| Principis d'intervenció en educació | Codi: 10.190 : 6 |
Principis d'intervenció en educació és una assignatura obligatòria del grau de Psicologia. Consta de sis crèdits i el seu contingut tracta dels referents conceptuals de la intervenció psicoeducativa i de la seva interrelació amb la pràctica professional.
Aquesta assignatura proporciona als alumnes principis teòrics que fonamenten la intervenció psicoeducativa introduint a l'estudiant en els trets característics dels models d'intervenció i assessorament psicoeducatiu, permetent-li aprofundir en l'enfocament educacional i constructiu. Des d'aquesta òptica es delimita el perfil professional de l'assessor/a que col·labora amb els serveis i centres educatius en diferents àmbits i actuacions. Es faciliten elements per a la identificació de criteris, instruments i estratègies d'orientació educativa i d'intervenció psicoeducativa en el context de centres educatius i de les etapes educatives.
Pel seu contingut, el treball de l'assignatura es facilita amb la formació prèvia en molts aspectes treballats en diferents assignatures del pla d'estudis. Algunes assignatures que fonamenten continguts clau serien: Psicologia del desenvolupament I; Psicologia del desenvolupament II i Psicologia de l'educació i de la instrucció. En aquest sentit, és completament necessari haver cursat aquestes assignatures per un adequat desenvolupament d'aquesta. Així mateix, Principis d'intervenció en educació fonamenta conceptualment altres assignatures del grau de Psicologia, en especial: Intervenció psicoeducativa en contextos d'educació formal i Intervenció psicoeducativa en contextos d'educació no formal. De la mateixa manera pot fonamentar el Pràcticum i el Treball final de grau per a aquells estudiants que estiguin interessats en el camp d'aplicació de la Psicologia de l'Educació.
A continuació es detallen les competències que, en algun grau, desenvolupen en l'assignatura.
Competències bàsiques
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per a emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
Competències generals
Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les pròpies habilitats capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.
Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant la seva procedència, situant-la dins d'un marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible.
Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat.
Treballar en equip en xarxa.
Competències transversals
Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.
Competències específiques
Usar els coneixements teòrics i els avanços de la psicologia com a marc de referència per a analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups i organitzacions.
Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.
Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada.
Identificar, analitzar i comprendre la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà.
Identificar, analitzar i comprendre les demandes i les necessitats de persones, grups i organitzacions en diferents contextos.
Formular objectius i contrastar hipòtesis a partir de les demandes i necessitats dels destinataris.
Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels models, teories, instruments i tècniques més adequades en cada context d'avaluació i intervenció.
Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació psicològica
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
Comprendre de manera integrada els models i processos d'intervenció psicoeducativa amb les condicions, els factors i les accions educatives pròpies d'un determinat context educatiu.
Caracteritzar les competències necessàries per a realitzar una intervenció psicoeducativa ajustada a contextos educatius diversos.
Identificar i caracteritzar els àmbits i contextos educatius susceptibles de ser millorats mitjançant la intervenció psicoeducativa.
Utilitzar procediments i estratègies de cerca d'informació rellevant per a l'anàlisi de processos escolar d'ensenyament i aprenentatge, així com per valorar críticament la informació obtinguda i elaborar conclusions oportunes.
Fonamentar el disseny, la implementació i l'avaluació de diverses propostes i formats d'intervenció psicoeducativa per a contribuir a la millora educativa.
Emprar procediments i estratègies de treball en grup, així com tenir actituds de col·laboració, compromís personal, corresponsabilització, respecte, rigor intel·lectual i discreció, necessàries per a l'anàlisi de les pràctiques educatives des de la perspectiva de la psicologia de l'educació i de la instrucció.
Mostrar i evidenciar una actitud ètica, honesta i cívica en el treball acadèmic, evitant qualsevol ús indegut del treball de tercers.
Per assolir les competències i objectius d'aprenentatge que us hem descrit s'ha proposat una organització de l'assignatura en base a reptes. Aquests reptes i desafiaments són una selecció dels que es troba habitualment el psicòleg en la seva tasca com a professional i estaran relacionats amb models i principis que han de guiar la intervenció psicoeducativa i de la seva interrelació amb la pràctica professional. En el primer repte de l'assignatura es centrarem en comprendre com les formes que tenim d'entendre les pràctiques educatives a nivell conceptual incideixen en la nostra intervenció professional. Amb el segon repte ens focalitzarem en les principals funcions que hem d'assumir com a psicòlegs educatius en l'exercici professional i en les competències que es necessiten per desenvolupar aquestes funcions. Per últim, en el darrer repte ens centrarem en conèixer les dificultats que poden sorgir en la col·laboració amb altres professionals, i en adquirir algunes estratègies per crear un context de col·laboració propici que pugui contribuir a prevenir algunes d'aquestes dificultats i fer front a d'altres de manera que es pugui crear un marc que permeti la promoció de canvis en les pràctiques educatives.
Cadascun dels reptes que treballarem tindrà associat un conjunt de materials necessari per abordar el repte. La manera en com s'organitza el material i els continguts que composen aquest són l'eina principal que us ha de facilitar i estimular el procés d'aprenentatge.
A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.
Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.
Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.
Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.
La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.
Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.
Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.
En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
- Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.
Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació
La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.
Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.
|
Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:
|