| Metodologia jurídica | Codi: 03.557 : 4 |
L'assignatura "Metodologia Jurídica" tracta, des d'una perspectiva teòrica i rigorosa (tot i que, al mateix temps, amb una evident i immediata aplicabilitat pràctica) els principals aspectes i qüestions vinculades a la interpretació i aplicació del dret. Es diferencien i s'analitzen les principals activitats dels juristes i aplicadors del dret en la tasca de la determinació de la resposta jurídica correcta al cas (selecció del material jurídic rellevant, interpretació, sistematització, etc.), per tal de ser perfectament conscients dels principals aspectes i problemes vinculats a cadascuna d'elles, al temps que es proposa un model metodològic a seguir per fer front de la millor manera possible a cada fase del procés i aconseguir que les decisions jurídiques estiguin justificades.
En tractar-se d'una assignatura molt transversal, es relaciona en general de la mateixa manera amb totes les diferents branques del dret positiu (la interpretació i aplicació del dret planteja les mateixes qüestions i problemes a totes les diferents branques jurídiques). Es recomana, amb tot, que l'estudiant tingui un cert bagatge de coneixements de dret positiu per aprofitar millor l'assignatura i comprendre millor la rellevància dels temes tractats i la seva aplicabilitat pràctica. Així mateix, donat l'enfocament teòric de l'assignatura, és recomanable haver cursat Introducció al Dret (03.508). Per altra banda, donada l'estreta relació entre la interpretació i aplicació del dret amb l'argumentació jurídica, és recomanable també haver cursat Tècniques d'Expressió, Argumentació i Negociació (03.505).
Donat que l'assignatura se centra en l'estudi del procés d'aplicació del dret i de totes les tasques que es relacionen amb el procés d'aplicació (determinació del problema a tractar, selecció del material jurídic rellevant, interpretació, sistematització, determinació de la resposta, solució dels possibles defectes del sistema, etc.), resulta evident la seva projecció en tots aquells camps que estiguin relacionats amb la interpretació i aplicació del dret (advocats, funcionaris, jutges, etc.). Al mateix temps, l'enfocament teòric i rigorós dels problemes tractats fan que també sigui d'interès pels juristes teòrics.
Com s'ha esmentat anteriorment, el caràcter marcadament transversal de l'assignatura fa que sigui relativament independent de les diferents branques del dret (civil, penal, administratiu, constitucional, etc.), però per les mateixes raons, és recomanable tenir un cert bagatge o recorregut per les diferents matèries de dret positiu a fi de comprendre i assimilar millor els temes que es tracten, així com la seva rellevància teòrica i pràctica. També és molt recomanable haver assolit els coneixements teòrics de l'assignatura Introducció al Dret (03.508).
Competències:
Específiques:
· Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinar y utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
· Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.
· Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de forma oral com escrita.
· Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
Transversals:
· Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.
· L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
Objectius d'Aprenentatge:
* Prendre plena consciència de les diferents fases i activitats que comprèn la tasca d'aplicació del dret, de les seves principals característiques i dels problemes associats amb cadascuna una d'elles, així com les seves possibles vies de solució.
* Conèixer les principals teories de la interpretació jurídica i les diferents tècniques interpretatives.
* Conèixer i saber utilitzar adequadament el model d'anàlisi de sistemes normatius desenvolupat per C.E. Alchourrón i E. Bulygin.
* Saber quines són les principals vies i mecanismes que té el jurista o l'aplicador del dret per a superar les deficiències que pot presentar el sistema jurídic.
* Prendre consciència de l'especificitat i de la importància dels conflictes entre principis, així com conèixer adequadament el mecanisme de la ponderació.
Els materials docents de l'assignatura s'estructuren en quatre grans capítols o apartats:
1. L'aplicació del dret. Casos fàcils, casos difícils i justificació de la resposta
2. El mètode (I). L'univers del discurs, la selecció del material rellevant i la interpretació del dret
3. El mètode (II). La sistematització del dret, la determinació de la resposta i els defectes del sistema
4. Els conflictes entre principis i la ponderació
El primer capítol fa una presentació general de tota l'assignatura i, a més d'introduir alguns conceptes bàsics, distingeix entre les diverses tasques o activitats del jurista en el procés d'aplicació del dret (identificació del problema, determinació i qualificació dels fets del cas, selecció del material jurídic rellevant, interpretació, sistematització, etc.), exposa l'estructura bàsica del raonament justificatiu de les decisions jurídiques, i explica manera sistemàtica les principals dificultats que poden sorgir en aquest procés i que poden afectar la justificació de la decisió.
El segon capítol introdueix la metodologia pròpiament dita per a la determinació de la resposta jurídica del cas, que comença per la adequada delimitació del problema a tractar i que segueix amb la selecció del material jurídic rellevant i per la interpretació d'aquest. Es para especial atenció a la qüestió de la interpretació del dret i les tècniques interpretatives, per les importants repercussions que té en la determinació de la resposta jurídica del cas.
El tercer capítol continua amb la metodologia i explica el nucli del model d'anàlisi de sistemes normatius de C.E. Alchourrón i E. Bulygin, com a eina bàsica de sistematització del Dret (determinació dels casos possibles i de les seves respectives solucions jurídiques). Així mateix, es mostren les possibles deficiències que pot tenir un sistema des del punt de vista formal o estructural (inconsistències, llacunes i redundàncies) i les possibles vies de solució.
Per últim, el quart capítol s'aproxima a un fenomen complexe que ha adquirit una notable importància, tant a nivell teòric com pràctic, durant els darrers anys: els principis constitucionals, els seus conflictes i la ponderació. Es tracta de comprendre d'una manera més rigorosa quina és l'estructura d'aquests principis, de les situacions de conflicte de principis i del mecanisme anomenat "ponderació" per a donar-li resposta.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|