Mediació i arbitratge Codi:  03.560    :  4
Consulta de les dades generals   Descripció   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
 
L'assignatura Mediació i arbitratge té com objectiu principal aproximar a l'estudiant a les modalitats de resolució al marge dels tribunals, la seva regulació, els processos que ofereixen i els resultats que poden obtenir-se mitjançant el seu ús. Aquest propòsit es concreta en els objectius específics següents: (i) Comprendre quins han estat els pressupostos que han propiciat l'aparició de mètodes de resolució extrajudicials. (ii) Conèixer quins són els problemes que poden ser resolts en l'àmbit dels privats, això és, al marge de les instàncies judicials. (iii) Arribar a amb solvència coneixements sobre les fonts normatives relatives als mètodes ADR en el marc internacional, europeu i espanyol (iv) Conèixer les diverses modalitats, les seves particularitats, trets identificatius i operativitat.

A través d'aquesta assignatura l'estudiant desenvoluparà habilitats per a facilitar els acords, analitzar i exposar arguments a les parts en conflicte, identificar posicions i interessos, construir propostes de solució i, si escau, emetre informes, resolucions o laudes. L'expressió i l'argumentació són dos elements essencials en les primeres fases de negociació, mediació i conciliació. En aquest context, es treballaran les diverses tècniques que permeten la construcció de solucions que ofereixin satisfacció als interessos de les parts enfrontades. Així mateix es desenvoluparan capacitats d'anàlisis i judici que permeten adquirir habilitats adequades per a la presa de decisions. La correcció i qualitat de l'argumentació serà altre aspecte que es treballarà també, vinculada a la segona part de l'assignatura

A fi d'arribar a aquests objectius, l'assignatura s'ha estructurat a partir de dues temàtiques fonamentals que sintetitzen les dues formes d'abordar els conflictes en l'àmbit extrajudicial: (i) les modalitats autocompositives, entre les quals destaca de manera particular la mediació; (ii) i les modalitats heterocompositives, com l'arbitratge.

Per a afavorir l'adequat progrés en el coneixement d'aquestes tècniques, s'ha optat per un sistema d'aprenentatge continuat que té com eix vertebrador una pràctica de tipus col·laboratiu a desenvolupar al llarg del semestre consistent en un Moot o competició, i dues pràctiques d'avaluació contínua (PAC) de caràcter individual.

Tot i les seves notables diferències, la mediació i l'arbitratge tenen en comú que constituïxen mecanismes de resolució extrajudicial de problemes o conflictes. Mitjançant els mateixos s'encomana a un tercer (mediador o àrbitre) la intermediació davant un determinat problema o conflicte perquè ho resolguin les pròpies parts (mediació) o bé el professional tercer a través d'una decisió (resolució, laude arbitral) d'obligat compliment per a les parts. De la seva naturalesa i de la manera que es desenvolupen els dos mecanismes ens ocuparem en particular en la present assignatura.

 

L'estudiant tindrà accés a una plataforma tecnològica molt innovadora anomenada eLearnCourt 

L' eLearnCourt és un espai de role play per a l'aprenentatge de les tècniques i estratègies de la negociació, mediació conciliació i arbitratge en línia. En aquesta plataforma podrà participar en activitats pràctiques opcionals. La participació és voluntària. 

Amunt

Aquesta assignatura forma part del bloc de crèdits optatius del Grau de Dret que permet accedir a l'esment en "Teoria general i argumentació jurídica".

 

Amunt

La incidència d'aquesta assignatura en la pràctica professional és significativa. L'activitat del jurista ha d'anar dirigida a la recerca de la solució més adequada a les necessitats i interessos de les persones que es troben en conflicte. L'activitat jurisdiccional no resulta sempre la via més adequada. L'activitat facilitativa i adjudicativa dels professionals en mètodes extrajudicials exigeix una formació diferent a la adversarial pròpia de l'advocat. La construcció de consensos es porta a terme a través de mecanismes i habilitats molt diversos, el que demanda una formació adequada i un alt nivell de professionalitat.

 

Amunt

Aquesta assignatura, atès el seu nivell i component eminentment pràctica, no requereix ni pressuposa que l'estudiant hagi de contar amb coneixements jurídics avançats però resulta molt recomanable que conegui les bases del dret d'obligacions i contractes així com certes nocions de dret processal civil.

 

Amunt

Objectius primordials:
 
a) Conèixer i saber aplicar les distintes tècniques i modalitats de resolució alternativa de conflictes. Arribar a un nivell optim d'expressió per a la creació d'un bon clima de diàleg i comunicació entre les parts. Adquirir habilitats d'argumentació jurídica que contribueixin a la tasca de facilitació i proposta de solucions adequades.
 
b) Desenvolupar capacitat d'anàlisi crítica per a qualificar les diferents situacions de fet, verificar la realitat i valorar críticament per a finalment resoldre si escau.
 
