| Institucions de protecció de la persona | Codi: 03.546 : 4 |
La necessitat de protecció o suport a persones menors i majors d’edat, que puguin requerir un acompanyament en l’exercici de la seva capacitat jurídica, ha estat, tot i els diferents graus de civilització i desenvolupament, una constant en la història humana.
L'ordenament jurídic ha procurat donar-hi resposta i ja en el dret romà es coneixen institucions de protecció a la persona, com la tutela i la curatela. El dret català també té una llarga tradició en la regulació de les institucions de protecció de la persona que en els darrers temps ha incrementat la seva rellevància, tal com es ve produint en el conjunt del dret comparat tenint també en compte l'impuls de les Convencions internacionals adoptades els darrers anys sobre aquestes matèries. Pel que fa a aquestes darreres, la més rellevant, que implica un canvi substancial en el tractament de la discapacitat, és la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 per l'Assemblea General de Nacions Unides.
La nostra societat presenta algunes dades sociològiques i econòmiques que expliquen aquesta creixent necessitat de protecció o suport que cal organitzar també jurídicament. Així, l’increment de l’esperança de vida amb els fenòmens de salut que s'hi associen, les dificultats per a cobrir necessitats bàsiques o els canvis de rols en els nuclis familiars són factors que, juntament amb consideracions ètiques i polítiques, han potenciat la intervenció del legislador en l'establiment de mesures protectores i de suport per a les persones que poden requerir suports per a l’exercici de la capacitat jurídica, amb la finalitat de poder prendre les decisions de la vida diària que li son pròpies i garantir la igualtat d’oportunitats i la plena inclusió en la comunitat.
La Convenció de Nova York de 2006 comporta un abans i un després en la regulació de les institucions de protecció de les persones amb discapacitat; institucions que passen a denominar-se institucions de suport. Això és així perquè, si anteriorment un dels eixos era la incapacitació –en diversos graus– de la persona i l'establiment d’una mesura de protecció representativa; actualment l'enfocament és el de proveir de mesures de suport i acompanyament a les persones amb discapacitat, que garanteixin la seva autonomia i desenvolupament individual.
Aquestes mesures tenen com a finalitat dotar d'una major dignitat i participació les persones amb discapacitat, tot reconeixent-los capacitat jurídica en igualtat de condicions. En conseqüència, passen a ser considerades veritables subjectes actius en tots els àmbits de la vida, amb capacitat per participar en la presa de les decisions que els afectin, de conformitat amb els principis d'autonomia, necessitat i proporcionalitat.
L'assignatura està dedicada a l'estudi de les diferents institucions jurídiques de suport de la persona amb discapacitat, que des de l'àmbit del Dret civil, donen resposta a aquestes necessitats. També es té en consideració les mesures de protecció per a persones menors d’edat amb risc o en situació de desemparament, que també s’adeqüen al nou paradigma social.
En el marc de la legislació civil catalana, la regulació (prèvia al Conveni de Nova York de 2006) es troba en el Títol II del llibre II del Codi civil de Catalunya –relatiu a la persona i la família– (aprovat per Llei 25/2010,de 29 de juliol) i en alguna legislació complementària. Així, trobem, entre d'altres, una extensa regulació de la tutela (arts. 222-1 a 222-54), la curatela (arts. 223-1 a 223-10), el defensor judicial (arts. 224-1 a 224-5), la guarda de fet (arts. 225-1 a 225-5) l'assistència (arts. 226-1 a 226-7) i dels anomenats patrimonis protegits (arts. 227-1 a 227-9). També, la regulació de la protecció de menors desemparats (arts. 228-1 a 228-9) que cal complementar amb la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència.
Tanmateix aquesta regulació està essent objecte de reforma per tal d'adaptar l'ordenament civil català a l'esmentada Convenció de drets de les persones amb discapacitat. Fruit de la Llei estatal 8/2021, de 2 de juny, que reformà el procediment de modificació judicial de la capacitat d'obrar i el substituí pels processos sobre provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat, es dictà el Decret Llei 19/2021, de 31 d'agost, pel qual s'adaptà el Codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.
Tal i com estableix la Disposició final quarta del Decret Llei 19/2021, el Govern ha de presentar un projecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat. Actualment hi ha un Avantprojecte al respecte que encara no ha estat aprovat: https://governobert.gencat.cat/ca/transparencia/normativa-i-informacio-interes-juridic/normativa/normativa-en-tramit/jus/en-tramit/llei-ccc-suport-discapacitacio
Aquesta assignatura té relació amb Dret civil IV. S'hi estudia de manera més específica i detallada les institucions de protecció respecte les que es proporciona una visió general en el mòdul 6 de Dret civil IV. Aquesta matèria té també punts de connexió amb la resta del dret de família i del dret civil (dret de la persona, dret de successions i dret patrimonial en general).
