| Dret penitenciari | Codi: 03.549 : 4 |
La inclusió del dret penitenciari en el pla d'estudis de la UOC respon a la importància creixent que aquesta branca de l'ordenament jurídic ha adquirit en els darrers temps. Aquesta circumstància ha propiciat la incorporació de l'estudi d'aquesta matèria en algunes de les universitats del nostre país. En la major part s'hi sol oferir com a assignatura de caràcter optatiu, un cop l'estudiant ha adquirit uns mínims coneixements de dret penal (generalment se sol exigir haver cursat l'assignatura de Dret penal I).
Aquesta ha estat també l'opció adoptada per la UOC. Aquesta elecció resulta plenament plausible ateses les característiques que presenta el dret penitenciari i la seva estreta relació amb altres branques de l'ordenament jurídic: el dret constitucional, el dret processal penal i, sobre tot, el dret penal.
Convé, no obstant, aclarir dues qüestions: la primera, referida al caràcter optatiu d'aquesta assignatura i, la segona, a la relació amb la resta de matèries que configuren els estudis de dret en aquesta universitat.
La naturalesa optativa d'aquesta assignatura s'explica per l'àmbit de la realitat jurídica que amb ella es pretén estudiar. El dret penitenciari, malgrat la seva indubtable importància, adquireix el seu veritable sentit com a branca auxiliar o complementària del dret penal. Es tracta d'estudiar totes les qüestions que envolten l'execució de la pena i, més concretament, de la pena privativa de llibertat. És per això que l'anàlisi d'aquesta problemàtica es presenta com a complementària en els estudis de dret, de particular interès per a aquelles persones que optin per determinades sortides professionals: advocats, jutges, fiscals, etc., o que exerceixen funcions en l'Administració penitenciària. Cada vegada amb més freqüència, la funció de l'advocat no acaba als jutjats, sinó que es prolonga durant el període de compliment de la pena, la qual cosa fa encara més necessari el coneixement en profunditat d'aquesta branca del dret.
Quant a la relació amb altres matèries, com ja hem indicat més amunt, el dret penitenciari guarda una estreta connexió no solament amb el dret penal, sinó també amb el dret constitucional -són moltes les referències que trobareu a preceptes de la Constitució i a sentències del Tribunal Constitucional-, amb el dret processal, la criminologia, etc. Aquesta circumstància determina que el seu estudi no es pugui dur a terme sense uns coneixements previs de dret penal. Per aquesta raó, per a abordar amb unes mínimes garanties d'èxit l'estudi del dret penitenciari és imprescindible conèixer la part general del dret penal (assignatura de Dret penal I).
És recomanable haver adquirit els coneixements necessaris de l'assignatura Dret Penal I.
Coneixements acadèmics i disciplinars:
1. Assolir uns coneixements bàsics dels diversos aspectes relatius a la problemàtica del compliment de les penes privatives de llibertat.
2. Adquirir consciència de la importància i de la posició del dret penitenciari en el conjunt de les ciències penals.
3. Conèixer els continguts del dret penitenciari espanyol establerts fonamentalment en la Llei orgànica general penitenciària.
4. Disposar d'eines teòriques per a reflexionar críticament sobre el sentit, la funció i el contingut de les penes privatives de llibertat.
5. Disposar de les eines teòriques i dels coneixements necessaris per a poder resoldre els problemes jurídics que es plantegin en les activitats de règim i de tractament penitenciari.
Competències específiques (conjunt de tècniques, habilitats i destreses aplicables a l'àmbit jurídic en general i a l'àmbit disciplinar del Dret penal I). Entre d'altres cal desenvolupar les següents competències:
1. Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques per a cada àmbit disciplinari.
2. Interpretació dels texts jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
3. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
4 Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
5. Anàlisi crític de l'ordenament jurídic.
6. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
A banda d'aquests coneixements i competències específiques, a totes les assignatures de la llicenciatura de Dret es treballarà un conjunt de competències transversals i generals de la UOC:
1. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
2. L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
METODOLOGIA D'AVALUACIÓ
La metodologia d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenent dels objectius d'aprenentatge i de les competències que persegueix, en la realització, entre d'altres, d'exercicis i/o preguntes teòrico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o àudios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o vídeoblogs. En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessaris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologies d'avaluació (particularment d'eines que permetin l'enregistrament de vídeo i/o so).
Mòdul 1.- El dret penitenciari, el sistema de compliment i la relació jurídic penitenciària.
Mòdul 2.- Establiments penitenciaris i el seu funcionament-
Mòdul 3.- Règim penitenciari. Drets, deures i beneficis dels interns.
Mòdul 4.- Deures de l'intern. Vigilància i seguretat dels establiments. Règim disciplinari
Mòdul 5.- El tractament penitenciari.
Mòdul 6.- El jutge de vigilància penitenciària
El material necessari per a treballar l'assignatura de Dret penitenciari és el "material didàctic de dret penitenciari" que és a les vostres mans. Tant el programa d'estudi com les activitats complementàries proposades prenen com a punt de referència l'esmentat material. Els sis mòduls de què consta l'assignatura s'hi corresponen exactament. Atesa aquesta circumstància, resulta redundant reproduir aquí novament el contingut de cadascun dels mòduls, per la qual cosa ens remetem al que hem exposat en l'epígraf anterior.
Juntament amb aquest material és convenient, com a complement bibliogràfic, consultar el llibre de Tamarit Sumalla, Sapena Grau i García Albero titulat Curso de Derecho Penitenciario (Ed. Cedecs, Barcelona, 1996). Segons el nostre parer, aquesta obra és la que s'adapta millor al programa de l'assignatura proposat. Aquesta circumstància la fa especialment adequada per a resoldre dubtes, ampliar informació sobre alguns temes i familiaritzar-se amb l'ús de la legislació penitenciària, tant la Llei general penitenciària com el seu reglament. Aquests últims textos legals són imprescindibles per a l'estudi de l'assignatura.
Per a una millor comprensió de les característiques específiques pròpies d'una universitat "no presencial" es recomana la lectura de l'apartat dedicat a "Les tècniques d'estudi a la Universitat Oberta de Catalunya", que es troba en la Guia per als estudiants confeccionada per la UOC.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|