• Descripció

L'estudi científic de la regulació del fet religiós ha estat una constant en els diferents plans d'estudis, els quals han atorgat autonomia didàctica a aquesta branca del Dret. En uns països s'anomena Law and Religion, en altres Dret Eclesiàstic de l'Estat i, actualment, Dret i Religions.

L'assignatura incidirà en l'estudi de les projeccions jurídiques del fet social religiós, entre les quals destaquen:

• la regulació del matrimoni confessional i canònic;
• les objeccions de consciència;
• la personalitat jurídica de les confessions i el seu finançament;
• les formes de configuració política davant el fet religiós;
• els principis que emmarquen les relacions Estat-Religions, com ara la llibertat i igualtat religiosa i la laïcitat i la cooperació.

També es dedicarà un primer mòdul a l'evolució històrica de les doctrines sobre el poder polític i el poder religiós, i uns epígrafs als sistemes legals propis d'altres societats, els quals aborden l'status del fet religiós des d'altres paràmetres i tradicions jurídiques.

Es tindà en compte la més recent jurisprudència, tant la domèstica com la internacional, en especial la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que ha resolt assumptes relacionats amb la nostra assignatura en més de 50 sentències vinculants per als Estats respectius.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura complementa la formació del jurista en molts dels camps del dret. Tant en l'àmbit laboral com en el civil, el constitucional o administratiu ens trobem davant de casos on els coneixements del dret eclesiàstic ens ajuden a trobar les solucions aplicables a un cas. Per exemple, davant un cas d'acomiadament o de prohibició d'entrada a una escola pública quan aquestes dues accions han estat motivades per la manifestació de la llibertat religiosa d'una persona, són casos en els quals haurem de recórrer als coneixements jurídics que aquesta assignatura proporciona.

De la mateixa manera, el dret canònic matrimonial permetrà disposar dels coneixements necessaris per afrontar els casos en què el dret civil no sigui suficient per trobar una resposta al conflicte jurídic en qüestió, precisament perquè el dret ha atorgat eficàcia civil a matrimonis celebrats segons el dret canònic.

• Informació prèvia a la matrícula

Es molt recomanable haver superat:

• Sistema constitucional espanyol
• Dret constitucional

És aconsellable haver superat:

• Dret Civil IV

• Objectius i competències

Competències

A través de l'estudi d'aquesta assignatura, l'estudiant podrà treballar les següents competències:

Competències específiques

1. Comprensió de les diferents formes de creació del dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual.
2. Interpretació dels textos jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi. 
3. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics. 
4.  Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
5. Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de les relacions socials.

Competències transversals

1. Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera.

Objectius d'aprenentatge

Els objectius que l'estudiant assolirà mitjançant el treball d'aquesta assignatura són els següents:

1. Comprendre des d'una perspectiva teòrica les institucions del Dret que orienten axiològicament les solucions jurídiques aplicables.
2. Contextualitzar a nivell hermenèutic les diferents institucions generals de l'ordenament jurídica.
3. Conèixer la diversitat religiosa i les raons comunitàries i individuals subjacents a l'exercici de la llibertat de religió.
4. Vincular les demandes de la multiculturalitat als drets constitucionalment reconeguts.
5. Evidenciar les connexions existents entre el poder polític, la tradició constitucional, la tolerància religiosa i el seu estadi posterior: la llibertat i igualtat religiosa.
6. Comprendre la trajectòria històrica de l'Estat modern i la seva progressiva desconfessionalizació en relació amb el factor institucional religiós.

• Continguts

Mòdul didàctic 1

Part general. Laïcitat, acords amb les confessions i pluralisme religiós

1. Constitucionalisme i religió
2. Llibertat religiosa i no-discriminació
3. Laïcitat i cooperació amb les confessions
4. Sistema de fonts i acords de cooperació Estat-confessions
5. Projeccions jurídiques del pluralisme religiós

Mòdul didàctic 2

Part especial (I). El règim jurídic del pluralisme religiós

1. Llibertat religiosa i de creences
2. Personalitat jurídica de les esglésies i confessions
3. Objeccions de consciència
4. Assistència religiosa a les forces armades i als centres públics
5. Ensenyament religiós en el sistema educatiu
6. Finançament de l'Església catòlica i de les minories religioses
7. Administracions competents per a la gestió del pluralisme religiós
8. L'eficàcia civil del matrimoni religiós en l'ordenament jurídic

Mòdul didàctic 3

Part especial (II). Dret matrimonial canònic

1. El matrimoni canònic
2. El ius connubi i la capacitat matrimonial en el matrimoni canònic
3. El consentiment matrimonial en el matrimoni canònic
4. La celebració i efectes del matrimoni canònic
5. Els efectes del matrimoni
6. La crisi conjugal en el matrimoni canònic

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

El material bàsic per a la preparació de l'assignatura està composat pels tres mòduls didàctics que edita a aquest efecte la Universitat Oberta de Catalunya. A més, és imprescindible treballar amb la normativa que se cita a cada mòdul i GES.

També, a l'inici de l'estudi de cada mòdul es facilitarà una guia d'estudi (GES) que us servirà com a presentació dels continguts i conceptes més importants de la part de l'assignatura objecte d'estudi.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació