• Descripció

La història de la psicologia permet examinar els discursos sobre l'ésser humà, convertint amb això el coneixement històric en una eina essencial per a la comprensió de nosaltres mateixos. Aquesta manera d'entendre la història, com a manera de narrar el passat, però també com a eina de construcció de coneixement, és des de la qual cada estudiant tindrà l'oportunitat d'estudiar l'assignatura.

L'assignatura ofereix als estudiants noves maneres de mirar cap al passat, convidant-los a reflexionar sobre la seva pròpia complexitat com a subjectes i també com a futurs i futures professionals, contribuint amb això a trobar un sentit a l'estudi d'aquesta assignatura en la seva formació. Noti's que es parla de maneres de mirar al passat en plural. No hi ha ni pot haver-hi una història de la psicologia, sinó múltiples històries possibles i, amb elles, múltiples psicologies, tantes com punts de vista i propòsits. Així, la història de la psicologia que es proposa en aquesta assignatura respon a l'objectiu d'afavorir en cada estudiant la capacitat de reflexionar sobre com diferents tipus de factors disciplinars i no disciplinars de diferent índole (històrics, socials, polítics, culturals, etc.) defineixen el que la psicologia és i també com es practica.

En últim terme, aquesta assignatura pretén ajudar cada estudiant a reflexionar sobre les seves pròpies concepcions de la psicologia i sobre les pràctiques i tècniques que possiblement emprarà en el seu futur exercici com a psicòleg i psicòloga, comprenent que aquest compromís -i les diferents maneres o solucions d'exercir-ho- comporta inevitablement efectes i conseqüències. En aquest sentit, i en un pla més "meta", la història de la psicologia aquí presentada està compromesa amb una perspectiva de gènere que, tenint en compte el caràcter social de la ciència, crida l'atenció sobre la història de les dones oblidades en Psicologia i, sobretot, subratlla els biaixos en les recerques en psicologia (androcentrisme, occidentalocentrisme, etc.), tot això donant també veu a les mateixes historiadores de la psicologia.

Per tot l'anterior, s'espera que cada estudiant desenvolupi una sensibilitat per a comprendre i dur a terme una actitud crítica respecte al marc des del qual pensa i exerceix la psicologia, secundant-se en la història de la disciplina i, més concretament, en una història amb perspectiva de gènere per a evitar perpetuar els biaixos que caracteritzen a la psicologia com a ciència social.

• L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

És una assignatura troncal obligatòria que té 6 crèdits ECTS. Pel seu caràcter general i transversal, aquesta assignatura es relaciona amb la majoria de les assignatures del Pla d'Estudis del grau de Psicologia. Ella permet que l'alumnat comprengui la complexitat històrica dels sabers i pràctiques psicològiques. Això és, l'assignatura ofereix eines per a reflexionar sobre:

1. Els sabers que defineixen i articulen la Psicologia com a disciplina, incloent-hi les seves teories, mètodes i àrees d'aplicació, és a dir, els coneixements que l'estudiant adquirirà al llarg de la titulació.

2. Els diferents temes d'índole social, científica o ètica lligats a la pràctica professional del psicòleg o la psicòloga.

• Camps professionals en què es projecta

Aquesta assignatura resulta bàsica per a entendre els fonaments epistemològics, teòrics i metodològics de la psicologia, des d'un vessant històric i crític. El desenvolupament d'aquestes competències és necessària per a una pràctica professional reflexiva, coherent i ètica i és, per tant, un element imprescindible per a qualsevol professional de la psicologia, independentment de l'enfocament teòric o pràctic triat.

No obstant això, les competències en Història de la Psicologia també compten amb altres àrees d'aplicabilitat lligades a l'àmbit de la difusió i de la comunicació de la Psicologia i de la història i l'epistemologia de les ciències.

• Coneixements previs

S'haurà de llegir alguna lectura en anglès, per la qual cosa es recomana a l'alumnat haver cursat amb anterioritat l'assignatura d'anglès. També és necessari saber treballar en grup.

• Informació prèvia a la matrícula

Aquesta assignatura no té cap requisit previ de matrícula. Tot i això, recordem a l'alumnat que es requerirà llegir articles en anglès i treballar en grup.

No obstant això, és important que l'estudiant comprengui que, en aquesta assignatura, se sol·licitaran diversos vídeos obligatoris on haurà d'exposar oralment els continguts de l'assignatura.

• Objectius i competències

D'una manera general, l'objectiu d'aquesta assignatura és formar a l'alumnat en el desenvolupament de l'esperit crític i d'altres competències necessàries com a futur i futura professional de la psicologia. Concretament, es treballaran les següents competències:

- Que els i les estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.

- Que els i les estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

- Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.

- Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

- Redactar informes tècnics i científics sobre els resultats de l'avaluació, la recerca o els serveis sol·licitats, tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.

• Continguts

El contingut de l'assignatura s'estructura en dos grans blocs.

En el primer bloc, "Com i per a què la(es) història(es) de la(es) psicologia(es)", es discutiran conceptes i qüestions historiogràfiques clau per a comprendre l'assignatura i el nou marc per a una història crítica de la psicologia amb perspectiva de gènere. Es presentaran diversos mòduls de contingut, així com lectures obligatòries sobre la història de la psicologia. A més, es començaran a treballar altres aspectes metodològics necessaris per al desenvolupament de les competències de l'assignatura relacionats amb la creació de pòdcast.

En aquest primer bloc, proposem a l'alumnat una altra manera de mirar l'assignatura: no tant com un espai per a revisar els antecedents del passat que han fet de la psicologia una ciència, sinó més aviat com una eina -«metodològica»- per a reflexionar sobre (la història de) les categories psicològiques i sobre les condicions que van possibilitar els coneixements psicològics en determinats contextos sociohistòrics. Més concretament, això hauria de possibilitar a l'alumnat qüestionar els biaixos de gènere que invisibilitzen a les dones o també a altres grups tradicionalment marginats, com són les psicòlogues i els psicòlegs de minories ètniques. Amb això no sols es busca fer de cada estudiant una i un professional perspicaç i crític, sinó també una persona més compromesa amb la pluralitat i la diversitat dels éssers humans en la societat actual i, en conseqüència, amb la capacitat per a transformar la seva realitat.

En el segon bloc, s'aprofundirà en diversos casos il·lustratius de la història de la psicologia, que possibilitaran a l'estudiant treballar la perspectiva de gènere i desenvolupar una mirada crítica sobre la història de la disciplina. Per a això, es presentaran diversos mòduls de contingut, així com lectures obligatòries relacionades amb els casos històrics. A més, l'alumnat comptarà amb materials de suport per a ajudar-lo a desenvolupar un pòdcast i treballar amb això altres competències lligades a l'assignatura. Aquest segon bloc s'ha estructurat en tres subapartats:

- «Té sexe la ment? Construint les diferències sexuals»

- «Subjectes desvergonyits: L'experimentació psicològica»

- «Veus diferents: Psicologització de la societat i cultures diagnòstiques»

En aquest segon bloc, presentem alguns casos il·lustratius que considerem útils per a ajudar als estudiants a reflexionar sobre el desenvolupament històric de la psicologia, en relació amb el seu caràcter científic, i els dilemes -en gran manera vinculats amb el gènere, però no sols- als quals aquesta ha pogut enfrontar-se (i continua fent-ho). La discussió d'aquests casos permet posar de manifest tensions clàssiques, pròpies de qualsevol esforç historiogràfic (centre/perifèria, continuïtat/discontinuïtat, història interna/externa, historicitat/presentisme, història des de baix/dalt, etc.), i també algunes qüestions lligades específicament a la particularitat de la psicologia com a disciplina en la qual l'agent i l'objecte d'estudi coincideixen. Al contrari que una història clàssica de la psicologia, focalitzada a enumerar les grans fites, dates i personatges de la disciplina que han fet suposadament d'ella el que avui és, en aquest bloc (vegeu també Jiménez i Balltondre, 2023), hem volgut plantejar una història crítica que interrogui sobre les condicions de producció científica, així com sobre els motius del canvi històric. Com ja hem indicat, som en tot cas reconeixedores de la importància d'un treball historiogràfic més reconstructiu, sobre el qual ens recolzem (vegeu, per exemple, Sáiz, 1998, materials amb els quals també compta l'alumnat, disponibles a l'aula). En aquest segon bloc hem tractat també, en la mesura que sigui possible, de subratllar la importància que les metodologies de recerca, així com les tecnologies i les pràctiques psicològiques, tenen en la constitució del propi objecte d'estudi psicològic i en la manera en com ens pensem a nosaltres mateixos i mateixes. Al llarg d'aquest segon bloc hem procurat específicament emfatitzar en la qüestió del gènere. No sols perquè avui és d'obligat compliment incloure-la en el currículum acadèmic i en l'activitat investigadora, sinó sobretot perquè l'actualitat continua mostrant la necessitat apressant d'oferir formació a la comunitat universitària, i crear espais i eines per a reflexionar sobre el tema.

Només la lectura atenta dels mòduls i les lectures sobre la història de la psicologia, el que inclou la lectura d'una història més clàssica, permetrà a l'alumnat poder dur a terme una reflexió crítica de caràcter historiogràfic i des de la perspectiva de gènere.

• Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura

• Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport

Existeixen dos mòduls bàsics que estructuren cada bloc de l'assignatura: 

- Jiménez, Belén, i Balltondre, Mònica (2023). Una (una altra) història de la psicologia. Perspectives crítiques i conceptes d'anàlisis. FUOC.

- Balltondre, Mònica, i Jiménez, Belén (2023). Una història crítica de la psicologia. Casos d'anàlisis per a una altra història de la disciplina. FUOC.

A més d'aquests dos mòduls bàsics, l'alumnat comptarà amb diverses lectures que li permetran aprofundir sobre el contingut de l'assignatura. Aquestes lectures poden ser de diferent tipus: articles en anglès, mòduls d'història clàssica de la psicologia, pàgines en internet, etc.

Només la lectura atenta dels mòduls i les lectures sobre la història de la psicologia, el que inclou la lectura d'una història més clàssica, permetrà a l'alumnat poder dur a terme una reflexió crítica de caràcter historiogràfic i des de la perspectiva de gènere.

També es proporcionarà a l'aula materials sobre l'elaboració d'un pòdcast, així com algun exemple pràctic que l'il·lustri.

• Informacions sobre l'avaluació a la UOC

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
• Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

• Consulta del model d'avaluació