Psicologia de l'educació i de la instrucció Codi:  10.198    :  6
Consulta de les dades generals   Descripció   L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis   Camps professionals en què es projecta   Coneixements previs   Informació prèvia a la matrícula   Objectius i competències   Continguts   Consulta dels recursos d'aprenentatge de la UOC per a l'assignatura   Informació addicional sobre els recursos d'aprenentatge i eines de suport   Informacions sobre l'avaluació a la UOC   Consulta del model d'avaluació  
Aquest és el pla docent de l'assignatura per al segon semestre del curs 2023-2024. Podeu consultar si l'assignatura s'ofereix aquest semestre a l'espai del campus Més UOC / La universitat / Plans d'estudis). Un cop comenci la docència, heu de consultar-lo a l'aula. El pla docent pot estar subjecte a canvis.

La Psicologia de l'educació i de la instrucció és una assignatura que pretén oferir als estudiants del grau de Psicologia una visió del paper que juguen les pràctiques educatives en l'aprenentatge i el desenvolupament de les persones, alhora que contribuir a identificar i conèixer alguns dels factors i processos psicològics susceptibles d'explicar aquest paper o aquesta influència. Contribueix, per tant, a crear un marc conceptual des del qual orientar la reflexió sobre la pràctica, el disseny i la millora dels processos educatius en qualsevol context, analitzant els factors psicològics i psicosocials que hi incideixen.

Per assolir aquesta finalitat, l'assignatura fa en el seu plantejament dues opcions molt clares. La primera té a veure amb la visió epistemològica general de la Psicologia de l'educació i de la instrucció que s'adopta com a referent. La segona, amb el marc teòric de referència que s'usa per a identificar, analitzar i interpretar les variables i els processos psicològics implicats en les pràctiques educatives, susceptibles d'explicar l'aprenentatge i el desenvolupament.

Respecte a la visió epistemològica general, cal dir que la Psicologia de l'educació i de la instrucció és entesa com una disciplina pont de naturalesa aplicada entre el coneixement psicològic i la teoria i la pràctica educativa. En relació amb l'enfocament teòric, cal dir que s'assumeix una concepció constructivista d'orientació sociocultural del psiquisme humà.

Aquestes dues opcions seran degudament explicades i represes en el desenvolupament de l'assignatura.

Amunt

L'objectiu general del títol de grau de Psicologia és formar professionals amb els coneixements científics necessaris per a comprendre, interpretar, analitzar i explicar el comportament humà i amb les destreses i habilitats per a avaluar i intervenir en l'àmbit individual, organitzacional i comunitari, a fi de promoure i millorar la salut i la qualitat de vida. 

En relació amb aquest objectiu general del títol, l'assignatura de Psicologia de l'educació i de la instrucció, com a disciplina psicològica que és, pretén ajudar l'estudiantat a entendre i a explicar com i per què canvien les persones quan participen en pràctiques educatives concretes (escolars o no, formals i no formals); uns canvis que tenen a veure amb l'aprenentatge, el desenvolupament i la socialització bàsicament. Ho fa amb una triple finalitat: d'una banda, disposar de coneixements que ajudin a comprendre i a explicar adequadament els fenòmens educatius; d'una altra, usar aquests coneixements per a elaborar estratègies, procediments i models de planificació i intervenció capaços d'orientar aquests processos en una determinada direcció i, en tercer lloc, amb la finalitat de co-ajudar a implementar formes de pràctiques educatives més eficaces i més enriquidores per a les persones i institucions que hi participen. 

L'assignatura té, doncs, un caràcter marcadament aplicat i eminentment professionalitzador, i pretén ser un referent destacat a l'hora de reflexionar sobre la pràctica educativa i fer propostes de millora.

