| Dret de la contractació | Codi: 03.541 : 4 |
Aquesta assignatura pretén proporcionar un marc general del Dret de la contractació. Una vegada cursada i superada l'assignatura Dret civil 2 (Dret d'obligacions i contractes), que estudia els fonaments del Dret patrimonial, es tracta d'aprofundir en l'estudi de la funció econòmica i social dels tipus de contractes més freqüents. També cal entendre i aprendre el règim jurídic dels esmentats contractes i saber aplicar el marc estudiat a supòsits de fet similars als que es produeixen diàriament en el tràfic jurídic.
L'estudi d'aquesta matèria es realitza partint d'una aproximació que procura superar la divisió tradicionalment existent en l'ordenament jurídic espanyol entre contractació civil i mercantil. Es pretén un enfocament conjunt de la matèria, mostrant també els passos que s'estan fent vers la unificació del Dret de contractes principalment a nivell europeu i tenint també present el marc de la contractació electrònica.
L'estudi monogràfic del dret de la contractació que es proposa en aquesta assignatura complementa els coneixements de dret d'obligacions i contractes. Des d'una òptica unificada del fenomen contractual i amb una especial atenció a les darreres iniciatives internacionals, els coneixements que l'alumne adquirirà al llarg d'aquesta assignatura l'ajudaran a entendre de forma més coherent el nucli dur del dret patrimonial i veure l'aplicació pràctica i la rellevància de molts dels conceptes que ja ha estudiat en la part general del dret civil i en l'assignatura de dret mercantil II sobre contractes mercantils.
El contingut de l'assignatura Dret de la Contractació es projecta en molts i diversos camps professionals. De fet, resulta difícil identificar algun àmbit pràctic o teòric del dret -públic i privat- en què no resulti imprescindible un coneixement del procés contractual i dels tipus contractuals més habituals.
El dret de la contractació ocupa una part molt important de la feina dels advocats, que mitjançant els contractes cerquen la solució que millor satisfà les necessitats dels seus clients i eviten l'aparició de conflictes futurs.
El dret de contractes és, a la vegada, una part important de la feina dels jutges i magistrats que amb freqüència han de decidir sobre les conseqüències d'un incompliment contractual o sobre la millor forma d'interpretar les clàusules d'un contracte. De la mateixa forma, la feina de notaris i registradors esdevé sovint una tasca de control i qualificació de contractes.
El dret de contractes és igualment molt rellevant per motius fiscals i tributaris, atès que el recurs a un tipus contractual determinat pot tenir importants efectes en la tributació d'una persona, física o jurídica, i és necessari conèixer a fons les eines contractuals que l'ordenament posa a disposició dels particulars per tal d'escollir la fórmula contractual que millor s'avingui a les necessitats dels contractants i suposi un cost menor.
Per a l'estudi de l'assignatura Dret de la contractació és molt recomanable que els alumnes hagin superat l'assignatura Dret Civil II (Obligacions i contractes) i Dret Mercantil I (estatut jurídic de l'empresari i part general del dret mercantil). Es pressuposa el coneixement del concepte de contracte, de relació jurídica patrimonial, la teoria de l'incompliment contractual i nocions generals sobre el sistema de fonts del dret mercantil. També es recomanable haver cursat Dret Mercantil II, que tracta sobre les obligacions i contractes en seu mercantil.
És molt recomanable haver superat les assignatures Dret Civil I, Dret Civil II (Obligacions i contractes) i Dret Mercantil I.
Amb l'assignatura de Dret de la Contractació es vol contribuir a l'assoliment de les competències específiques i transversals següents:
a) Competències específiques:
1. Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari
Per tal d'assolir aquesta competència, l'assignatura es proposa els objectius d'aprenentatge següents:
- Comprendre el sistema dualista de la contractació privada en l'ordenament jurídic espanyol
- Conèixer els arguments que justifiquen la proposta d'unificar el Dret civil i mercantil dels contractes i el fenomen de la unificació en l'àmbit de la contractació internacional.
- Conèixer els elements bàsics de la contractació electrònica.
- Estudiar, entendre i aprendre la funció econòmica i social que compleixen els següents contractes així com conèixer el seu règim jurídic:
- Contractes translatius del domini;
- Contractes d'ús i gaudi;
- Contractes de finançament, de fiança, i contractes bancaris;
- Contractes de serveis;
- Contractes de cooperació en l'activitat jurídica aliena;
- Contractes societaris;
- Contractes aleatoris;
- Contractes en la litis.
2. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilizant els principis jurídics com a eina d'anàlisi
3. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
4. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.
5. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials
b) Competències transversals:
1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
Començarem explicant la dualitat de règims regulatoris en matèria contractual, el seu origen històric i els criteris -no massa determinants en ocasions- de discriminar l'aplicació del règim legal previst al Codi de Comerç i al Codi Civil. A la vegada, s'intenta a proprocionar criteris que permetin aplicar les regles d'ambdós Codis a la realitat contractual contemporània. És important no perdre de vista que el Codi de Comerç vigent és de l'any 1885 i que el Codi Civil va ser promulgat l'any 1889. La majoria de normes sobre contractes dels dos codis són encara vigents i, malgrat les reformes dutes a terme al llarg dels anys de la seva vigència, no cobreixen les necessitats dels operadors actuals.
El programa de l'assignatura ofereix a l'alumne eines analítiques i legals per a entendre noves manifestacions contractuals, com ara la contractació per mitjans electrònics o noves formes de contractació financera i bancària. També formen part del contingut de l'assignatura les categories clàssiques dels contractes translatius del domini i de l'ús d'un bé i els contractes aleatoris, així com els contractes de col·laboració en activitats alienes. Es farà un esment molt especial, però, al contracte de serveis, que s'ha convertit -amb totes les seves múltiples variants- en la fórmula contractual que vehicula la major part de la riquesa de la nostra economia.
Per tal de donar una perspectiva àmplia del món de la contractació, el contingut de l'assignatura inclou també l'examen dels contractes que tenen per objecte finalitzar una controvèrsia entre les parts i d'altres formes convencionals -o d'origen convencional- per a arribar a la solució d'un conflicte al marge de mecanismes judicials.
Els continguts de l'assignatura s'organitzen d'acord amb l'esquema següent, que correspon als mòduls didàctics:
1. El marc general de la contractació privada.
2. Contractes traslatius de domini.
3. Contractes d'ús i gaudi.
4. Contractes de finançament, fiançament i bancaris.
5. Contractes de serveis.
6. Contractes de cooperació en l'activitat jurídica aliena.
7. Contractes societaris.
8. Contractes aleatoris.
9. Contractes en la litis.
El material bàsic i de coneixement inexcusable és el format pels mòduls didàctics que composen la base teòrica de l'assignatura de Dret de la Contractació, que es complementen amb les Guies d'Estudi, en les que, a més de fer un repàs dels conceptes més importants, s'indiquen aquells punts rellevants que cal tenir en compte per a l'actualització dels mòduls, tant pel que fa a la legislació posterior com a la jurisprudència.
Pel que fa la legislació, és recomanable treballar amb bases de dades de legislació, como les que estan disponibles a la biblioteca digital o d'altres, com ara els textos consolidats que publica la web del BOE (http://www.boe.es/legislacion/codigos/) per tal d'assegurar que el text legal està degudament actualitzat. També es pot treballar amb qualssevol dels compendis de legislació publicats per les principals editorials jurídiques, sempre que es tingui la garantia que estan actualitzats.
Al llarg del curs es farà esment al Common Frame of Reference, un text elaborat per juristes europeus que proposa una regulació unificada de la part general dels contractes i d'alguns contractes especials per a totes les jurisdiccions de la Unió Europea. Per a l'estudi de determinats temes serà interessant la consulta de la Convenció internacional per a la compravenda internacional de mercaderies, aprovada a Viena el 1980 per la Comissió de Dret Mercantil de les Naciones Unides i ratificada per Espanya l'any 1991. Ambdós textos es posaran a disposició de l'alumne a l'apartat de recursos de l'aula de l'assignatura.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|