| Disseny de bases de dades | Codi: 05.585 : 6 |
Un element clau en el desenvolupament de sistemes d'informació són les bases de dades. Concretament, dins d' aquest desenvolupament, el disseny de la base de dades juga un paper fonamental, ja que condiciona la futura explotació de dades.
A més, el disseny de bases de dades és un procés complex que s' abordarà en diferents etapes o fases, partint dels requeriments de les persones usuàries fins a l'obtenció d' una implementació de la mateixa.
En aquesta assignatura s'estudiaran les diferents etapes de disseny de bases de dades i s' aplicarà al cas concret de les bases de dades relacionals. La seva implementació física es durà a terme sobre un sistema de gestió de bases de dades concret, per la qual cosa serà necessària una adaptació d' aquest disseny al programari de base de dades. Després de la creació de la base de dades es procedirà a la seva explotació i en concret, s'estudiarà el processament de consultes i vistes per tal d'optimitzar aquest procés i aconseguir que l' explotació de les dades sigui el més eficient possible. Així doncs, en aquesta assignatura l' estudiantat aprendrà a realitzar el procés de disseny complet d'una base de dades i a millorar-lo tenint en compte el processament de consultes i vistes, assegurant així la seva idoneïtat.
Disseny de Bases de dades (DBD) és una assignatura obligatòria per als estudiants del grau d'Enginyeria Informàtica i optativa en el cas del grau de Tecnologies de la Telecomunicació. En ambdós casos l'objectiu fonamental és aprendre a dissenyar bases de dades.
A més, aquesta assignatura forma part d' un itinerari constituït per assignatures de l'àrea de coneixement de les bases de dades i es recomana que sigui cursada com a segona assignatura dins d'ell. En concret, en el grau d' Enginyeria Informàtica és requisit haver superat l'assignatura Ús de bases de dades. I en el grau de Tecnologies de la Telecomunicació és recomanable haver cursat prèviament l'assignatura Bases de dades. Ambdues són equivalents en els seus estudis.
Ús de bases de dades / Bases de dades. Es tracta d'una assignatura obligatòria que introdueix l'estudiantat dins del món de les bases de dades des de la perspectiva del seu ús. Inclou la creació i manipulació de la base de dades utilitzant SQL interactiu i host.
Després de cursar Disseny de bases de dades existeix la possibilitat d' ampliar coneixements de l'àrea a través d'una altra assignatura més específica:
Arquitectura de bases de dades. Es tracta d'una assignatura optativa de l'itinerari de Tecnologies de la Informació. L'assignatura cobreix, d'una banda, l'estudi d'aspectes relatius a la implementació dels SGBD relacionals i la problemàtica afegida per la distribució i replicació de dades. També s' estudien alternatives a les BD relacionals.
Altres assignatures prèvies també poden ser cursades en el grau de Tecnologies de Telecomunicació. En aquest cas, però, es tracta d' assignatures optatives.
L'assignatura permet desenvolupar les competències i habilitats necessàries per a l'acompliment de l'exercici professional estretament relacionades amb el disseny i ús de bases de dades relacionals.
Alguns dels camps professionals en els quals els coneixements adquirits en l'assignatura poden ser de gran utilitat són els següents:
Desenvolupadors d'aplicacions informàtiques (programadors, analistes, caps de projecte).
Administradors de bases de dades.
Formadors i/o tècnics de suport a bases de dades.
Emprenedors que desitgin crear i mantenir la seva pròpia base de dades.
És imprescindible haver cursat l' assignatura Ús de bases de dades o tenir coneixements sobre el model relacional i el llenguatge estàndard d' accés a bases de dades. També cal tenir coneixements d'anglès per poder entendre manuals tècnics.
Per a un correcte seguiment de l' assignatura és imprescindible complir amb els requeriments sobre coneixements previs indicats a l'apartat anterior.
Es tracta d'una assignatura amb un component pràctic molt important, que inclou dues pràctiques de realització obligatòria i una prova d'avaluació recopilatòria (PAC2), també obligatòria. La PAC1, és opcional però molt recomanable. El sistema gestor de bases de dades (SGBD) utilitzat és PostgreSQL i l'eina per a la realització de diagrames UML Diagrams.net.
L'assignatura no té examen per la qual cosa és indispensable el seguiment de l'avaluació tal com s'indica en l'apartat corresponent d'aquest pla docent.
L' objectiu d' aquesta assignatura és comprendre el procés de disseny de bases de dades i preparar l' estudiantat perquè sigui capaç de dissenyar bases de dades relacionals de qualitat, tot això partint d'un conjunt de requeriments del sistema d' informació i procurant sempre que l' explotació de les dades es pugui dur a terme correctament i eficientment.
Així doncs, les principals competències que l' estudiant ha d'adquirir cursant aquesta assignatura són les que s' indiquen a continuació:
Saber en què consisteix el procés de disseny de bases de dades, quins són els objectius i les etapes que integren aquest procés.
Saber els fonaments del disseny conceptual de bases de dades i ser capaç de representar models de dades mitjançant diagrames de classes UML.
Ser capaç de realitzar un bon disseny lògic mitjançant la transformació del model conceptual al model relacional, prèvia eliminació de possibles trampes de disseny i aplicant la teoria de la normalització.
Saber l' estructura física que utilitza la base de dades per emmagatzemar les dades de forma no volàtil.
A partir del disseny lògic, ser capaç de realitzar el disseny físic de la base de dades adaptant-lo a les característiques d'un SGBD concret.
Saber definir els índexs necessaris i convenients en cada taula per tal d'obtenir un bon rendiment en l'accès a la base de dades.
Saber els mecanismes de processament i optimització de consultes.
Ser capaç de fer ús de les vistes com a elements de disseny extern per millorar el disseny de la base de dades.
Saber l'abast dels mecanismes de seguretat d'una base de dades.
Capacitat per proposar i avaluar diferents alternatives tecnològiques en resoldre un problema concret.
Per la seva banda, en el cas del Grau de Tecnologies de la Telecomunicació, les competències de l'assignatura es relacionen amb la competència de formació bàsica següent:
Coneixements bàsics sobre l'ús de la programació dels ordinadors, sistemes operatius, bases de dades i programes informàtics amb aplicació a l'enginyeria.
Aquestes competències, en el cas del grau d'Enginyeria Informàtica, es relacionen amb les competències següents:
Capacitat per aplicar tècniques específiques de tractament, i administració de dades. emmagatzematge
Capacitat per proposar i avaluar diferents alternatives tecnològiques per resoldre un problema concret.
L'assignatura consta dels mòduls didàctics següents:
Mòdul 1. Introducció al disseny de bases de dades.
Aquest mòdul presenta una visió general del procés de disseny d'una base de dades, destacant les etapes més importants d'aquest procés.
Mòdul 2. Disseny conceptual de bases de dades.
El mòdul presenta l' etapa de disseny conceptual com a part del procés de disseny de bases de dades. Prenent com a punt de partida l'anàlisi de requeriments del sistema d'informació, mostra com obtenir un disseny conceptual d' alt nivell amb independència de la tecnologia. Per a la representació d'aquest mapa conceptual s'utilitza el llenguatge UML (Unified Modelling Language).
Mòdul 3. Disseny lògic de bases de dades.
En aquest mòdul s' explica com obtenir el disseny lògic de la base de dades per al cas de bases de dades relacionals. Es revisa l'esquema conceptual de la base de dades descrit en UML per tal d' evitar caure en determinades trampes de disseny i es procedeix a la seva traducció d'acord amb el model relacional. Finalment, la teoria de la normalització permet garantir la qualitat del disseny lògic obtingut.
Mòdul 4. Disseny físic de bases de dades.
Aquest mòdul presenta l' etapa de disseny físic. Seleccionat un SGBD concret, s' explica com es pot obtenir una implementació física de la base de dades a partir del corresponent esquema lògic relacional. S'estudia també l'estructuració i emmagatzematge de bases de dades en suport físic no volàtil, així com els diferents mètodes d'accés a dades.
Mòdul 5. Processament de consultes i vistes.
En aquest mòdul es presenten les diferents estratègies de resolució de consultes que pot usar el SGBD per optimitzar el rendiment del processament de consultes. Així mateix, s'estudien les vistes com a mecanismes de disseny extern que permeten l' actualització i encapsulament de dades alhora que milloren el rendiment de la base de dades i la llegibilitat de les consultes complexes.
Els mòduls didàctics estan disponibles a l' aula en multiformat. Per a l' autoavaluació dels mateixos l' estudiantat disposa de qüestionaris moodle. Abans d' accedir-hi, es recomana consultar l' apartat Avaluació contínua i avaluació final.
El programari que s' utilitzarà per realitzar la pràctica de l'assignatura és el sistema gestor de bases de dades PostgreSQL i l' eina de diagramació recomanada és Diagrams. net
| El model relacional i l'àlgebra relacional | |
| El llenguatge SQL I | |
| Cas d'estudi: Turisme als Pirineus (3-Disseny físic) | Audiovisual |
| Cas d'estudi: Turisme als Pirineus (2-Disseny lògic) | Audiovisual |
| Cas d'estudi: Turisme als Pirineus (1-Disseny conceptual) | Audiovisual |
El principal material de l'assignatura són els mòduls didàctics descrits prèviament i el software per a la realització d'activitats pràctiques.
Els mòduls didàctics estan disponibles en multiformat a l'aula de teoria, 05.585.- Disseny de bases de dades. Per a l'autoavaluació dels mateixos l'estudiantat disposa de qüestionaris moodle. Abans d'accedir-hi però cal consultar l'apartat Avaluació contínua i Avaluació Final d'aquest pla docent.
El programari que farem servir per adquirir les competències relatives a la pràctica de disseny de bases de dades és el sistema gestor de bases de dades PostgreSQL i l'eina de diagramació recomanada pel modelat de dades, Diagrams.net. A l'aula disposeu d'un fòrum anomenat Laboratori on el professorat donarà indicacions i suport per a la instal.lació del programari en entorn Windows. En cas d'altres entorns, no es podrà garantir aquest suport, tot i que també es proporcionarà en la mesura del que sigui possible. Podeu fer servir qualsevol altre eina de diagramació sempre i quan permeti fer dissenys seguint la nomenclatura i estil utilitzats en l'assignatura.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
L'assignatura només es pot aprovar amb el seguiment i la superació de l'avaluació contínua (AC). La qualificació final de l'assignatura és la nota obtinguda a l'AC. |