| Dret processal civil I | Codi: 03.571 : 6 |
L'assignatura Dret processal civil I o Dret processal I té per objecte, d'una banda, introduir l'estudiant en la disciplina del dret processal, per ser l'assignatura en la qual s'inicia l'estudi de la matèria; i de l'altra, oferir una visió global del procés civil de declaració, i dins d'aquest, l'estudi concret dels processos declaratius ordinaris (el judici ordinari i el judici verbal). La part introductòria subministra els conceptes bàsics i les nocions centrals necessàries per entendre el dret processal en el seu conjunt.
Les especialitats procedimentals dels processos declaratius, els processos civils especials, així com les mesures cautelars i el procés civil d'execució s'integren en una altra assignatura
Dintre del Grau en Dret, l'assignatura Dret processal civil I o Dret processal I, amb una càrrega docent de 6 crèdits constitueix el primer contacte de l'estudiant amb la disciplina del dret processal. És per això, com s'ha assenyalat, que la part primera de l'assignatura s'ocupa de l'estudi dels conceptes e institucions bàsics de la matèria, necessaris per una correcta comprensió de la resta d'assignatures que conformen la disciplina. La segona part de l'assignatura aborda específicament el procés civil de declaració.
La transcendència pràctica de l'assignatura és molt rellevant: la intervenció en el procés és connatural a la immensa majoria de les professions jurídiques (jutges, magistrats, advocats, procuradors, fiscals, lletrats de l'administració de justícia...) i, com ja s'ha dit, el procés civil conté les bases que informen la regulació dels processos que es segueixen en la resta d'ordres jurisdiccionals.
Per aquesta assignatura s'estableixen els següents objectius:
Coneixements acadèmics i disciplinars (coneixements teòrics i pràctics de l'assignatura).
1.- Entendre el concepte de jurisdicció i conèixer els ordres jurisdiccionals i els òrgans judicials que els integren.
2.- Comprendre els aspectes més rellevants de l'organització del poder judicial.
3.- Estudiar els principis constitucionals bàsics relatius a la funció jurisdiccional.
4.- Conèixer determinats aspectes relatius al personal jurisdicent i no jurisdicent dels òrgans judicials.
5.- Entendre el concepte d'acció, les seves principals teories i la seva diferent virtualitat en els diferents processos.
6.- Delimitar el concepte de procés, els seus principis i distingir les classes i tipus de processos, coneixent les seves dinàmiques de manera general.
7.- Entendre les classes i tipus d'actes processals i estudiar el seu règim jurídic.
8.- Aprendre el règim regulador de l'assistència jurídica gratuïta.
9.-Conèixer l'existència de mecanismes extrajudicials de resolució de conflictes.
10.- Entendre les finalitats i estructura dels processos ordinaris de declaració.
11.- Estudiar quins són els pressupòsits de naturalesa processal que condicionen l'existència d'un procés civil.
12.- Comprendre la importància que té l'establiment de l'objecte del procés civil i conèixer els seus elements delimitadors.
13.- Analitzar les fases del procés civil.
14.- Aprendre els requisits i efectes de la sentència.
15.- Estudiar la denominada "terminació anormal del procés".
16.- Estudiar els diferents recursos i els mitjans per a la rescissió de la sentència ferma.
17.-Adquirir una visió general dels processos ordinaris mitjançant els quals cap substanciar un procés civil.
Competències professionals (conjunt de tècniques, habilitats i destreses aplicades a l'àmbit disciplinar de l'assignatura).
Específiques:
1-. Identificació dels principis jurídics, així com les institucions jurídiques específiques en l'àmbit del dret.
2-. Interpretació dels texts jurídics des d'una perspectiva interdisciplinària i utilitzant els principis jurídics com a eina d'anàlisi.
3-. Aplicació dels principis del dret i la normativa jurídica a supòsits fàctics.
4-. Interpretació i aplicació de l'ordenament jurídic d'acord amb els valors ètics.
5-. Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat de forma escrita.
6-. Anàlisi crítica de l'ordenament jurídic.
Transversals:
1-. Resoldre situacions conflictives o problemàtiques amb decisió i criteris clars.
2-. L'aprenentatge autònom i l'adaptació a noves situacions.
1. Jurisdicció. Dret processal i funció jurisdiccional.
2. Origen i antecedents del concepte de jurisdicció i dret processal.
3. La jurisdicció com a potestat pública encaminada a la realització del Dret en el cas concret.
4. La jurisdicció i la resta de les potestats de l'Estat: administració i legislació.
5. Principis constitucionals del poder judicial.
6. Govern autònom del poder judicial: el Consell General del Poder Judicial i altres òrgans de govern.
7. Els òrgans jurisdiccionals: principis informadors.
8 . Classes de jutjats i tribunals. Els quatre ordres jurisdiccionals.
9. Element subjectiu del poder judicial: personal al servei de l'administració de justícia i personal col·laborador.
10. L'acció.
2. El procés
1. Elements bàsics del procés.
2. Procés declaratiu i procés d'execució. Les mesures cautelars.
3. Procés i ordres jurisdiccionals: procés civil; procés penal, procés laboral i procés contenciós-administratiu.
4. Els principis del procés: algunes consideracions generals.
5. Actes processals.
6. Mètodes alternatius a la jurisdicció.
3. Els pressupòsits processals i l'objecte del procés civil declaratiu.
1. Introducció i característiques generals del procés civil.
2. Naturalesa jurídica del procés.
3. Diferents formes de procés.
4. La jurisdicció dels tribunals civils.
5. La competència.
6. Les parts del procés civil. Concepte de part. Capacitat i compareixença en el procés.
7. Representació processal i defensa tècnica.
8. Legitimació i successió processal.
9. Pluralitat de parts: litisconsorci i intervenció de tercers.
10. L'objecte del procés: els seus elements delimitadors.
11. Pluralitat d'objectes processals: acumulació d'accions i acumulació d' interlocutòries.
4. El procés civil de declaració en primera instància. La prova.
1. El procés civil en primera instància: regles per determinar el judici corresponent.
2. La preparació del procés.
3. La demanda.
4. Possibles conductes del demandat davant de la demanda. Al·legacions posteriors a la contestació a la demanda i fixació inicial dels fets.
5. La rebel·lia.
6. La contestació a la demanda.
7. L'audiència prèvia. Una referència expressa.
8. La prova (teoria general).
9. L'interrogatori de les parts.
10. Dictamen de pèrits.
11. La prova testifical.
12. El reconeixement judicial.
13. Prova documental.
14. La reproducció de la paraula, el so i la imatge i dels instruments que permetin arxivar i conèixer dades rellevants per al procés.
15. Les presumpcions: naturalesa i concepte.
16. Fixació definitiva dels fets. Generalitats.
17. Diligències finals.
5. Acabament del procés: recursos i cosa jutjada. Judici ordinari i judici verbal.
1. Acabament normal del procés: la sentència.
2. Acabament del procés sense sentència o amb sentència no contradictòria (acabament anormal del procés).
3. Crisis processals.
4. Disposicions generals en matèria de recursos.
5. El recurs de reposició.
6. Recurs d'apel·lació.
7. Els recursos extraordinaris en el sistema processal civil.
8. Recurs de queixa.
9. La cosa jutjada.
10. Mitjans de rescissió i nul·litat de sentències fermes.
11. Processos declaratius ordinaris: judici ordinari i judici verbal (desenvolupament esquemàtic).
El material didàctic de l'assignatura constitueix la referència essencial en el seguiment de la matèria, i és la base del procés d'ensenyament i aprenentatge que es porta a terme a través de la dinàmica d'aula, la realització dels proves d'avaluació contínua (PAC), el treball amb les Guies d'Estudi (GES) i el treball sobre els casos pràctics proposats als mòduls i, per descomptat, mitjançant el treball individual de cada estudiant i l'aprofundiment en els continguts a partir de documents complementaris en paper i format electrònic.
Igualment, és imprescindible, com a material bàsic d'aquesta assignatura, el text complet i actualitzat de la Llei Orgànica del Poder Judicial i de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil.
Com ja s'ha dit, dins l'espai virtual de l'aula es troben, paulatinament, a disposició de l'estudiant les guies d'estudi (GES), la funció de les quals és orientar i facilitar el procés d'aprenentatge.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|