• Descripció

Enfocament conceptual de l'assignatura

L'assignatura de Dret de la Funció Pública estudia el conjunt de normes de dret que regulen la relació que existeix entre les administracions públiques i aquelles persones que, independentment del seu vincle jurídic, presten els seus serveis dins d'aquestes. D'altra banda es preocupa de les tècniques aplicables al procés de planificació i gestió dels recursos humans dins les administracions públiques i que engloba tant els procediments d'accés a la funció pública, organització en diferents categories i especialitats professionals i laborals, drets, deures, carrera professional... com els aspectes de comandament.

El concepte de funció pública, certament no és unívoc. Depèn si posem l'èmfasi en l'activitat de l'administració pública en tant que prestadora de serveis, en l'activitat de les persones que hi treballen o en l'anàlisi del vincle contractual d'aquestes persones amb l'Administració. Ordinàriament quan parlem de funció pública evoquem a totes les persones que d'una forma o d'altra treballen a l'administració pública, per tal de complir amb l'objectiu, la funció pròpia d'aquesta: assegurar el funcionament de les institucions públiques i la defensa de l'interès general i dels serveis públics, sota el comandament i les estratègies definides pels òrgans de decisió política. En aquest sentit cal tenir en compte que la funció pública actua com a garant de la prestació objectiva i continua dels serveis i dels organismes públics, davant la contingència i temporalitat a la que estan sotmesos els responsables polítics en una societat democràtica.

El concepte ampli que us presentem s'emmarca dins de l'àmbit del dret administratiu i, en segon terme, de les ciències de l'administració. Aquest fet fa que el dret de la funció pública participi abastament de dues de les principals característiques que el dret administratiu ostenta i que influeixen decididament en la manera d'explicar i d'estudiar l'assignatura. Aquestes característiques són: la seva fugacitat i la seva producció en massa.

La seva fugacitat s'explica pel fet que el dret positiu que dóna cos a l'assignatura de Funció Pública (en endavant: FP), com qualsevol norma de dret administratiu, difícilment sobrepassarà els cinc anys de vigència sense cap modificació. Fins 2007 la norma marc del dret de la funció pública va ser una llei de mesures urgents provisionals de l'any 84. Potser per aquest fet, el legislador s'havia trobat sovint en la necessitat de complementar i adaptar aquest marc a la realitat del segle XXI, utilitzant la màquina de producció normativa amb més assiduïtat que en altres disciplines jurídiques. És per això que l'any 2007 el legislador aprovà la Llei 7/2007, de 12 d'abril, del Estatut Bàsic dels Empleats Públics (en endavant, EBEP).

Cal tenir en compte, però, que la Llei del 2007 va ser derogada pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel que s'aprova el Text refós de la Llei de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, que refon en un sol text les múltiples reformes normatives que havia experimentat l'EBEP per tal d'adaptar-los a les difícils circumstàncies econòmiques derivades de la recent crisis econòmica. 

Sigui com sigui, el curt termini configura la forma d'abordar l'assignatura, la qual, pensem, ha d'enfocar-se donant més importància a la vessant entenedora i comprensiva dels seus principis i figures; que no pas a l'exercici exclusiu de la memòria com a tècnica per al seu aprenentatge La segona característica apuntada és la gran proliferació de normes que dia a dia els respectius diaris oficials aboquen a l'ordenament en aquesta concreta matèria, les conseqüències d'aquesta gran quantitat de normativa són evidents: cal sacrificar la profunditat vers la claredat. Efectivament, conceptualment aquest és l'enfocament que volem transmetre per sobre d'altres. Claredat i senzillesa són els valors que ens permetran transmetre els coneixements bàsics per apropar-nos al món de l'administració pública o millor dit, el de les institucions que regulen a les persones que hi treballen.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

No cal enumerar aquí les sortides que té la carrera de dret en general - de tots conegudes - ni les que ofereix com a professionals l'estudi del dret administratiu. Però sí que volem insistir en el fet que una assignatura com aquesta té una vessant pràctica a tenir molt en compte de cara a la cada vegada més competitiva entrada en el mercat de treball.

Tot i que és cert que en els temps que corren és complicat parlar de sortides professionals, el valor de la matèria que ens ocupa és significatiu per a tots aquells estudiants que han pensat fer oposicions (tot i les restricció actual de processos selectius) com una de les possibles sortides professionals que la carrera de dret posa al seu abast. Bona part dels temes als quals s'hauran d'enfrontar són objecte d'estudi en aquesta assignatura. Així mateix hem d'assenyalar la utilitat de l'assignatura per a tots aquells estudiants que ja són funcionaris i han pensat en aventurar-se en un procés de promoció o provisió. 

Però el camp d'allò que anomenem sector públic no es limita professionalment a la realització d'unes oposicions. Existeixen altres institucions que no formen part, en sentit estricte,  del sector privat i que poden oferir llocs de treballs a aquelles persones amb coneixements en funció pública com ara organismes internacionals, entitats públiques, Fundacions, ONG, etc. O que desitgin realitzar funcions de comandament, gerència o consultoria, tant interna com externa, en matèria d'organització de recursos humans a les administracions públiques, així com de defensa lletrada en resolució de conflictes en via negociada o jurisdiccional.

Per últim, el dret de la funció pública es complementa molt bé amb les competències a tenir en compte en els processos selectius dirigits a alumnes de carreres com ciències polítiques, o diplomatures en gestió o administració pública.

• Coneixements previs

Per tot el què comentàvem en l'apartat anterior, es recomana haver assimilat abans les matèries que s'estudien en Dret Administratiu i, en un grau menor en Dret Constitucional. Si bé, en segon terme seria interessant també tenir coneixements previs de les institucions i la forma de producció normativa de la UE així com nocions de dret del treball.

• Informació prèvia a la matrícula

És molt recomanable haver superat Dret administratiu I i és aconsellable haver superat Dret administratiu II.

• Objectius i competències

Competències:

Les competències que treballarem al llarg del semestre poden dividir-se en dos grups:

Competències Específiques

• Aplicació dels principis del dret i de la normativa jurídica a supòsits pràctics.
• Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
• Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.
• Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tan de forma oral com escrita.

Competències transversals

• Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
• Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en llengua estrangera.
• Innovar al si d'organitzacions.
• L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.

Objectius

L'objectiu principal de l'assignatura és comprendre, dins del context de la funció pública, els principis i les nocions bàsiques del dret de la funció pública. Per assolir-ho:

1.  Analitzarem els tipus d'estructura ideal de la funció pública dels models comparats i de la realitat actual de la funció pública a Espanya.
2. Coneixerem el procés de formació històrica de la funció pública i veurem la seva projecció sobre el sistema actualment vigent.
3. Ens farem una idea de com es tracta la funció pública en el sistema constitucional espanyol.
4. Analitzarem els seus elements estructurals.
5. Coneixerem els òrgans del sistema de funció pública i els instruments d'ordenació de la gestió de personal.
6. Estudiarem els sistemes més significatives de la funció pública com ara el d'accés, el de promoció, etc.
7. Analitzarem el règim jurídic de la relació funcionarial, i les principals figures juridico-administratives existents: les retribucions, l'ordenació del temps de treball, els drets sindicals, etc..

Número de PACs d'aquesta assignatura:

L'avaluació continuada d'aquesta assignatura consisteix en la realització de 4 PACs.

• Continguts

Mòduls didàctics de l'assignatura

Mòdul 1. Aspectes generals de la funció pública i del dret de la funció pública

Mòdul 2. Estructura i ordenació de la funció pública

Mòdul 3. Etapes de la vida professional dels funcionaris públics

Mòdul 4. Drets, deures i condicions de treball

Mòdul 5. Règim de responsabilitats dels funcionaris públics. Règim disciplinari i de responsabilitat dels funcionaris públics

Mòdul 6. Drets col·lectius dels funcionaris públics. Dret sindical dels empleats públics

 
Continguts específics dels mòduls


Mòdul didàctic 1

1. Introducció
2. Breu evolució de la noció de funció pública
3. El cas espanyol fins a la Constitució de 1978: l'assumpció del model francès de funció pública i la incorporació posterior d'elements del model anglosaxó
4. La funció pública després de la Constitució de 1978 i fins a l'aprovació de l'Estatut bàsic de l'empleat públic. La Llei 30/1984, de mesures per a la reforma de la funció pública
5. Funció pública i estat autonòmic
6. L'Estatut bàsic de l'empleat públic

 
Mòdul didàctic 2

1. Introducció
2. Classes de personal al servei de les administracions i entitats públiques
3. Elements i instruments d'ordenació de l'ocupació pública

Mòdul didàctic 3

1. Introducció
2. L'accés a l'ocupació pública
3. Carrera professional dels funcionaris i mobilitat
4. Les situacions administratives i la pèrdua de la condició de funcionari

Mòdul didàctic 4 

1. Introducció
2. Ordenació del temps de treball
3. Drets, deures i codi de conducta dels empleats públics
4. Les retribucions dels empleats públics
5. Règim d'incompatibilitats dels empleats públics

Mòdul didàctic 5

1. Introducció
2. Fonament i marc constitucional de la potestat disciplinària
3. Principis generals del règim disciplinari
4. Les faltes i les sancions disciplinàries
5. El procediment disciplinari
6. Responsabilitat penal i patrimonial dels empleats públics

Mòdul didàctic 6

1. Introducció
2. Les bases constitucionals del dret sindical a la funció pública
3. Els òrgans de representació unitària en la funció pública
4. La negociació de les condicions de treball dels empleats públics
5. El dret de vaga dels funcionaris públics
6. Els mitjans extrajudicials de solució de conflictes

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Per assolir els objectius descrits anteriorment treballarem, en primer lloc, sobre la base dels mòduls didàctics de l'assignatura. Aquest mòduls s'han de considerar el material primari d'estudi de l'assignatura, però no serà l'únic ni tampoc s'ha de considerar que siguin comprensius de tota la matèria d'allò que anomenem l'assignatura de Dret de la Funció Pública.

No cal oblidar, però, que aquest material cal complementar-lo amb les normes i disposicions (vigents o no) que al llarg del semestre puguin ser d'interès utilitzar i que en tot cas s'especificaran mitjançant els avisos en el tauler del professor. A més a més, caldrà tenir cura de la jurisprudència més representativa existent fins ara, així com de la que es pugui produir en endavant i sigui interessant analitzar.

Cal també fer especial esment dels manuals existents sobre aquesta matèria, els més importants dels quals venen referenciats en l'apartat següent i que ens ajudaran a completar el mòduls didàctics.

Per últim, cal tenir present també el tauler i l'apartat recursos, ja que es poden penjar documents de treball, anàlisi i consulta que poden ser útils per afrontar amb èxits els diferents exercicis corresponents a l'avaluació continuada, i fins i tot l'examen final.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació