| Dret romà | Codi: 03.555 : 4 |
Enfocament conceptual de l'assignatura
El Dret romà, a més de ser un monument impressionant de la cultura antiga, un capítol central de la història del Dret i de l'Estat, és un component essencial de la tradició jurídica europea. Per aquesta raó sempre ha jugat un paper fonamental en la formació jurídica ja que introdueix l'estudiant en el món del Dret i li proporciona coneixements essencials que li facilitaran l'estudi, la comprensió i l'anàlisi d'assignatures posteriors dels estudis i, en particular, del Dret privat.
Aquesta assignatura constitueix la primera aproximació als conceptes jurídics bàsics del dret privat i permet familiaritzar l'estudiant amb una terminologia nova. El nostre ordenament jurídic, com molts dels sistemes jurídics vigents, es nodreix dels principis i institucions romanes, per la qual cosa els coneixements assimilats en l'estudi d'aquesta matèria facilitaran l'aprenentatge d'altres matèries, principalment les de dret privat.
Val a dir també que l'estudi del Dret romà contribueix de manera important a la formació intel·lectual del jurista. Serveix com a instrument conductor de l'evolució de qualsevol institució o principis jurídics els antecedents dels quals es remunten a l'època romana. Atès el seu caràcter de pilar bàsic i component essencial de la tradició jurídica europea, cristalitzat en molts dels codis en vigor, el Dret romà és un element de primer ordre a l'hora de realitzar un estudi de dret comparat, i constitueix una eina imprescindible en la difícil tasca d'interpretació normativa. És també de gran utilitat per a la creació de normes noves i per a emplenar llacunes en les existents.
Atès el seu caràcter introductori, per afrontar el seu estudi no es requereixen més coneixements que els necessaris per a accedir a l'entorn universitari i que l'alumne tingui una certa sensibilitat per la història i altres ciències socials. És, en canvi, una de les assignatures que proporciona precisament coneixements jurídics previs necessaris per a cursar-ne d'altres.
Dret Romà és una assignatura optativa al grau de Dret, dotada d'una càrrega lectiva de 4 crèdits.
El Dret romà està a més a més íntimament relacionat amb el Dret civil i el Dret internacional privat, en tractar-se d' una introducció històrica als conceptes i doctrines fonamentals del Dret privat modern.
El coneixement del Dret romà suposa, en definitiva, el complement perfecte per al professional de la política, de la judicatura, per al notari, el registrador, l'investigador, l'advocat, el jurista en el més ampli sentit de la paraula.
L'estudiant no requereix d'especials coneixements previs per poder portar a terme l'estudi de l'assignatura.
Amb l'estudi del Dret Romà es pretén introduir l'estudiant en el món del Dret, i, al mateix temps, modelar el seu pensament, per tal que després pugui assimilar amb menys dificultat el conjunt de normes, principis i institucions que intervenen en el tràfic jurídic. L'objectiu principal és, doncs, proporcionar a l'estudiant uns coneixements jurídics bàsics que el permetin afrontar amb posterioritat tant la seva formació com la seva activitat professional.
Objectius
1. Situar històricament el Dret de Roma en el seu context polític i social i entendre que el dret es un producte històric, pero en constant evolució.
2. Adquirir una visió de les institucions del dret privat romà: Dret de les persones; Dret de familia; Dret de successions; Procés civil romà; dret patrimonial: drets reals i dret d'obligacions i contractes.
3. Introduïrse en la terminología jurídica bàsica i en els conceptes jurídics que tenen el seu origen en el dret romà.
4. Comprendre que el Dret és un producte històric.
5. Entendre la complexitat dels diferents estrats jurídics propis del Dret romà.
6. Dominar la terminología jurídica propia de les institucions de Dret privat.
7. Analitzar textos jurídics extrets de les fonts jurídiques romanes.
8. Comprendre l'element típicament casuístic del Dret romà.
En totes les asignatures del Grau en Dret es treballaràn un conjunt de competències transversals i específiques de la UOC:
Competències Específiques
- Comprensió de les diferents formes de creació del Dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
- Identificació dels principis jurídics, així com de les institucions jurídiques específiques de cada àmbit disciplinari.
- Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
Competències Transversal:
- Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
- Aprenentatge autònom i adaptació a situacions noves
METODOLOGÍA D'AVALUACIÓ
La metodología d'avaluació que es seguirà en aquesta assignatura pot consistir, depenen del objectius d'aprenentatge i de les competències que es persegueixin, en la realizació, d'entre altres, d'exercicis i/o preguntes teorico-pràctiques, enregistrament de vídeos i/o audios, realització de qüestionaris amb un temps limitat i/o participació en debats, wikis, blogs i/o Vídeoblogs.
En aquest sentit, l'estudiant ha de disposar dels dispositius necessàris pel correcte seguiment de totes aquestes metodologíes d'avaluació (particularment d'eines que permitin l'enregisrament de vídeos i/o àudio).
La dotació de l'assignatura amb una càrrega docent de 4 crèdits és limitada si es té en compte el temps disponible per a estudiar l'ambiciós contingut tradicional de l'assignatura, que es compon d'història del Dret romà, institucions de Dret privat romà i procés civil romà, matèries difícils de comprimir a causa de la seva densitat. Això obliga a seleccionar uns nuclis temàtics en els quals s'ha de concentrar l'estudi de la matèria.
Aquests nuclis es distribueixen en els mòduls següents:
Mòdul didàctic 1: Introducció a l'assignatura i Història del Dret Romà (0,5 crèdit)
Època de l'estat ciutat: El Dret romà arcaic (fins al primer terç del segle III aC).
Època de l'Imperi universal: Drets preclàssic i clàssic (fins al primer terç del segle III dC).
El baix imperi: Drets postclàssic i justinianeu (fins al segon terç del segle VI dC).
Mòdul didàctic 2: Procés civil romà i Dret de persones (0,5 crèdit)
Procés civil romà.
Dret de persones.
Mòdul didàctic 3: Dret de família i Dret de successions (1 crèdit)
Dret de família.
Dret de successions i donacions.
Mòdul didàctic 4: Dret patrimonial romà I. Drets reals (1 crèdit)
Les coses.
Els drets reals.
Mòdul didàctic 5: Dret patrimonial romà II. Dret d'obligacions (1 crèdit)
L'obligació.
Els contractes.
Com podeu veure el Mòdul I es correspon amb la introducció històrica, que resulta imprescindible per situar el Dret de Romà en el seu context polític i social. Els altres quatre mòduls estan dedicats a l'estudi de les institucions del Dret privat romà.
Cal tenir present que tots els mòduls es relacionen entre sí: Les persones (Mòdul 2), com a subjectes de drets i obligacions (Mòduls 4 i 5) dels quals són titulars, poden exercitar els seus drets i protegir-los davant agressions externes (Mòdul 2 -Dret processal-); i, a la seva mort, la titularitat d'aquests drets i obligacions passa a altres persones (Mòdul 3 -Successions i donacions-), essent diferent en cada època (Mòdul 1) la regulació a tal efecte.
El material didàctic de l'assignatura s'erigeix en la referència bàsica per al seu seguiment, actuant com a base del procés d'ensenyament i aprenentatge. Aquest material consta dels sis mòduls didàctics esmentats en l'apartat 'Continguts' i en els textos que trobareu a la Web.
Per a poder asimilar i profunditzar en els continguts del mòduls, es considera adequada la bibliografía que consta a l'inici del material didàctic. Al llarg del semestre es farà referència a un seguit de links a les webs romanístiques més importants que ofereix internet i que son d'utilitat per a poder profunditzar en l'estudi de l'assignatura.
A més a més, l'estudiant disposarà d'una recopilació d'articles complementaris per a poder profunditzar en determinats aspectes de la matèria.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |