| Temes actuals de màrqueting | Codi: 08.611 : 6 |
Temes actuals de màrqueting proporciona una visió completa, profunda i rigorosa d'aspectes contemporanis que són especialment rellevants en màrqueting i dels principals processos de transformació que s'estan produint en aquesta disciplina i la seva pràctica professional.
El màrqueting fa tanta publicitat de si mateix que cada poc temps emergeixen i guanyen acceptació nous vocables, temes innovadors i nous corrents. Per aquest motiu moltes vegades costa destriar les modes efímeres de les transformacions significatives, profundes i duradores de la disciplina, i és un veritable repte no deixar-se portar pel bombo publicitari i l'emoció de les últimes primícies.
Temes actuals de màrqueting no es configura com un mer repositori de modes i tendències recents i passatgeres en màrqueting. De fet, l'assignatura permet reflexionar sobre tres temàtiques àmplies i importants, que abasten molts dels assumptes actuals en màrqueting. Això permet considerar desenvolupaments conceptuals transcendentals i determinants per a l'evolució de la teoria i la pràctica del màrqueting.
Temes actuals de màrqueting és una assignatura optativa del Grau en Màrqueting i Investigació de Mercats (MIM). Proporciona la capacitació acadèmica adequada per explorar estratègies de màrqueting contemporànies, comportaments de consum i situacions de negoci que es troben subjectes a grans canvis, i determinar la seva evolució.
L'assignatura aborda continguts avançats en màrqueting, que complementen els presentats en assignatures fonamentals a l'àrea. S'estudien, concretament, tres temes d'interès en el màrqueting actual: el màrqueting del temps, la teoria de la cultura del consumidor i el màrqueting postmodern. Té una càrrega docent de 6 crèdits.
Temes actuals de màrqueting facilita l'adquisició de coneixements, habilitats, actituds i valors requerits per al desenvolupament de funcions directives en màrqueting.
És imprescindible que l'estudiantat tingui coneixements previs i habilitats en màrqueting com els que s'adquireixen en cursar i superar les assignatures Fonaments de màrqueting i Direcció de màrqueting dels graus en Economia i Empresa de la UOC.
Temes actuals de màrqueting és una aportació especialitzada del Grau en MIM. Es recomana la seva matrícula solament si abans s'han cursat i superat les assignatures Fonaments de màrqueting i Direcció de màrqueting.
Competències
Les competències transversals que desenvolupa l'estudiantat de l'assignatura són les següents: 1) adoptar actituds i comportaments concordes amb una pràctica professional ètica i responsable; i 2) buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació.
Així mateix, el seguiment adequat de l'assignatura es vincula amb les següents competències específiques: 1) dissenyar iniciatives de negoci adaptades a mercats globals; i 2) entendre i fer entendre la importància, en una organització, d'adoptar una orientació cap al mercat i la relació amb el client.
Resultats d'aprenentatge
El conjunt de competències que s'acaben d'assenyalar es concreta en els resultats d'aprenentatge següents:
- Exposar arguments que mostrin la rellevància de la cultura en la formació de les interpretacions dels consumidors sobre el temps.
- Identificar i definir les implicacions de negoci de la recerca realitzada sobre el comportament d'espera dels consumidors.
- Reconèixer i analitzar les estratègies de màrqueting per a reduir o gestionar els temps d'espera dels consumidors.
- Definir els conceptes i relacions fonamentals de la teoria de la cultura del consumidor i exposar les seves diferències respecte a les aproximacions psicològiques i econòmiques tradicionals a l'estudi del comportament del consumidor.
- Reconèixer i analitzar les implicacions estratègiques de màrqueting derivades de la teoria de la cultura del consumidor.
- Identificar els aspectes de màrqueting característics de la societat postmoderna.
- Diferenciar les pràctiques de màrqueting modernes de les postmodernes.
- Exposar i exemplificar els components i característiques del màrqueting postmodern
- Reconèixer transformacions o corrents nous, duradores i determinants en màrqueting.
- Exposar perspectives pròpies sobre temàtiques de màrqueting noves i transcendentals de manera argumentada.
Els continguts de l'assignatura s'organitzen en tres temes actuals de màrqueting.
El primer tema, Temps i màrqueting, permet reflexionar sobre el paper, cada vegada més important, que exerceix el temps en la disciplina de màrqueting. Aquest paper clau es reflecteix en l'interès dels consumidors per estalviar temps, passar el temps o evitar perdre el temps, i els esforços de les marques perquè les seves propostes de valor responguin a aquestes preferències.
Els experts que han estudiat l'impacte del temps en la societat es refereixen al rol, gairebé imperceptible, que exerceix en les nostres vides. Tots sabem què és el temps fins que ens veiem en la tesitura de definir-ho. Hi ha molts aspectes sobre el temps que donem per asseguts o que responen a regles tàcites o implícites, encara que sovint ens passen desapercebudes. Aquest tema permetrà examinar el temps tenint en compte com és percebut pels consumidors i com la seva cultura modela aquesta percepció. A més, atès que ho estudiarem en el context del màrqueting, analitzarem els temps d'espera, els nombrosos factors que poden condicionar les percepcions dels consumidors sobre l'espera i com aquestes percepcions, al seu torn, poden influir en el seu grau de satisfacció.
En el segon tema abordem un dels desenvolupaments teòrics més significatius en el pensament de màrqueting contemporani: Teoria de la cultura del consumidor. Les experiències de consum s'han convertit en un fenomen d'interès no solament en màrqueting sinó també en altres disciplines (des de la sociologia fins a la comunicació, la psicologia i l'antropologia). Precisament, la teoria de la cultura del consumidor proposa adoptar un enfocament interdisciplinari per explicar el comportament dels consumidors en la seva interrelació amb grups socials que graviten al voltant de certs processos de consum, productes i marques, així com els efectes d'aquesta interrelació sobre la seva identitat. En aquest tema ens centrem a definir la teoria de la cultura del consumidor, comprendre l'evolució i desenvolupament d'aquest nou marc teòric i estudiar exemples pràctics de les branques sorgides en el seu si.
El tercer tema, Màrqueting postmodern, es dedica a un corrent de pensament centrat a explicar les iniciatives de màrqueting en la societat contemporània. Aquestes iniciatives promouen i fan seva la cultura popular, qüestionen el determinisme i els principis de general compliment i reflecteixen actituds irreverents i subversives, alhora que intel·ligents i creatives. El tema analitza la influència del màrqueting sobre la societat de consum contemporània i identifica i explica amb deteniment els trets característics de les propostes postmodernes de la disciplina i la pràctica del màrqueting.
Els principals recurs d'aprenentatge en l'assignatura són els mòduls didàctics, que han estat elaborats pel professor Dr. Gerard Ryan. Aquest materialconté un conjunt complet d'activitats, exemples il·lustratius i casos, que es presenten en formats interactius i multimèdia.
És molt aconsellable que també consulteu els recursos d'aprenentatge que es proporcionen a l'aula, la bibliografia de l'assignatura i les fonts d'informació disponibles a la Biblioteca de la UOC. A través de la Biblioteca podeu accedir als resultats obtinguts en recerques capdavanteres sobre les temàtiques que abordem.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Per aprovar l'assignatura has de superar l'avaluació contínua (AC) i fer un examen (EX). La qualificació final (QF) de l'assignatura es calcula d'acord amb el següent:
|