Les vinculacions que poden establir-se entre els continguts i propòsits de l'assignatura i altres matèries obligatòries i optatives que s'ofereixen al grau de Psicologia són nombroses. Així, per exemple, és possible establir punts de connexió amb assignatures obligatòries que tracten dels processos psicològics bàsics (Psicologia de la percepció i de l'emoció; Psicologia de l'atenció i la memòria; Psicologia de l'aprenentatge i la motivació; Psicologia del pensament); amb assignatures que fan referència als processos de desenvolupament al llarg del cicle vital (Psicologia del desenvolupament I i II; Trastorns del desenvolupament) i amb assignatures més professionalitzadores (Principis d'intervenció en educació; Dificultats en l'aprenentatge escolar). Pel que fa a les matèries optatives, es podrien citar, entre d'altres, Intervenció en contextos d'educació formal i Intervenció en contextos d'educació no formal. Cal assenyalar que el coneixement que s'ofereix des de la Psicologia de l'educació i de la instrucció pretén ser d'utilitat per a qualsevol professional de la psicologia i, per tant, malgrat esmentar matèries altament vinculades a l'àmbit de l'educació, en cap cas suposa que no es pugui aprofitar i utilitzar el coneixement psicoeducatiu per a àmbits clínics, del treball i les organitzacions i, particularment, en la intervenció social.

Amunt

L'oferta d'assignatures del pla d'estudis de Psicologia permet a l'estudiantat anar confegint progressivament un perfil professionalitzador específic en l'àmbit de la psicologia de l'educació. En aquest sentit, cal assenyalar que un/a psicòleg/a de l'educació pot estar present en qualsevol sistema social dedicat a l'educació en tots els seus nivells i modalitats, reglada i no reglada, formal i informal, ja sigui des de la iniciativa pública (administracions autonòmiques o locals) o privada. 

Amunt

L'assignatura de Psicologia de l'educació i de la instrucció us permetrà posar en relació alguns dels coneixements (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hàgiu pogut aprendre en altres assignatures del grau de psicologia o en altres matèries vinculades a l'àmbit de l'educació. Aquests coneixements, i les seves relacions, prendran sentit al considerar la naturalesa i funcions de les pràctiques educatives a les quals ens aproximarem al llarg de l'assignatura. 

Amunt

Per cursar l'assignatura de Psicologia de l'educació i de la instrucció és del tot convenient haver cursat prèviament les assignatures relacionades amb el desenvolupament al llarg del cicle vital (Psicologia del desenvolupament I i II).

Amunt

Descripció de les competències que es desenvolupen en l'assignatura.

Competències bàsiques

Que l'estudiantat sàpiga aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d'una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar per mitjà de l'elaboració i defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Competències generals

Aprendre a aprendre: conduir el propi aprenentatge de manera autoregulada i conscient de les pròpies habilitats, capacitats i motivacions, amb un objectiu determinat i en funció del context específic-acadèmic, professional i personal.

Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.

Reconèixer, comprendre i respectar la complexitat de la diversitat.

Treballar en equip en xarxa.

 Competències transversals

Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets humans i la diversitat, tant en la pràctica acadèmica com en la professional.

Competències específiques

Utilitzar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar, comprendre i explicar el comportament de les persones, grups i organitzacions.

Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies utilitzades.

Entendre el funcionament cognitiu d'una forma integrada. 

Identificar, analitzar i comprendre la incidència de les pràctiques educatives sobre el desenvolupament humà.

Objectius d'aprenentatge de l'assignatura 

 Comprendre la psicologia de l'educació i de la instrucció com a disciplina pont de caràcter aplicat.

 Conèixer els trets fonamentals de l'organització social de l'educació i algunes de les característiques de les pràctiques educatives més rellevants a la nostra societat, analitzant les relacions entre aquestes pràctiques i valorant el seu paper com a motor del desenvolupament personal.

 Conèixer i utilitzar un marc conceptual de referència integrador de naturalesa socioconstructivista que permeti una aproximació fonamentada a l'anàlisi de les pràctiques educatives escolars.

 Conèixer alguns dels principals factors i processos intrapsicològics i interpsicològics susceptibles d'explicar la dinàmica dels processos d'ensenyament i aprenentatge escolar.

Aplicar el coneixement psicoeducatiu per analitzar i comprendre processos d'ensenyament i aprenentatge escolar.

Emprar procediments i estratègies de cerca d'informació rellevant per a l'anàlisi de processos escolars d'ensenyament i aprenentatge, així com per valorar críticament la informació obtinguda i elaborar les conclusions oportunes.

Emprar habilitats i estratègies de treball grupal, així com tenir actituds de col·laboració, compromís personal, corresponsabilització, respecte, rigor intel·lectual i discreció, necessàries per a l'anàlisi de les pràctiques educatives des de la perspectiva de la psicologia de l'educació i la instrucció. Caracteritzar les competències necessàries per fer una intervenció psicoeducativa ajustada a contextos educatius diversos.

Mostrar i evidenciar una actitud ètica, honesta i cívica en el treball acadèmic, evitant qualsevol ús indegut del treball de tercers.

Reconèixer, comprendre i respectar la diversitat funcional, social, cultural, econòmica, política, lingüística i de gènere.

Amunt

Per assolir les competències i objectius d'aprenentatge que us hem descrit s'ha proposat una organització de l'assignatura en base a reptes. Aquests reptes i desafiaments són una selecció dels que es troba habitualment el psicòleg en la seva tasca com a professional i estaran  relacionats amb els canvis que es produeixen a les persones a conseqüència de participar en pràctiques educatives. En el marc de l'assignatura treballarem com fer servir els coneixements que ens aporta la psicologia de l'educació i de la instrucció per abordar aquests reptes.  Un dels primers reptes té a veure amb com fer servir el coneixement que ens aporta la psicologia i quin coneixement fer servir per comprendre els canvis vinculats a l'aprenentatge i al desenvolupament que es donen en les pràctiques educatives. Els  altres dos reptes que treballarem tenen a veure amb quins són els processos de naturalesa intrapsicològica i interpsicològica que hem de considerar per a comprendre les pràctiques educatives, per intervenir per optimitzar-les i per tal d'optimitzar l'aprenentatge i el desenvolupament de les persones que hi participen.

Amunt

Ús no sexista de la llengua Web

Amunt

Cadascun dels reptes que treballarem tindrà associat un conjunt de materials necessari per abordar el repte. La manera en com s'organitza el material  i els continguts que composen aquest són l'eina principal que us ha de facilitar i estimular el procés d'aprenentatge.

Amunt

A la UOC, l'avaluació generalment és virtual. S'estructura entorn de l'avaluació contínua, que inclou diferents activitats o reptes; l'avaluació final, que es porta a terme mitjançant proves o exàmens, i el treball final de la titulació.

Les activitats o proves d'avaluació poden ser escrites i/o audiovisuals, amb preguntes aleatòries, proves orals síncrones o asíncrones, etc., d'acord amb el que decideixi cada equip docent. Els treballs finals representen el tancament d'un procés formatiu que implica la realització d'un treball original i tutoritzat que té com a objectiu demostrar l'adquisició competencial feta al llarg del programa.

Per verificar la identitat de l'estudiant i l'autoria de les proves d'avaluació, la UOC es reserva la potestat d'aplicar diferents sistemes de reconeixement de la identitat i de detecció del plagi. Amb aquest objectiu, la UOC pot dur a terme enregistrament audiovisual o fer servir mètodes o tècniques de supervisió durant l'execució de qualsevol activitat acadèmica.

Així mateix, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús de dispositius electrònics (micròfons, càmeres o altres eines) o programari específic durant l'avaluació. És responsabilitat de l'estudiant assegurar que aquests dispositius funcionen correctament.