Estudiants que vulguin aprofundir en l'estudi jurídic del dret de la persona i les institucions de protecció orientant-se al treball directe en aquests camps i a l'assessorament tant en institucions públiques com privades dedicades a activitats de protecció de menors, incapacitats i suport a discapacitats.
Per cursar aquesta assignatura es recomana haver realitzat totes les assignatures de dret civil del grau.
És molt recomanable haver cursat prèviament les assignatures de dret civil, especialment dret civil I -part general- i dret civil IV -dret de família i successions-.
Tal i com es detalla a l'apartat corresponent d'aquest Pla Docent, els estudiants que no segueixin l'AC, o bé, que seguint-la no l'hagin superat, hauran de superar l'assignatura a través d'un EXAMEN ORAL (mitjançant videoconferència).
- Competències específiques
1.Cercar, obtenir i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
| 2.Identificar els principis jurídics i les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari |
| 3.Interpretar els texts jurídics amb una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi |
4.Negociar, argumentar i mediar en l'entorn professional
5.Analitzar la realitat social amb la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials
Competències tranversals i generals
1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars
Objectius d'Aprenentatge:
- Analitzar i estudiar amb aprofundiment les institucions de protecció de la persona, el seu règim jurídic, els casos en què són aplicables i la relació que poden tenir entre elles.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, pot consistir en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòric-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so)".
L'assignatura s'estructura en quatre Mòduls:
1.- Marc general de les institucions de protecció i suport
2.- La potestat parental i la tutela de persones menors d'edat
3.- La protecció de les persones menors en situació de risc o desemparades
4.- El suport a l’exercici de la capacitat jurídica
En primer lloc, es fa una introducció a les institucions de protecció i suport, analitzant la seva evolució i finalitat.
En segon lloc s'estudia les institucions que s'estableixen per vetllar per les pesones menors d'edat: la potestat parental i la tutela si bé caldrà tenir en compte l'autonomia que els menors van assolint d’acord amb la capacitat natural.
A continuació s'analitza la situació de les persones menors d'edat en situació de risc o desemparament.
Finalment el quart mòdul estudia específicament les institucions de suport a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones majors d’edat a la llum del Conveni de Nova York i en el marc de l’Avantprojecte de llei de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. La reforma civil i processal de l’ordenament jurídic intern: (a) Elimina els procediments de modificació de la capacitat d’obrar i les mesures conduents a la representació i substitució de la capacitat jurídica de la persona amb discapacitat i (b) les substitueix per mesures de suports i acompanyament que respectin els drets, la voluntat i les preferències de totes les persones.
Tot i que no hi ha una legislació civil catalana definitivament aprovada sobre la matèria en quant al suport a l'exercici de la capacitat jurídica, l'alumnat disposa d'uns mòduls que, prenent com a punt de partida el Conveni de Nova York de 2006, es basen en l'Avantrpojecte esmentat d'abril de 2023.
La lectura i estudi d'aquests materials, dirigit per la consultora/el consultor de l'assignatura, constituiran la base per assolir els objectius de l'assignatura. En els materials trobareu també diverses lectures recomanades que s'aconsella seguir amb les indicacions que, si és el cas, donarà la consultora/el consultor, que també facilitarà altres referències bibliogràfiques quan es consideri necessari.
Al marge d'aquests Mòduls cal destacar els següents materials de treball:
1.- La legislació. És a dir, el dret positiu que és objecte d'anàlisi . En el context exposat en apartats anteriors és més que mai indispensable disposar dels textos legals de referència i de l'Avantprojecte que es posarà a disposició dels alumnes. Es tracta doncs d'una eina de consulta bàsica. També serà necessari consultar el Codi Civil espanyol quan s'indiqui.
2.- La jurisprudència. Juntament amb la legislació, cal tenir sempre molt present la tasca dels tribunals que l'apliquen. Per això el material docent també fa referència a les sentències més importants, destacades o il·lustratives del seu contingut.
3.- Manual. El manual és una eina de consulta que, al marge de la tasca de la consultoria, pot ajudar l'estudiant a resoldre dubtes, assentar els seus coneixements o ampliar-los. Respecte la matèria objecte d'estudi podeu consultar l'apartat "informació addicional sobre la bibliografia i fonts d'informació".
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|