOC, que configuraran el material bàsic i primari per al seu estudi. Complement indispensable dels mòduls didàctics, que l'estudiant ha de tenir present des de l'inici del semestre, és un recull normatiu de Dret internacional privat que condensi la varietat de fonts normatives (Convenis internacionals, normes comunitàries, legislació interna). La regulació del Dret internacional privat comporta una gran dispersió normativa i, per aquest motiu, és necessari que l'alumne tingui una obra d'aquestes característiques. En aquest sentit, un compendi normatiu altament recomanable és el de F.J.GARCIMARTÍN ALFÉREZ, N. BOUZA VIDAL, M. VIRGÓS SORIANO i C.GONZÁLEZ BEILFUSS, Legislación Básica de Derecho Internacional Privado, Madrid, Tecnos (l'edició més recent disponible).
A banda de les anteriors consideracions, no s'ha d'oblidar que en cadascun dels Mòduls hi ha unes recomanacions bibliogràfiques que cal tenir presents per a un major aprofundiment de la disciplina. Aquesta orientació bibliogràfica, junt amb el material associat - que podeu consultar en format electrònic en el Campus -, permetran d'ampliar els coneixements que, de forma sintètica, es donen en els Mòduls didàctics.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|