El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria i l'originalitat de les activitats acadèmiques. Al web sobre integritat acadèmica i plagi de la UOC hi ha més informació respecte d'aquesta qüestió.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; la suplantació d'identitat; l'acceptació o l'obtenció de qualsevol activitat acadèmica a canvi d'una contraprestació o no; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia, o l'ús de material, programari o dispositius no autoritzats en el pla docent o l'enunciat de l'activitat acadèmica, inclosa la intel·ligència artificial i la traducció automàtica, entre altres, són conductes irregulars en l'avaluació que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

Aquestes conductes irregulars poden comportar el suspens (D/0) en les activitats avaluables que es defineixin en el pla docent -incloses les proves finals- o en la qualificació final de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials, programari o dispositius no autoritzats durant les proves (com l'ús d'intel·ligència artificial no permesa, xarxes socials o cercadors d'informació a internet), perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa (internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, per la compravenda d'activitats acadèmiques, o perquè s'ha dut a terme qualsevol altra conducta irregular.

Així mateix, i d'acord amb la normativa acadèmica, les conductes irregulars en l'avaluació també poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui, de conformitat amb el que estableix la normativa de convivència de la UOC.

En el marc del procés d'avaluació, la UOC es reserva la potestat de:

  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti la seva identitat segons el que estableix la normativa acadèmica.
  • Sol·licitar a l'estudiant que acrediti l'autoria del seu treball al llarg de tot el procés d'avaluació, tant en l'avaluació contínua com en l'avaluació final, per mitjà d'una entrevista oral síncrona, que pot ser objecte d'enregistrament audiovisual, o pels mitjans que estableixi la Universitat. Aquests mitjans tenen l'objectiu de verificar els coneixements i les competències que garanteixin la identitat de l'estudiant. Si no és possible garantir que l'estudiant és l'autor de la prova, aquesta pot ser qualificada amb una D, en el cas de l'avaluació contínua, o amb un suspens, en el cas de l'avaluació final.

Intel·ligència artificial en el marc de l'avaluació

La UOC reconeix el valor i el potencial de la intel·ligència artificial (IA) en l'àmbit educatiu, alhora que posa de manifest els riscos que comporta si no s'utilitza de manera ètica, crítica i responsable. En aquest sentit, en cada activitat d'avaluació s'informarà l'estudiantat sobre les eines i els recursos d'IA que es poden utilitzar i en quines condicions. Per la seva banda, l'estudiantat es compromet a seguir les indicacions de la UOC a l'hora de dur a terme les activitats d'avaluació i de citar les eines utilitzades i, concretament, a identificar els textos o les imatges generats per sistemes d'IA, els quals no podrà presentar com si fossin propis.

Amb relació a fer servir o no la IA per resoldre una activitat, l'enunciat de les activitats d'avaluació indica les limitacions en l'ús d'aquestes eines. Cal tenir en compte que fer-les servir de manera inadequada, com ara en activitats en què no estan permeses o no citar-les en les activitats en què sí que ho estan, es pot considerar una conducta irregular en l'avaluació. En cas de dubte, es recomana que, abans de lliurar l'activitat, es faci arribar una consulta al professorat col·laborador de l'aula.

Amunt

Pots superar l'assignatura per mitjà de dues vies:

  1. Seguint l'avaluació contínua (AC). Pots superar l'assignatura directament aprovant l'AC. En aquest cas, la nota final de l'assignatura es correspondrà amb la nota final de l'avaluació contínua.
  2. Fent un examen. La nota final es calcularà d'acord amb el següent:
    • Si no t'has presentat a l'avaluació contínua, la nota final serà la qualificació numèrica obtinguda a l'examen.
    • Si has seguit l'avaluació contínua i tens una nota diferent d'un No presentat, la qualificació final serà el càlcul més favorable entre la nota numèrica de l'examen i la ponderació de la nota de l'avaluació contínua amb la nota de l'examen, segons el que estableixi el pla docent. Per aplicar aquest càlcul, a l'examen cal obtenir una nota mínima de 4 (si és inferior, la nota final de l'assignatura serà la qualificació de l'examen).
    • Si no et presentes a l'examen, la qualificació final serà un No presentat.

 

Amunt