Dret públic Codi:  03.581    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

L'assignatura de "Dret públic" es una assignatura obligatòria de 6 crèdits. 

Amb aquesta assignatura, es pretén donar el coneixement global de cóm s'organitza la convivència política a l'Estat espanyol, es a dir, el sistema constitucional.

Aquesta assignatura està pensada com una introducció a alguns dels conceptes bàsics del dret constitucional i que per tant, pretenen ser útils no tan sols per a l'estudi del sistema constitucional espanyol, sinó per a qui es vulgui iniciar a l'anàlisi de qualsevol sistema constitucional contemporani. De la mateixa manera que ha succeït en altres àmbits, els atributs de les constitucions també s'han globalitzat. Podem dir que la major part de països del mon tenen una constitució i que, com veurem, hi ha molts elements comuns a totes elles, així com també veurem aquells elements que son definitoris de nomes algunes constitucions. Així doncs, dediquem tot el primer mòdul a aquest patrimoni conceptual comú (Estat, constitució, constitucionalisme, justícia constitucional), procurant no descuidar la seva evolució històrica per a comprendre millor el seu abast actual.

En canvi, al segon mòdul s'aborda més específicament l'ordenament jurídic d'un sistema constitucional concret, l'espanyol. A més, seguint amb altres conceptes bàsics i comuns del dret constitucional, a la primera part del tercer mòdul s'estudien les quatre grans decisions que ha de prendre qualsevol constituent, les opcions fonamentals d'una constitució (sobre la forma d'estat, forma de govern, forma d'organització territorial i el model de justícia constitucional); i a la segona part d'aquest tercer mòdul, s'analitza quines han estat les opcions escollides pel constituent espanyol del 1978: l'estat social i democràtic de dret, el sistema parlamentari en la seva variant monàrquica, l'estat autonòmic i un tipus de justícia constitucional concentrada que te el Tribunal constitucional com a garantia de la supremacia normativa de la Constitució.

Finalment, podrem profunditzar en els aspectes relatius al sistema de drets i llibertats a través de l'estudi del mòdul 4.

Amunt

Per les seves funcions i el seu caràcter suprem, la Constitució és el fonament de la resta de l'ordenament jurídic. Per això, les altres normes i polítiques públiques han de ser conformes amb ella i no la poden contradir. Per aquest motiu, el coneixement de la Constitució i dels mecanismes de la seva aplicació resulta d'una cabdal importància per a l'adequada comprensió de l'ordenament jurídic en el seu conjunt i del sistema polític i institucional espanyol.

Amunt

L'estudi d'aquest assignatura constitueix una base essencial per al coneixement de la dinàmica i el modus operandi de les Institucions i Organismes públics que conformen el complex aparell estatal i la relació d'aquells entre si.

Amunt

Per a estudiar profitosament aquesta assignatura no cal haver superat prèviament cap altra assignatura. No obstant això, pot ser avantatjós haver començat a aprendre a raonar en termes jurídics i haver-se familiaritzat amb determinats conceptes bàsics del Dret, ja que així es podran entendre millor algunes de les qüestions tractades, amb totes les seves implicacions i problemes. Així mateix, determinats coneixements previs ajuden a assimilar millor l'estudi d'aquesta assignatura; en aquest sentit és recomanable conèixer, almenys a nivell bàsic, les principals corrents de la filosofia política i la història moderna i contemporània, especialment la dels països centrals del moviment constitucionalista: Gran Bretanya, França, Estats Units, Alemanya. També són especialment importants els coneixements d'història espanyola contemporània, necessària per comprendre els antecedents de les institucions juridicopolítiques actuals.

Amunt

Objectius

  • Comprendre les relacions que hi ha entre el poder polític i el dret, i conèixer el significat de l'Estat democràtic de dret modern.
  • Adquirir els coneixements bàsics sobre les fonts del Dret, així com els processos de creació i aplicació del Dret en el marc del nostre sistema constitucional.
  • Utilitzar amb competència un vocabulari jurídic especialitzat.
  • Comprendre el sistema institucional i els principis estructurals previstos a la Constitució de 1978, així com les característiques fonamentals de la nostra forma d'organització territorial de l'Estat.
  • Conèixer els elements essencials del sistema de drets i llibertats constitucionals i el conjunt de garanties previstes a la Constitució.

Competències

  • Relacionar l'origen, l'estructura, el funcionament i les conseqüències socials de les institucions polítiques i administratives.
  • Comprendre la estructura, competències i funcionament de les organitzacions i dels actors internacionals.
  • Identificar les variables relatives a l'estructura, organització i funcionament de les administracions públiques en els seus distints nivells.
  • Identificar els principals paradigmes de la gestió pública.
  • Saber analitzar i avaluar polítiques públiques.


Amunt

Unitats

Continguts

Proves

Unitat 1 - L'estat, la constitució i el constitucionalisme

-          El sistema polític en una societat.

-          Concepte i evolució de l'estat.

-          Origen i evolució del constitucionalisme.

-          La constitució y la justícia constitucional.

PAC 1

Unitat 2 - La Constitució espanyola i les altres fonts del dret

-          L'ordenament jurídic i el sistema de fonts.

-          La Constitució com a norma jurídica suprema.

-          La llei, les normes governamentals amb rang de llei i el reglament parlamentari.

-          Les normes amb rang de reglament.

-          Els tractats internacionals i el dret de la UE.

-          L'estatut d'autonomia i l'ordenament jurídic autonòmic.

PAC 2

Unitat 3 - Les decisions fonamentals del constituent

-          La forma d'estat

-          La forma de govern

-          La forma d'organització territorial

-          El model de justícia constitucional

PAC 3

Unitat 4 - Drets i llibertats

-          Els drets i les llibertats com a eix del constitucionalisme

-          La CE i els drets i les llibertats

-          El règim jurídic dels drets i les llibertats.

-          Les garanties normatives

-          Les garanties jurisdiccionals

-          Les garanties institucionals

-          La protecció internacional dels drets i llibertats

-          Breu caracterització dels drets i les llibertats protegits a la CE

PAC 4

 

Amunt

Glossari de Sistema Constitucional espanyol Web

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):
    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt