Dret del treball individual Codi:  03.569    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura "Dret del treball individual" aborda l'estudi de les relacions laborals i, en particular, de tots els aspectes jurídics vinculats al treball per compte aliena.

En el pla d'estudis del Grau en Dret hi ha assignatures que tenen un contingut general, teòric, conceptual i formatiu, mentre que d'altres tenen un contingut més concret i de dret positiu.

L'assignatura "Dret del Treball Individual" està en aquest segon grup, i en coherència amb l'abans dit, té un contingut eminentment pràctic i amb un ampli nombre de disposicions de dret positiu, en la que es manegen una abundant quantitat de conceptes i de coneixements extrets d'altres assignatures de continguts més generals o instrumentals.

Aquesta assignatura es la primera part de l'estudi de les diverses dimensions de les relacions laborals (que es complementa amb l'assignatura obligatòria "Dret Sindical" i amb l'optativa "Dret Processal del Treball").

En aquesta assignatura es fa una aproximació a l'origen històric d'aquesta branca del dret i també es fa incidència en les seves fonts normatives i, en particular, en la manifestació privilegiada de la acció col·lectiva: el conveni col·lectiu.
 
Aquest marc conceptual permet iniciar l'anàlisi de la relació de treball per compte aliena, identificant els paràmetres que la defineixen i delimitant les figures contractuals que no poden qualificar-se com a tal. També es fa esment a la definició "treballador" i "empresari", als instruments que faciliten l'accés al mercat de treball, així com els elements que caracteritzen a aquesta relació contractual.
 
Es presta molta atenció a les diverses modalitats contractuals i es fa un estudi en profunditat del règim jurídic del salari i la jornada de treball, així com de les altres condicions contractuals i drets que, com a mínim, han de gaudir tots els treballadors.

També s'estudien les diverses vicissituds que poden afectar a la relació contractual al llarg de la seva durada (modificació, suspensió i extinció del contracte de treball).
 
Finalment, cal tenir molt present que aquesta assignatura es centra en l'estudi de la legislació nacional i internacional, prestant molta atenció a la interpretació que estan duent a terme els Tribunals nacionals i internacionals, oferint un contingut que integra coneixements teòrics i pràctics.

Amunt

L'assignatura "Dret del Treball Individual" guarda estreta relació amb altres assignatures.

Amb el Dret Constitucional, ja que hi ha drets fonamentals i principis rectors de política social i econòmica que tenen contingut específicament laboral, a més de considerar els sindicats com a institució fonamental d'una societat democràtica. Amb el Dret Civil, ja que la relació individual de treball es basa en el contracte de treball al qual li és d'aplicació la teoria general del contracte civil. I amb el Dret Administratiu ja que l'Administració Laboral intervé tant a les relacions individuals com a les col·lectives. 

Amunt

El Dret del Treball, en sentit estricte, s'aplica a la relació jurídica existent entre un treballador per compte aliena i el seu empresari, que constitueixen un col·lectiu amplíssim al nostre país.

Això suposa una important necessitat d'assessorament per a les parts implicades, i, en cas de conflicte, d'assistència lletrada davant de la jurisdicció social. Conseqüentment, els departaments de recursos humans de les empreses, i fins i tot ens públics, tenen assessors laborals que solen ser Llicenciats o Graduats en Dret.

Donat l'elevat nombre de conflictes que es plantegen en l'ordre jurisdiccional social hi ha un important col·lectiu d'advocats especialitzats en matèria laboral. Els temes que solen defensar es refereixen tant a reclamacions de treballadors davant empresaris com davant les entitats gestores de la Seguretat Social.

No és menyspreable el nombre de funcionaris estatals i de comunitat autònoma que es relacionen amb matèries laborals i de Seguretat Social: Inspectors de Treball i Seguretat Social, Controladors Laborals, Lletrats de les entitats gestores de la Seguretat Social, etc.

Amunt

És recomanable haver superat "Teoria General del Dret", "Dret civil I", "Dret civil II", "Sistema constitucional Espanyol", "Dret constitucional", "Dret mercantil I", "Dret mercantil II" i "Dret administratiu I".

Tal i com es detalla a l'apartat corresponent d'aquest Pla Docent, els estudiants que no segueixin l'AC, o bé, que seguint-la no l'hagin superat, hauran de superar l'assignatura a través d'un examen oral (mitjançant videoconferència).

Amunt

A grans trets podem dir que l'objectiu de l'assignatura és conèixer el contingut bàsic de la relació jurídica que existeix entre treballador i empresari.

Explicitant els objectius de forma més concreta, l'assignatura persegueix els següents:

· Saber identificar els elements que determinen l'existència d'una relació laboral.
· Conèixer les condicions mínimes de treball que fixen les normes legals (drets i deures d’ambdós parts contractuals) i el contingut bàsic del poder de direcció.
· La dinàmica de la relació laboral (gènesi, variacions i extinció).
· Poder desenvolupar casos pràctics en relació amb aquestes qüestions.

Competències específiques i transversals (conjunt de tècniques, habilitats i destreses aplicades a l'àmbit jurídic, en general, i a l'àmbit disciplinar de l'assignatura).

1. Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques del Dret del Treball i de la Seguretat Social.
2. Interpretació dels texts jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
3. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
4. Aplicació dels principis del dret y la normativa jurídica a supòsits fàctics
5. L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions

Amunt

-   Antecedents històrics del Dret del Treball. El contracte de treball; objecte, causa i subjectes contractants
-   Les fonts del Dret del Treball.
-   Definició del contracte de treball. Subjectes del contracte de treball.
-   La relació laboral comuna i les seves especialitats: les relacions especials de treball.
-   Naixement i durada del contracte de treball.
-   Contingut del contracte de treball.
-   Les vicissituds del contracte de treball.
-   L'extinció del contracte del treball.

Descripció i relació de continguts.

L'assignatura es divideix en quatre unitats d'aprenentatge.

- La primera unitat d'aprenentatge gira entorn del contracte de treball, o relació individual de treball, i comprèn els mòduls didàctics 1 i 2. En aquest bloc, s'estudien els orígens històrics i les fonts del Dret de Treball.

- La segona unitat d'aprenentatge es correspon amb els Mòduls 3 i 4 i aborda la qüestió relativa als subjectes del contracte de treball, així com les especificitats de les anomenades relacions laborals especials.

- La tercera unitat d'aprenentatge, composta pels Mòduls 5 i 6, analitza el contingut del contracte de treball des d'una perspectiva estàtica. És a dir, s'estudia els elements que possibiliten el naixement de la relació contractual així com el conjunt de drets i obligacions que ostenta cadascú dels subjectes contractants en un moment donat.

- La quarta unitat d'aprenentatge, que inclou els Mòduls 7 i 8, analitza el contingut del contracte de treball des de la perspectiva dinàmica. És a dir, s'estudien les possibles situacions que poden afectar al contracte de treball al llarg del temps. I en concret, la modificació de condicions, la suspensió i l'extinció del contracte.

Amunt

Amunt

El material bàsic per preparar l'assignatura el constitueixen els mòduls didàctics que facilita la Universitat.

És imprescindible que l'estudiant manegi, tant per a les qüestions teòriques com pràctiques, els texts legals corresponents. 

La normativa bàsica (no única) que ha d'emprar-se, a més de la Constitució Espanyola, és la següent:

  • Estatut dels Treballadors (Reial Decret Legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre).
  • Llei Orgànica de Llibertat Sindical (Llei Orgànica 11/1985, de 2 d'agost).
  • Reial Decret-Llei sobre Relacions de Treball (Reial Decret-Llei 17/1977, de 4 de març).
  • Llei Reguladora de la Jurisdicció Social (Llei 36/2011, de 10 d'octubre).
  • Llei General de la Seguretat Social (Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny).

 

 

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt