Partits polítics i grups d'interès Codi:  03.584    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al primer semestre del curs 2024-2025. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.
Aquesta assignatura cerca oferir una comprensió general de les dues maneres principals que tenen els ciutadans de participar en política d'una manera col·lectiva a les democràcies contemporànies: a través dels partits polítics i dels grups d'interessos. Respecte als partits, aquest curs se centra en els debats i investigacions actuals sobre la seva transformació organitzativa, la seva suposada “cartelització”, la presidencialització dels seus lideratges, la incorporació de grups tradicionalment exclosos (com les dones), i la democratització interna ocorreguda les darreres dècades. Pel que fa als grups d'interès, ens centrarem en com i per què les organitzacions dels treballadors i dels empresaris intenten influir en les polítiques dels governs.

Amunt

Aquesta assignatura té associada les següents competències:
  • Identificar i aplicar les teories i els conceptes de la Ciència Política a l'anàlisi dels sistemes polítics actuals.
  • Relacionar l'origen, l'estructura, el funcionament i les conseqüències socials de les institucions polítiques i administratives.
  • Reconéixer les claus dels processos de presa de decisions polítiques, així com les seves conseqüències i la influència del context econòmic, jurídic i social.
  • Descriure el comportament dels actors polítics, les seves interaccions i la seva relació amb el sistema polític.
  • Elaborar estudis de cas i aplicar el mètode comparat per analitzar institucions i processos polítics.
L’assignatura té els següents objectius d’aprenentatge:
 
  • Entendre la varietat de formats organitzatius de partits polítics que han existit al llarg de la història i com aquests formats afecten com fan front als desafiaments actuals.
  • Entendre les raons que porten alguns partits a anteposar a curt termini l'obtenció de càrrecs públics davant de mantenir-se fidels als seus programes mentre que altres prefereixen ser fidels al seu programa, encara que sigui renunciant a adquirir aquests càrrecs.
  • Entendre com els diferents sistemes de partits afecten la relació existent dins dels partits entre els objectius de vots, càrrecs i polítiques, i proposar què fer a curt termini per maximitzar aquests objectius.
  • Entendre la connexió existent entre la manera de com els partits polítics fan front als dos grans desafiaments de tota organització voluntària, és a dir (1r) aconseguir membres que col·laborin en les seves activitats a jornada completa i de manera duradora i (2n) que aquests activistes actuïn al servei del partit en comptes de servir-se del partit per als seus objectius personals, i la professionalització dels polítics.
  • Entendre com la varietat de maneres de selecció dels líders dels partits afecta la distribució de poder dins dels partits.
  • Fer propostes per incrementar el nombre de dones als partits polítics.
  • Entendre com els diferents contextos institucionals influeixen en els formats organitzatius dels partits, així com en les relacions de poder internes.
  • Entendre per què la “presidencialització” de les eleccions a les democràcies parlamentàries pot revertir les relacions de poder existent entre l'organització partidista i els seus líders, i proposar maneres d'evitar-ho.
  • Proposar com l'organització nacional d'un partit i les seves branques regionals poden maximitzar els objectius de polítiques i càrrecs sense perjudicar-se mútuament.
  • Avaluar fins a quin punt les organitzacions sindicals espanyoles poden parlar en nom de tots els assalariats quan es relacionen amb empresaris i governs.
  • Entendre per què als EUA les organitzacions empresarials fan tot el possible per evitar negociar amb els sindicats mentre que a Europa continental han buscat que els acords assolits amb les organitzacions sindicals afectin el nombre més gran possible d'empreses i assalariats.
  • Fer propostes als governs sobre com reduir la conflictivitat laboral entre treballadors i empresaris.

Amunt

Mòdul didàctic 1: INTRODUCCIÓ A L'ANÀLISI DELS PARTITS POLÍTICS 1* Com intervenir en grup en política? Partits polítics i grups dinterès 2* Què són els partits polítics? Què fan els partits polítics? Els partits com a actors col·lectius i com a sorres. 3* Des de quan hi ha partits polítics? El seu origen i difusió. 4* Tipus de partits polítics: partits de quadres, masses, catch-all, partits càrtel. 5* Els tres objectius bàsics dels partits: vots, càrrecs i polítiques. 6* El nombre de partits i sistemes de partits: les explicacions sociològiques i institucionalistes.
 
Mòdul didàctic 2 L'ORGANITZACIÓ INTERNA DELS PARTITS POLÍTICS 1* Per què unir-se a una organització voluntària partidista? La teoria dels incentius. 2* Els problemes de l'acció col·lectiva als partits: free-riders i problemes d'agència. 3* Les fonts de poder intern: vots i finançament. 4* Les faccions en els partits i la teoria de les tres facetes partidistes. 5* L'estructura interna i els tipus de lideratges partidistes. 6* L'obertura dels partits als col·lectius tradicionalment exclosos, l'exemple de la feminització.
 
Mòdul didàctic 3 L'ADAPTACIÓ ORGANITZATIVA DELS PARTITS AL SEU CONTEXT 1* Lorganització partidista i les lleis electorals. 2* L'organització partidista i els tipus de democràcia (I): l'especificitat dels partits en les noves democràcies. Cremen etapes els partits de les noves democràcies? 3* L'organització partidista i els tipus de democràcia (II): la seva lògica d'actuació en sistemes parlamentaris, presidencialistes i semipresidencialistes. La presidencialització dels partits a les democràcies parlamentàries. 4* L'organització partidista i els tipus de democràcia (III): les diferents formes d'adaptació a contextos multinivell de govern. 5*L'organització partidista i les noves tecnologies de la informació i la comunicació: oportunitats i desafiaments interns.
 
Mòdul didàctic 4 ELS GRUPS D'INTERÈS 1* Tipus de grups d'interès: moviments socials, grups de pressió i lobbies. 2* Les organitzacions sindicals: tipus dorganitzacions i funcions. 3* Les organitzacions empresarials: tipus dorganitzacions i funcions.

Amunt

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Amb avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS):

    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi obtens la nota mínima necessària, la nota final serà la ponderació que especifiqui el pla docent.
    • Si superes l'avaluació contínua i a la prova de síntesi no obtens la nota mínima necessària, la qualificació final serà la nota quantitativa que obtinguis a la prova de síntesi.
    • Si superes l'avaluació contínua i no et presentes a la prova de síntesi, la nota final serà un No presentat.
    • Si suspens l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.
    • Si no et presentes a l'avaluació contínua, la nota final serà un No presentat.

  2. Amb examen (per seguir aquesta via no cal haver superat l'avaluació contínua per fer l'examen):

    • Si no has presentat l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si a l'avaluació contínua has obtingut una nota diferent d'un No presentat, la nota final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.
 

Amunt