Aquesta assignatura s'ofereix com optativa en el Grau de Dret.

 
 
-        Competències:
 Competències professionals (conjunt de tècniques, habilitats i destreses aplicades a l'àmbit disciplinar de l'assignatura).
 
Específiques:
 
1. Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
2. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
3. Negociació, argumentació i mediació en l'entorn professional.
4. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
5. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
 
Transversals:
 
1-. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
2. Treballar en equip i en ambients multidisciplinaris, així com per a les relacions interpersonals.
3. Liderar equips de treball de manera creativa.
 
 
-        Objectius d'Aprenentatge:
 
1.- Conèixer les diferents modalitats de resolució extrajudicial de conflictes.
2.- Estudiar la naturalesa de la mediació i la seva dinàmica.
3.- Estudiar la naturalesa, classes, procediment i efectes de l'arbitratge.
4.- Conèixer la dinàmica general de l'arbitratge internacional i dels arbitratges especials.
 
En esta assignatura l'evaluació continuada está conformada per 4 PACs

Amunt

       

MÒDUL 1 . El conflicte y mecanismes de resolució extrajudicial de litigis.

  1.  El Conflicte.
  2. Tipologies i formes de gestió
  3. Els mecanismes alternatius de resolució de litigis.
  4. La resolució extrajudicial dels conflictes com a instrument de la pau social.
  5. Taxonomia. Modalitats
  6. Les modalitats electròniques (RLL)
  7. Consideracions preliminars sobre la mediació.
  8. Definició, característiques i anàlisis.
  9. Principis i ètica de la mediació

 

MÒDUL 2. La mediació

  1.  La mediació i el seu fonament: el contracte de transacció.
  2. Les parts intervinents. Les parts en conflicte. El mediador. Les institucions de mediació. L'estatut del mediador.
  3. Models, tècniques i estratègies de mediació. El model directiu de l'escola de Harvard. El model transformatiu. El model circular-narratiu. Tècniques de la mediació
  4. Estructura i fases de la mediació. Fase de premediació. Fase informativa. Fase constitutiva. La fase de mediació pròpiament dita. Protocol·lització o homologació.
  5. La mediació en l'ordenament jurídic espanyol.
  6. Principis rectors de la mediació en la LMCM
  7. Les institucions de mediació.
  8. L'estatut del mediador en la LMCM. Requisits de formació. Actuació del mediador. Responsabilitat dels mediadors.
  9. Efectes de la mediació sobre els terminis de prescripció i caducitat
  10. El procediment de mediació en la LMCM. Fases de la mediació civil i mercantil. Terminació del procediment. L'acord de mediació. Actuacions desenvolupades per mitjans electrònics. Algunes qüestions processals que s'han tenir en compte. L'execució dels acords de mediació.
  11. La mediació electrònica. La mediació tradicional en línia. El procediment simplificat electrònic per a determinades reclamacions de quantitat.
  12. La mediació en les diferents comunitats autònomes. Catalunya i Cantàbria. La mediació aplicada. La mediació en l'àmbit familiar. La mediació de consum. La mediació empresarial. La mediació ciutadana i comunitària

MÔDUL 3. L'arbitratge

  1. 1. Perspectiva històrica i actual de l'arbitratge
  2. 1.1. Perspectiva històrica
  3. 1.2. Perspectiva actual. Avantatges de l'Arbitratge com via de solució de conflictes
  4. 2. Concepte, classificació i naturalesa de l'arbitratge
  5. 2.1. Concepte.
  6. 2.2. Classificació.
  7. 2.2.1. Ad hoc, Institucional.
  8. 2.2.2. Reglamentari, Formal.
  9. 2.2.3. De Dret, d'Equitat.
  10. 2.2.4. Contractual, testamentari
  11. 2.2.5. Intern i internacional.
  12. 2.3. Naturalesa.
  13. 3.- Àmbit d'aplicació i matèries objecte de l'arbitratge
  14. 3.1.- L'àmbit d'aplicació. El principi de territorialitat
  15. 3. 2. - Les matèries de lliure disposició
  16. 4.- El conveni arbitral
  17. 4.1.- Concepte i naturalesa
  18. 4.2.- La forma del conveni arbitral
  19. 4.3.- Contingut
  20. 4.4.- Efectes

MÒDUL 4. El procediment arbitral

  1. El procediment arbitral. Índex
  2. 1.- Els subjectes del procediment arbitral
  3. 1.1.-. Les parts
  4. 1.2.- Els àrbitres: capacitat i incompatibilitats
  5. 2.- Nomenament dels àrbitres
  6. 2.1.- Composició de l'òrgan arbitral
  7. 2.2.- La llibertat d'autonomia de les parts i regles subsidiàries
  8. 2.3.- Fur per a la determinació de l'òrgan judicial competent
  9. 2.4.- Procediment de designació
  10. 3.- Abstenció, recusació i remoció dels àrbitres
  11. 3.1.- Motius d'abstenció i recusació
  12. 3.2.- El procediment de recusació
  13. 3.3.- Falta o impossibilitat de l'exercici de les seves funcions. La remoció de l'àrbitre
  14. 3.4.- Nomenament de l'àrbitre substitut
  15. 4.- Règim de responsabilitat i drets retributius dels àrbitres i institucions arbitrals
  16. 4.1.- Responsabilitat dels àrbitres i institucions arbitrals
  17. 4.2.- Provisió de fons i drets retributius.
  18. 5.- El procediment arbitral
  19. 5.1.- Els principis del procediment
  20. 5.1.1.- El principi de dualitat o pluralitat de parts
  21. 5.1.2.- Principis d'igualtat, audiència i contradicció
  22. 5.1.3.- La confidencialitat
  23. 5.2. Competència dels àrbitres
  24. 5.3.- Suport i control judicial de l'arbitratge
  25. 5.4.- La determinació del procediment arbitral
  26. 5.5.- Activitats prèvies a l'arbitratge. El requeriment arbitral
  27. 6.- El desenvolupament del procediment
  28. 6.1.- La demanda i la contestació a la demanda arbitral
  29. 6.2.- La tutela cautelar
  30. 6.3.- L'activitat provatòria
  31. 6.3.1.- La prova pericial
  32. 6.3.2.- Assistència judicial en l'activitat probatòria
  33. 6.4.- La terminació de les actuacions arbitrals
  34. 7.- El laude
  35. 7.1.- Concepte i classes de laudes
  36. 7.2.- Normes aplicables al fons de la controvèrsia i l'adopció de les decisions arbitrals.
  37. 7.3.- Termini i forma del laude
  38. 7.4.- Estructura, contingut i notificació del laude
  39. 7.5.- Notificació
  40. 7.6.- Correcció, aclariment, complement i extralimitació del laude
  41. 8. La impugnació del laude: anul·lació i revisió.
  42. 8.1.- L'anul·lació del laude
  43. 8.1.1- Motius
  44. 8.1.2.- Competència i procediment
  45. 8.2.- La revisió del laude
  46. 9.- L'execució del laude
  47. 9.1.- El procés d'execució
  48. 9.2.- Suspensió de l'execució
  49. 9.3.- Oposició a l'execució

 

MÖDUL 5. Arbitratges especials.

  1. 1. Arbitratge internacional.
  2. 1. 1. Justificació.
  3. 1. 2. Concepte.
  4. 1. 3. Fonts de l'arbitratge internacional.
  5. 1. 4. El conveni arbitral internacional.
  6. 1. 5 . El procediment arbitral internacional.
  7. 1. 6 . El laudo arbitral internacional
  8. 1. 7 . Reconeixement i execució de laudes arbitrals estrangers.
  9. 1. 8 . El exequatur de laudes arbitrals estrangers.
  10. 2. Arbitratge ordinari i arbitratges especials.
  11. 1. Arbitratge de consum
  12. 2. Arbitratge en l'àmbit del transport
  13. 3. Arbitratge i propietat industrial
  14. 4. Arbitratge i propietat intel·lectual
  15. 5. Arbitratge i segur privat
  16. 6. Arbitratge i arrendament i compravenda
  17. 7. Arbitratge i cooperatives
  18. 8. Arbitratge i propietat horitzontal
  19. 3 . Arbitratge en el dret públic
  20. 4. Arbitratges previstos per normativa espanyola que no tenen tal condició estrictament.

 

OBJECTIUS

Són objectius d'aquest aprenentatge, en extrema síntesi, els següents: (i) Conèixer les diferents modalitats de resolució extrajudicial de conflictes. (ii) Estudiar la naturalesa de la mediació i la seva dinàmica. (iii) Estudiar la naturalesa, classes, procediment i efectes de'l arbitratge. (iv) Conèixer la dinàmica general de'l arbitratge internacional i dels arbitratges especials.

Amunt

Amunt

L'estudiant tindrà accés a una plataforma tecnològica molt innovadora anomenada eLearnCourt 

L' eLearnCourt és un espai de role play per a l'aprenentatge de les tècniques i estratègies de la negociació, mediació conciliació i arbitratge en línia. En aquesta plataforma podrà participar en activitats pràctiques opcionals. La participació és voluntària. 

 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt