La Neuropsicologia analitza la relació entre la funció cerebral i el comportament. Concretament, se centra en conèixer quines estructures del sistema nerviós participen en els processos cognitius com ara l'atenció, l'aprenentatge, la memòria, el llenguatge, la resolució de problemes i la presa de decisions, entre altres.

La neuropsicologia clínica treballa, fonamentalment, en l'àmbit de les persones amb alteracions neurològiques, és a dir, aquelles que presenten algun tipus de lesió o disfunció cerebral susceptible de provocar canvis cognitius o conductuals. Té com a finalitat avaluar, diagnosticar i tractar les alteracions cognitives, conductuals i emocionals degudes a una alteració funcional i/o estructural del sistema nerviós, tant en l'edat adulta com en la infància, utilitzant instruments propis de la neuropsicologia per a l'avaluació de les funcions cognitives.

La pràctica de la disciplina requereix un bon coneixement de les funcions cognitives, però també de l'anatomia cerebral i dels circuits implicats en els processos cognitius. La persona experta en neuropsicologia clínica ha de ser capaç de valorar les funcions cognitives, de relacionar els dèficits amb els circuits o àrees cerebrals disfuncionals, i també d'establir un diagnòstic de compatibilitat, ja sigui amb la disfunció d'una regió determinada o amb una malaltia concreta. Per fer-ho es requereix tant la utilització de proves quantitatives com l'observació qualitativa de l'execució dels pacients, i és necessari evitar l'anàlisi merament psicomètric dels dèficits per centrar-se en una valoració global, basada en la persona i relacionada amb les variables clíniques influents.

Les noves tècniques de neuroimatge cerebral i els coneixements neuroquímics i genètics van modelant la feina en l'àmbit de la neuropsicologia, que s'ha d'adaptar als nous coneixements i criteris basats en aquests avanços, així com a la descripció de noves patologies i aplicar-los a la seva pràctica clínica. Ens trobem en un moment en què és fonamental treballar amb hipòtesis, en lloc d'aplicar indiscriminadament macrobateries d'exploració neuropsicològica.

La necessitat social i sanitària de la figura de la persona experta en neuropsicologia ha fet créixer l'activitat en aquest àmbit i ens fa plantejar el deure de definir i defensar el perfil dels professionals de la Psicologia especialitzats en aquest camp, així com vetllar pels drets dels usuaris, de manera que ofereixi uns serveis que satisfacin les demandes en un marc professional fiable.

Els continguts d'aquesta assignatura són especialment importants per a l'alumnat que vulgui especialitzar-se en Psicologia Clínica, ja que per al diagnòstic i tractament de les malalties i els trastorns mentals cal tenir uns bons coneixements de com funciona el sistema nerviós i els processos cognitius. D'altra banda, són coneixements essencials en qualsevol especialitat, ja que ajuden a desenvolupar una perspectiva més global de la conducta humana, integrant el substrat biològic de la mateixa. Finalment, són imprescindibles per a aquelles persones que optin per especialitzar-se en recerca, tant bàsica com aplicada en psicologia. Així com per a l'abordatge de la Neuropsicologia en el context jurídic i forense.

S'han d'haver adquirit els coneixements bàsics sobre el substrat neurobiològic de diferents processos tractats a les assignatures "Fonaments de Psicobiologia", "Bases genètiques de la Conducta", "Psicologia Fisiològica" i "Farmacologia i endocrinologia del comportament". Informació prèvia a la matrícula

Objectius:

1. Coneixer les bases biològiques dels principals trastorns neuropsicològics.

2. Comprendre els mecanismes cerebrals implicats en l'aparició dels trastorns cognitius i conductuals.

3. Conèixer quins són els principals trastorns neuropsicològics i també els principals signes d'alerta de la presència de disfunció o lesió cerebral.

4. Tenir una visió global de la rellevància de conèixer els trastorns neuropsicològics i de la seva contribució al diagnòstic neurològic.

5. Identificar les característiques dels principals trastorns neuropsicològics que es produeixen en l'edat adulta.

6. Aprendre a detectar senyals de disfunció neuropsicològica en el marc de la psicologia clínica.

7. Conèixer el camp d'acció de la Neuropsicologia Forense.

Competències bàsiques i generals

CB1 - Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i sol trobar-se a un nivell que, tot i que es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda del seu camp d'estudi.

CG1 - Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics i/o professionals.

CG2 - Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les pròpies habilitats, capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.

CG3 - Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.

CT2 - Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals en l'àmbit acadèmic i professional.

CE2 - Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el comportament de les persones, grups i organitzacions.

CE4 - Entendre el funcionament cognitiu de manera integrada.

CE10 - Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.

CE12 - Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació psicològica.

Els continguts avaluables que es treballaran a la assignatura són els següents:

Reto 1. Funcions cognitives Reto 

2. Patologies que provoquen un quadre d'alteració neuropsicològica Reto 

3. Coneixement i aplicació dels fonaments de la Neuropsicologia Forense