| Bases farmacològiques en psicopatologia | Codi: 10.171 : 6 |
El sistema nerviós rep, integra, processa la informació i envia diferents senyals per a regular múltiples funcions en l'organisme, des de la posada en marxa de la mateixa conducta i la cognició fins a la regulació de diferents mecanismes de manteniment del mitjà intern i de control hormonal. En aquest context, podem dir que la relació entre el sistema nerviós i el sistema endocrí és molt estreta i les interaccions entre tots dos són múltiples. Així mateix, aquests dos sistemes, juntament amb el sistema immunitari, per les seves interaccions bidireccionals, conformen una unitat funcional integrada amb el propòsit últim de facilitar una adaptació òptima de l'organisme a un mitjà eminentment canviant, garantint la seva supervivència i la conservació de l'espècie.
La present assignatura estructura el seu contingut, centrant el seu interès en aquests tres sistemes, en tant que tots tres presenten una estreta relació funcional i utilitzen la comunicació química (neurotransmissors, hormones i citocines). Aquest és l'eix sobre el qual vertebra l'assignatura. Al llarg de la mateixa s'analitzarà com s'organitza cadascun dels components d'aquesta unitat funcional integrada i com empren la comunicació química per a, finalment, aprofundir sobre les vies de comunicació bidireccional que s'estableixen entre ells i com actuen els diferents fàrmacs usats en el tractament de la salut mental, així com la neurobiologia subjacent.
La psicofarmacología sempre s'ha beneficiat d'un cicle virtuós en el qual la neurobiologia informa la pràctica clínica i les qüestions clíniques impulsen la neurobiologia, un enfocament que ara es vincula estretament amb la denominada “medicina *traslacional”. Aquest és l'enfocament que s'ha fet ús en la present obra i que llança desafiaments per a aquells que desitgen aprendre o mantenir-se al dia amb una base de coneixements tan diversa, rica i en ràpida evolució.
L'assignatura de Bases farmacològiques en psicopatologia forma part de l'àrea de Psicobiologia, juntament amb les matèries troncals de Psicobiologia I, Psicobiologia II i Psicologia Fisiològica. Es tracta d'una assignatura optativa, pertanyent a l'esment de Psicologia Clínica.
És MOLT recomanable tenir coneixements previs de biologia i fisiologia del sistema nerviós central (SNC), així com haver cursat les diferents assignatures de l'àrea de Psicobiologia (Psicobiologia I, Psicobiologia II i Psicologia Fisiològica). Es recomana haver cursat o estar cursant l'assignatura de Psicopatologia.
Aquesta assignatura es fonamenta en continguts bàsics que s'han treballat en altres assignatures de l'àmbit, i, per tant, es pressuposa que l'estudiant ha aconseguit els coneixements i les competències d'aquestes.
Objectius:
1. Proporcionar els coneixements essencials sobre Psicofarmacologia.
2. Entendre els principals mecanismes que en l'àmbit molecular possibiliten l'acció farmacològica.
3. Conèixer i comprendre els mecanismes d'acció dels diferents psicofàrmacs amb utilitat terapèutica.
4. Conèixer i comprendre la relació entre els efectes d'aquests psicofàrmacs amb les bases biològiques dels diferents trastorns psicopatològics.
Competències:
Competències bàsiques i generals.
CB2 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
CB3 - Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
CG1- Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics i/o professionals.
CG2- Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les pròpies habilitats, capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.
CG3- Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
CG4-Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
CG7- Resoldre situacions complexes analitzant els comportaments, trobant alternatives de resolució i arribant al consens sobre la seva aplicació, i avaluar els resultats de la seva implementació.
Competències transversals
CT1- Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.
Competències específiques
CE1-Usar els coneixements teòrics i els avanços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups, comunitats i organitzacions.
CE2-Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, grups i organitzacions.
CE3-Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.
CE4-Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.
CE5-Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
CE6-Aplicar tècniques per a recollir informació sobre el funcionament biològic, psicològic i social d'individus, col·lectius i organitzacions.
Resultats d'aprenentatge:
- Comprendre les bases neuroquímiques, neurofisiològiques i neurogenètiques dels principals trastorns psicopatològics i les principals hipòtesis i teories.
- Conèixer les substàncies més importants que s'fan servir en el tractament de diferents trastorns psicopatològics, els seus efectes secundaris i la seva manera d'acció.
- Aprendre com funciona el sistema neuroendocrí i saber identificar algunes alteracions del seu funcionament que afecten el comportament.
- Reconèixer l'estreta relació funcional entre els sistemes nerviós, endocrí i immunitari i la seva relació amb la comunicació química (neurotransmissors, hormones i citocines).
Tema 1. Comunicació neural i cèl·lules del sistema nerviós.
Tema 2. Concepte i principis generals: farmacocinètica i farmacodinàmia.
Tema 3. Psicosi i esquizofrènia: agents antipsicòtics.
Tema 4. Trastorns de l'estat de l'ànim: antidepressius i estabilitzadors de l'humor.
Tema 5. Tractament farmacològic dels trastorns d'ansietat i del son.
Tema 6. Trastorn de dèficit d'atenció amb hiperactivitat i addiccions.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|